14 de febrer 2007

Carlos

Dieu vous dicte sa volonté,

donnez à vos enfants la liberté!



(Don Carlos de Giuseppe Verdi, versió francesa, Acte II, Quadre II)




Esperava que arribés diumenge per poder presenciar el Don Carlos de Verdi, que en versió completa francesa, ofereix el Gran Teatre del Liceu. Una de les grans óperes de la història, possiblement la més completa, brillant, madura i genial de les escrites pel gran compositor italià. Amb passatges de veritable magistralitat, amb personatges d'una immensa profunditat psicològica, se'ns mostra l'enfrontament sentimental, famíliar i polític entre Felip, el rei d'un imperi on mai es ponia el sol, i Carles, l'hereu que per despit es converteix en defensor dels flamencs que lluiten per la seva llibertat i que han assumit la Reforma luterana.

Denostadíssima a l'Espanya per ser considerada l'orígen del que s'anomenà la "Leyenda Negra", resposta a qualsevol crítica a partir del segle XVI, la història escrita per Schiller, Verdi ens la presenta com una crítica al que pot arribar a ferir la tant anomenada raó d'Estat, trencar l'amor d'un home i una dona, l'Infant i Isabel de Valois, que per raons polítiques es veu obligada a casar-se amb Felip II, malvaratar la relació d'un pare i un fill, l'obsessió d'una enamoradíssima, la Princesa d'Éboli, i el fanatisme, representat pel Gran Inquisidor, la mort d'un idealista, Rodrigue Marqués de Posa, i la condemna al príncep, a més de la venjança sobre el poble que clama per ell; com un crit a la llibertat de l'amor, de les persones i dels pobles; amb tota la potència musical que és capaç, amb moments d'una finor extrema i d'altres d'una brutalitat temible, amb una delicadesa bellíssima i una contundència majestuosa, apropant-se, com hem dit, a la perfecció.

De l'espectacle de dissabte m'en meravellà Rodrigue i Éboli, el baríton malagueny Carlos Álvarez i la mezzosoprano italiana Sonia Ganassi que van ser recompensats amb l'agraïment d'un públic dividit pel que fa a la escenografia de Peter Konwitschny, que va esdevenir, pel meu gust, brillant en la transformació de l'"Acte de Fe", fent participar al públic i convertint-lo en un espectacle televisiu i mediàtic, i desconcertant i innecessari en la introducció d'un "Somni d'Éboli", comtemporanitzat i pretesament modern que encara està per descobrir-se'n el significat. La resta del repartiment, de gran qualitat, excepte, tristament, del protagonista Carlos, Franco Farina que en masses ocasions va voler forçar unes qualitats que segurament no té, semblant escanyat.

Una gran història, una bellíssima obra musical, un espectacle impresionat

Retrat de l'Infant Carles d'Alonso Sánchez Coello - Museu del Prado (Madrid)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada