23 de desembre 2006

Mataró, entre la muntanya i el mar *

La meva participació al Pla Integral de Mataró Centre, Eixample i Havana m’ha permès conèixer de prop alguns dels principals projectes del futur de la ciutat. Ha estat una experiència enriquidora, que actualment per motius acadèmics i professionals he hagut de suspendre. Gràcies a aquesta activitat en els òrgans de participació ciutadana he gaudit especialment passejant per l’exposició “Mataró millora. Millora Mataró” –del qual potser objectaria una excessiu desig de situar el contingut en l’àmbit de la transcendència– que ens permet a tots els ciutadans conèixer quina serà l’aparença de Mataró en els anys a venir.

En aquesta “nova cara” de la ciutat tindrà un paper fonamental el front de mar, estenent-se la façana marítima més enllà del Port, desenvolupant-se els nous barris del Rengle i de l’Iveco-Pegaso, transformant-se la Ronda Barceló en una zona residencial i comercial, conservant-se edificis emblemàtics com el Cafè de Mar o la nau Cabot i Barba per al seu nou ús d’equipaments cívics i materialitzant-se el projecte del Tecnocampus- Mataró en la seva triple visió: educativa, innovadora i empresarial.

Aquest ambiciós projecte, que permet créixer sosteniblement a la ciutat, donar resposta a les necessitats de vivenda que pateix seguint el Pacte Local per l’Habitatge, estructurar l’ensenyament universitari i el desenvolupament econòmic i social, dotar-la de nous equipaments i oferir nous sectors a la seva rica oferta comercial, lúdica i turística, no ha de fer oblidar que Mataró s’extén de la muntanya al mar, del Turó de Cerdanyola a l’avinguda Maresme, i de les Hortes del Camí Ral a Sant Simó, sense oblidar les urbanitzacions que també formen part de la ciutat.

El futur de Mataró, el seu desenvolupament, ha de tenir molt en compte les necessitats de tots els barris existents, que sovint requereixen, no ja actuacions de gran volada, sinó d’improrrogables actuacions de caire sectorial, que els permetin donar resposta a tots els seus problemes de manca d’habitatge, de seguretat, de falta d’equipaments de barri, culturals, esportius, socials, assistencials, de pèrdua de desenvolupament econòmic, etc.

Fa un temps recordàvem la problemàtica dels equipaments als barris del que anomenem “centre de la ciutat”, i en el cas dels equipaments culturals, per exemple, la seva revitalització, dinamització i en el seu cas, aparició està lligada al Pla d’equipaments culturals que s’ha de posar sobre la taula definitivament. La concreció del futur del Centre Catòlic o del Teatre Monumental també hauran de ser resolts en un futur no gaire llunyà.

Cal doncs, revertint la frase clàssica, “pensar globalment i actuar, alhora, globalment” per tal que tota la ciutat, tots els seus barris i tota la seva gent, pugui créixer, en dins i en fora, desenvolupar-se, fer front a tots els seus reptes i necessitats amb igualtat, racionalitat i ambició. Bon Nadal a tothom i molt bon any!


*Article publicat a l'edició digital de Capgrós, a la columna "La República".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada