04 d’agost 2006

Anotacions sobre el conflicte (I): "Més que un partit, menys que un estat"

M’entristeix enormement. Em produeixen basques els comentaris senzills, sense matisos ni fonaments. He trigat a escriure, he trigat molt a tenir prou nocions i referències sobre el tema com per intentar publicar qualsevol cosa. El 12 de juliol, el dia que es van iniciar les hostilitats, amb l’infiltració d’un comando d’Hesbol·là en territori hebreu, que va matar a 8 soldats israelians i en va segrestar a 2 mes, em va enxampar entre el final de la lectura del llibre “El Líbano contemporaneo” de l’analista i exministre libanès Georges Corm i l’inici de “Hizbulah, el ejército de Dios” del corresponsal d’EFE a l’Orient Proper, Javier Martín.

No pretenc sentar càtedra ni passar pel que no sóc, però m’agradaria oferir-vos alguns comentaris que he anat reflexionant en aquests llargs dies d’enfrontament al país dels cedres.

“Més que un partit, menys que un Estat”

El 24 de maig 2000 el llavors premier israelià Ehud Barak complia la seva promesa de retirada de les tropes israelianes que romanien al sud del Líban, després de les nombroses baixes i els milions de shekels gastats i la impopularitat que les operacions despertaven als ciutadans, exemple paradigmàtic en fou el moviment de les “Quatre mares”, que s’oposaven a que els joves soldats del Tsahal haguessin de servir al sud del Líban, a més de la pressió internacional que des de la matança de Qana de l’any 1996 no deixava de demanar a Israel la retirada del sud libanès on tenia el suport d'una milícia cristiana, l’Exèrcit del Sud del Líban (ESL) comandada pel general Lahad i fins i tot d'alguns elements xiïtes. La promesa de l’exgeneral més condecorat de l’exèrcit d’Israel, no era sinó l’acceleració d’una idea majoritària dins d’aquest Estat després d’inútils morts com la dels 76 soldats morts en xocar els helicòpters que els transportaven.

Com brillantment explica Martín al seu llibre sobre l'anomenat Partit de Déu, fundat a redós de la invasió israeliana del sud del Líban, l’actuació d’aquest grup radical xiïta després de la retirada uniteral del Tsahal, va ser una molt brillant gestió de l’aparent victòria sobre l’exèrcit més poderós de la regió. En una imatge rememorada pel periodista espanyol, ocurreguda en un poble cristià del sud, Dibel, feu dels col·laboracionistes de l’ESL en espera de l’arribada dels homes del Hesbol·là, l'església és plena, alguns exmilicians i les seves famílies. Preguen per la seva sort. Arriben els primers cotxes i d’un d’ells en descendeixen dos clergues xiïtes, capa negra i turbant. Entren a l’església del poble i transmeten el missatge de Hesbol·là: “Tots som libanesos, tots hem vessat sang. Ja n’hi ha prou”. Evitant les represàlies comunitàries que anys enrere eren el pa de cada dia, Hesbol·là triomfava per segona vegada al Líban i enfortia enormement la seva imatge pública, enllaçant-la amb la seva vessant de "lluita" social (hospitals i escoles), i de retruc el seu poder dins l’Estat, fins a convertir-se en el que alguns han vingut a anomenar un “estat dins d’un estat” o en paraules d’un dirigent del grup radical “més que un partit, menys que un estat”.
Amb la influència del règim dels aiatol·làs d’Iran i el suport de la Síria de Baixar Al Assad, i no sense algunes tensions interiors, Hesbol·là participa en la política libanesa, que viu en aquell primer any del segle XXI un moment d’esperança i reconstrucció després d’anys de guerra civil, però sense renunciar a la “resistència” a la seva milícia armada, convertint-se en un la única facció armada d’ençà dels acords de Taïf de 1990 que posaren fi als luctuosos enfrontaments comunitaris que havien omplert de sang el país dels cedres.

L’excusa propicia per continuar l’activitat “militar” – i per tant el continu llançament dels anomenats míssils “Katiusha” sobre el nord d’Israel – és el contenciós sobre les granges de Xebaa, una petita porció de terreny, on s’hi situen unes masies abandonades, ocupada per Israel situat en l’important enclavament fronterer entre aquest, el Líban i Síria, i que tot indica que pertany a aquest darrer, tot i que Damasc faci ulls grossos a la reclamació, gens fonamentada, libanesa. Segons Israel aquest punt estratègic va ser capturat a Síria i per tant no és territori libanès, mentre que Síria admet que li havien pertanyut les referides granges però que les havia cedit al seu veí poc després de la pau de Taïf.

La poca capacitat de l’estat libanès va afavorir, sens dubte, aquest ensenyoriment de Hesbol·là al sud del Líban, on es concentra una part important de la ja majoritària comunitat xiïta, evidència no reflexada en la complicada arquitectura institucional. L’obligació de les Forces Armades libaneses, estipulada a la mateixa resolució de Nacions Unides que exigia la sortida de les tropes d’Israel del sud del Líban, de controlar la Línia Blava que s’estén entre ambdós països no s’ha arribat a complir. Amb un exèrcit que no arriba als 10.000 efectius i que té funcions més aviat policials, el govern libanès, sempre pendent del fil de la inestabilitat, no s’ha atrevit mai a portar la contrària als qui es presenten com els alliberadors del país. La Resolució 1559 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides també exigeix el desarmament de Hesbol·là, un tema controvertit davant del que el govern libanès es troba impotent.

A més, el moviment radical xiïta encapçalat pel jove xeic Hassan Nasralah, presentant-se com els únics que han pogut derrotar a Israel ha obtingut el reconeixement, quan no el suport d’amplis sectors de la població del petit país mediterrani, fins i tot de sectors cristians, com el mateix president Émile Lahoud, maronita prosirià, i participa amb tres ministeris al govern de concentració que encapçala el sunnita moderat i prooccidental Fouad Siniora, sorgit després de les primeres eleccions celebrades al Líban després de la sortida de les tropes sirianes, el febrer del 2005, arran de l’assassinat de l’exPrimer ministre libanès Rafik Hariri.
Properament:
Anotacions sobre el conflicte (II) : La segona mort de Rafik Hariri

6 comentaris:

  1. Fantàstic, de veritat. En l'estat actual de les coses, fa falta que algú tingui les coses una mica clares i les expliqui bé. I més quan veus un individu a la Plaça Sant Jaume amb una foto de Nasralah sense que ningú l'hi digui res...

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies! A mi em va impactar molt veure a la televisió aquest fet! Increïble! Per a mi això s'en diu "voler fer passar bou per bèstia grossa", voler dir pau quan en realitat potser volen dir altres coses menys beatífiques.

    Torno a dir-t'ho, moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
  3. Molt interessant!

    Només volia fer un apunt sobre el que va passar el 12 de juliol passat. En la seva incursió, Hezbollah va matar 2 o 3 soldats israelites (no ho recordo amb precisió) i va segrestar-ne dos més. Els altres soldats, quatre o cinc, van morir quan el seu tanc, en territori libanès i intentant el rescat dels dos segrestats , va passar sobre una mina (presumiblement col·locada per Hezbollah). No és cert que els vuit morts ho fossin en l'incursió de Hezbollah a Israel; com a mínim quatre van morir en una posterior incursió isrealiana al Líban.

    La història d'aquest vuit morts l'explicava fa uns dies Robert Fisk a La Vanguardia. Precisament Fisk té una història de la guerra civil del Líban molt elogiada (Pity the nation. Lebanon at war), de moment no traduïda. Jo no l'he llegida.

    Bé, disculpa l'anonimat. Sóc un lector ocasional del teu blog, que m'agrada força. Fins al següent capítol!

    ResponElimina
  4. Anònim lector ocasional,
    Moltíssimes gràcies per la teva precisió i per la recomanació del llibre de Fisk.
    Benvingut a aquest racó de món!

    ResponElimina
  5. Quan un ja està cansat de llegir tanta opinió sectària, partidista, papanatista i excessivament subjectiva, és gratificant llegir un post treballat i documentat com el teu.
    Felicitats Joan! ...i esperant la següent entrega.

    ResponElimina
  6. Hi, i was looking over your blog and didn't
    quite find what I was looking for. I'm looking for
    different ways to earn money... I did find this though...
    a place where you can make some nice extra cash secret shopping.
    I made over $900 last month having fun!
    make extra money

    ResponElimina