21 de desembre 2006

Engabiats

Així, dins d'una gàbia els hem vist, com el mateix país del qual són víctimes engabiat per un règim entre exòtic i opac, prou sinistre, que els ha convertit en caps de turc d’una de les més terrorífiques desgràcies del continent africà, les mancances sanitàries i l’epidèmia del VIH. Són cinc infermeres búlgares i un metge palestí condemnats per Tribunal Suprem de Líbia a mort després d’anular una condemna idèntica anterior, acusats, extrafolària i falsament com ha demostrat la comunitat científica internacional, d’haver contaminat amb el virus de la SIDA més de 400 infants durant la seva tasca de cooperants a l’hospital de Bengazi.
Engabiats porten ja des de 1999, set anys durant els quals el líder de la Jamahiriya Muammar El-Gaddaffi, després de rescabalar les víctimes de l’atemptat contra l’avió de la Pan Am a Lockerbille, de capgirar la retòrica revolucionària que havia caracteritzat el règim i deixar de donar suport a tots els grups revolucionaris i terroristes del món, de renunciar a qualsevol bel·ligerància contra Israel i allunyar-se d’Orient Mitjà, s’ha convertit en un amic d’Occident, desitjós de l’homologació dels Estats Units, l’antiga bèstia negra, i Europa, intentant convertir-se en el líder moral de l’Àfrica. Tots recordem les visites de Blair o la d’Aznar a la haïma del coronel.
Cal que els líders europeus valorin la seva aposta per Líbia, si mereix crèdit internacional un país que engabia innocents i els condemna a la pena capital per amagar els grans problemes del seu país. El petroli, la influència a l’Àfrica, la recerda de socis comercials, no pot fer obviar les grans mancances democràtiques, en drets humans i en justícia. Si, de veritat Gaddaffi vol ser un bon aliat d'Europa, es troba davant d'una bona oportunitat de demostrar quin és el seu tarannà i quinssón els seus valors.

La llegenda dels afers internacionals posa en boca de Nixon i el seu Secretari d’Estat Henry Kissinger la teoria dels “fills de puta”. Per desgràcia, la vella teoria sobre dels dictadors a la guerra freda no mor mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada