03 de desembre 2006

Amèrica

El degà dels governants americans, el sàprata Fidel Castro compleix els 80 anys sense aparèixer a les celebracions i abraçar als amics que han vingut a felicitar-lo, Evo Morales, Daniel Ortega i companyia. Són molts misteris que envolten el "fet biològic" del comandante, i fins al només han trascendit algunes poques fotos de Castro amb xandall vermell i menjant-se un iogurt amb el seu col·lega Chávez. Un misteri també és el futur de la illa, més enllà de la successió en la persona de Raúl Castro, actual president interí, que al seu discurs d'ahir no tancava les portes al diàleg amb el "papu" Estats Units sobre la base del respecte i la no injerència - justament el que no pràctica ningú al continent- i sense renunciar al desplegament de la preparació defensiva de Cuba. Ja veurem.



Parlant de dictadors i fets biològics, la tardor de Pinochet s'acaba i amb ella la possibilitat que pagués els seus crims. No obstant el "calvari" merescut que la justícia li ha fet passar, des d'aquella detenció a Londres i tots els processos endegats a Xile al seu retorn triomfal, han pogut donar un xic de satisfacció als famíliars dels assassinats i desapareguts sota el seu terrible règim. Suposo que tota una colla de col·legues, Hitler, Stalin, Franco, Mussolini, Mao, Salazar, i Pol Pot entre d'altres, li estaran preparant la benvinguda.



Mentrestant el gran amic del castrisme, Hugo Chávez Frias, s'enfronta a un comicis que segons tots els indicis té guanyats d'entrada. Tot i l'aparença de democràcia formal homologable, no es poden descartar dubtes sobre la transparència i neutralitat del procès. Els dos candidats, el President de la República Bolivariana Hugo Chávez que té el suport de les classes més pobre i l'opositor Manuel Rosales que té els seus suports en la classe mitjana - si n'hi ha, clar- i alta, representen els dos esterotips polítics americans, que sense cap mena d'excepció, es repeteixen una vegada i una altra en els comicis presidencial de cada país: el populisme d'esquerres demagog i l'oligarquisme de tall yankee. I entre mig d'aquests, tants dels que una vegada al poder i sempre amparant-se en el suport clientelar de la gent més humil intenten capgirar el sistema per eternitzar-se com els que es dediquen al mercadeig i a la corrupció en favor de les grans multinacionals, no hi ha vida intel·ligent, com deia algú.




I a Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, a qui ja vaig patir, continua amb la seva esborrajada capgrossada arribant a límits insospitats com l'intent d'impossibilitar la presa de possessió del President Felipe Calderón Hinojosa. Precisament el fundador del Partit de la Revolució Democràtica (PRD) Cuauhtémoc Cárdenas - que sí va ser víctima d'un escandalós frau li va impedir ser president en benefici de Carlos Salinas de Gortari - en una entrevista concedida a la revista El Temps, analitza críticament moviments de la crisi mexicana actual.


Per mi la història política d'Amèrica té un xic de regust amarg, com aquella escena de la pel·lícula El Sastre de Panamà basada en la novel·la homònima de Le Carré, on Mickie Abraxas, antic opositor a Noriega abatut per un món sense moral ni principis retorna alcoholitzat a casa i mentres mira per la finesra del cotxe els carrers de la capital canta allò de "Todavía cantamos, todavía pedimos, todavía soñamos, todavía esperamos; que nos digan adónde han escondido las flores que aromaron las calles, persiguiendo un destino..."


Fotografies: 1.Celebració dels 80 anys de Castro, en absència seva. AP Photo / Javier Galeano. 2. Pinochet s'acaba. Vilaweb. 3. Concentració de partidaris d'AMLO a la Plaça del Zócalo, aquest estiu. Foto pròpia.



Lectures en curs


Des d'avui inicio aquesta secció on aniré comentant els llibres, que de forma saltejada, simultània, escalonada, iuxtaposada, intermitent... vaig llegint.

En aquests moments tinc entre mans Republicans jugant amb foc de l'historiador Àngel Duarte i editat per l'Esfera dels Llibres. De Lluís Companys a Josep Tarradellas, Duarte retrata 11 d'aquells republicans que com diu "convergiren en aquell moment àlgid que fou el 14 d'abril i ho feren, bàsicament, perquè en un moment o altre de la seva biografia es van sentir, sobretot, republicans".



També estic llegint un llibre de 1977 que té evidents paralel·lismes amb l'actualitat, Líbano, el asesinato de un país d'Oliver Baldwin. En l'estil periodístic propi de l'època, s'ens ofereix una crònica escrita al moment de succeir-se de l'inici i primer desenvolupament de la guerra libanesa. Un document històric.

2 comentaris:

  1. Hòstia Joan,

    acabo d'escriure sobre Chávez, Castro i Pinochet al meu bloc i va i veig que tu has fet el mateix de manera més extensa però amb un esperit similar.

    Sortirà del pou algun dia Llatinoamèrica?

    ResponElimina
  2. Benvolgut,
    com a promotor de la campanya "Jo també vull un estat propi", a la qual tan amablement et vas adherir, et proposo que afegeixis el teu bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat). Moltes gràcies.
    Xavier Mir

    ResponElimina