19 de novembre 2006

Candidata Ségoléne

Tothom recorda les eleccions presidencials franceses del 2002. L'autocomplaença i frivolitat dels votants d'esquerra, que presentint que el, en aquell temps, Primer Ministre i candidat socialista Lionel Jospin passaria el tall de la primera volta, es van dedicar a votar tota la cohort de partits i grupuscles de l'esquerra folklorica. El resultat, una segona volta on aquests mateixos, avergonyits i després d'haver participat en manifestacions i actes, van haver d'anar a votar Jacques Chirac amb la famosa pinça al nas per evitar el triomf del xenòfog Jean-Marie LePen.
Retirat l'excandidat Jospin, tot i un amago de retorn, i amb els recels quan no la oposició oberta de la vella guàrdia socialista, Ségoléne Royal, , ha vençut aclaparadorament a les primàries del Parti Socialiste per un 60% de vots davant de Dominique Strauss-Khan (20'8%), abanderat d'una socialdemocràcia revisada, i l'exprimer ministre Laurent Fabius (18'6), representant de l'ortodoxia estatista.

La presidenta de la regió Poitou-Charentes i diputada de Deux-Sèvres, que curiosament és la companya sentimental del Primer Secretari dels socialistes francesos François Hollande amb qui té 4 fills, serà doncs, després del congrés extraordinari del Partit Socialista que l'ha de nomenar oficialment, la contrincant de Nicolas Sarkozy que tot apunta que serà el candidat de l'UMP, i potser l'única socialista capaç de derrotar al poderòs i popular Ministre d'Interior francès.

Agosarada i valenta gairebé fins a l'extrem del populisme (seva és la frase "Jo penso el que pensa la majoria dels francesos"), disposada a la reforma profunda del socialisme francès, encara un dels més estatistes d'Europa en un dels paisos més estatistes d'Europa, i amb capacitat per combinar elements de l'esquerra tradicional, com la defensa radical dels drets, amb els més associats al centre-dreta, com la lluita contra la delinquencia amb l'ús fins i tot de l'exèrcit, i fins i tot posar en dubte postulats del seu propi partit, la crítica a les 35 hores impulsades durant el mandat de Jospin, la seva personalitat, la popularitat de que gaudeix (que l'han feta protagonista del habitual del Paris-Match, com el seu rival electoral Sarkozy) i, evidentment, l'atractiu i l'elegància dels seus ben portat 53 anys la fan una candidata ideal alhora que inusual a la presidència de França, la república que no passa precisament pel seu millor moment històric.

Ara bé, en el tema regional com és coneix a la problemàtica de les minories nacionals a l'estat francès està tallada pel patró jacobí que es pot esperar d'una filla de general de l'exèrcit francès passada per l'elitista i fabrica de presidents, premiers i ministres, ENA.

Haurem d'estar atents a la campanya de Ségoléne, a qui al país veí anomenen "la Zapatera" (compte, doncs amb el que promet!) i a unes eleccions que han d'assenyalar a l'encarregat de treure a França de la crisis i l'abatiment que pateix.



Actualització a 21 de novembre:

Pujol enamorat de Ségoléne.

Recomano llegir l'editorial del Butlletí 48 de la Fundació Jordi Pujol, i com a complement el primer editorial dedicat a Royal, el proppassat 16 de maig, i l'editorial del 2 de maig "Els progressistes són reaccionaris?"

"Ha trencat els esquemes ideològics del socialisme francès, i fins i tot del pensament i de les actituds del conjunt de França. I àdhuc ha introduït una manera nova de parlar a la gent. I una il•lusió nova."

2 comentaris:

  1. Per mi, és una mica un interrogant:

    combina un discurs modernitzador que trenca amb alguns dels tabús d'una esquerra encarcarada com és la francesa (com esments a la responsabilitat individual) juntament amb una indefinida "democràcia participativa" que m'agradaria saber que vol dir: jutjats populars que vetllin per l'acció dels polítics? Pujol elogia la primera Ségoléne, però no diu res de la segona.

    ResponElimina
  2. Exacte, jo també m'afegiria a l'elogi de "la primera" Ségoléne, ara la democràcia participativa m'omple de dubtes.. sobretot perquè encara crec en l'adagi de Churchill sobre la demòcracia "el més dolent dels sistemes políics, exceptuant-ne tots els altres", i no sé com la gent, la mateixa que s'absté a les eleccions, pot participar "d'una altra manera" i no crear una falsa participació per sobrerepresentar hipersensibilitzats i élits.

    Gràcies pel comentari!

    ResponElimina