22 de novembre 2006

Assassinats polítics al Líban: Pierre Gemayel



De nou el Líban veu caure un dels seus dirigents sota les bales dels assassins no identificats però que sempre es provable que segueixin ordres del país veí. En aquest cas la víctima és un cas paradigmàtic del drama libanès: Pierre Gemayel, fill de l'expresident Amin Gemayel, nebot de Baixir Gemayel, president electe assassinat, i nét de Pierre Gemayel, fundador del falangisme libanès de qui va heretar-ne el nom i el lideratge de l'historic moviment maronita que prenguè el nom del partit feixista de José Antonio Primo de Rivera. Pierre Gemayel, a diferència del seu oncle Baixir i altres membres del poderós clan Gemayel, era considerat un moderat i dins el govern era un dels suports més importants del primer ministre Fuad Siniora.

La mort de Gemayel, ministre d'Indústria del gabinet Siniora, pel significat que té per a una de les comunitats, la cristiana-maronita, és comparable a l'assassinat de l'exprimer ministre Rafik Hariri que va esperonar als antisirians per aconseguir l'alliberament de la tutela de Damasc. En aquests moments, amb una tensió incendiària després de la crisi de l'estiu passat entre Hesbol·là i Israel, i que ha enfortit el moviment radical, obtenint un suport únanime entre entre el majoritari xïisme, i portant-lo a l'abandó del govern d'unitat del país i l'abanderament del prosirianisme, la mort del líder maronita només pot tenir com a objectiu el desmembrament final (tràgicament per la mort, si convé) del govern encapçalat per Siniora, antisirià musulmà moderat, i davant del caos i el desgovern l'emergència d'una figura, d'un salvador de la pàtria, que,- i aquí l'atreviment és claríssim-, podria ser l'exgeneral Michel Aoun, que aliat amb la Síria i el xïisme radical, que havia combatut durant la guerra civil dels 80, mai ha ocultat la seva ambició d'accedir a la presidència del país (Que segons les regles de repartiment institucional sorgit dels acords de Taïf correspont a un cristià com Aoun) amb el suport, de l'absurdament envalentonat Hesbol·là i els xïites laics de l'Amal.
No obstant aquesta possibilitat, tampoc es descartable el sorgiment d'un nou moviment fruït del dolor i la insatisfacció de bona part de la població libanesa, significativamet la cristiana però també la musulmana sunnita que en el passat ja va perdre el seu líder Hariri, que sàpiga canalitzar cap a la unitat i la llibertat els sentiments desfermats per l'assassinat del jove Gemayel. Els temps diran si el dolor i els ànims encesos per aquesta mort, enfortiran la lluita per la llibertat del país o bé sumirant encara més el Líban en l'enfrontament civil i la lluita fracticida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada