23 de febrer 2007

Retalls robats (I)

La malpensada

Se’ls mira absorta, no pot treure’ls-hi els ulls de sobre, no deixa de dubtar, de trobar alguna cosa estranya en ells dos: la noia, esclatant de joventut, preciosament jove. Ell, madur seré, amb algun aire d’antic galant. La malpensada els mira, no hi ha res lleig en ells, cap gest que li faci confirmar les seves sospites luxurioses. Pare i filla, no. Alumne i professor? La filla d’un amic? Companys de feina? Sempre triarà la opció més sòrdida, la que més s’ajusti als seus patrons d’històries morboses. Cada somriure una prova, cada gest una confirmació, cada dringar de la veu adolescent un testimoni de càrrec... La noia, carpeta d’estudis sota el braç i gran bossa de dona. L’home madur, trajo i diari rebregat. S’han trobat mig de sorpresa, però això no interessa a la malpensada. Es miren junts un trencaclosques, un d’aquests passatemps retallats del diari. De nou la malpensada, amb la insolència al rostre i la morbositat als ulls, sense somriure sense espurnes al rostre ni la joia al dringar de les paraules. Ella, la malpensada, la que està sola, la que no té ningú a qui trobar-se, ni ningú amb qui resoldre un passatemps. Ella, la que sempre intentarà veure el que la mala fe li fa pensar, a qui la soledat fa envejar els instants alegres dels altres, els momentanis assossecs dels qui mira, dels qui observa.

Retall furtat al tren de rodalies. 21 de febrer de 2007

4 comentaris:

  1. Fa molts dies que trobo a faltar nous posts...

    ResponElimina
  2. molt bo, hola joan, soc la susana esteban, la pa integral,petons

    ResponElimina
  3. Susana, gràcies pel teu comentari. Amb total sinceritat... recorda'm qui ets, perquè l'alzeimer fa estralls...

    ResponElimina
  4. Yo me yamo Jose Safont de Santa Rosa California USA. 50 mias Norte de San Francisco California. Lets connect...I have spoken with Jodi from Barcelona Spain and others from around the world. Yes, I think are family!

    Jose

    ResponElimina