30 de març 2007

Necessitat vital

Born to run


In the day we sweat it out in the streets of a runaway American dream
At night we ride through mansions of glory in suicide machines
Sprung from cages out on highway 9,
Chrome wheeled, fuel injected
and steppin' out over the line
Baby this town rips the bones from your back
It's a death trap, it's a suicide rap
We gotta get out while we're young
'Cause tramps like us, baby we were born to run

Wendy let me in I wanna be your friend
I want to guard your dreams and visions
Just wrap your legs 'round these velvet rims
and strap your hands across my engines
Together we could break this trap
We'll run till we drop, baby we'll never go back
Will you walk with me out on the wire
'Cause baby I'm just a scared and lonely rider
But I gotta find out how it feels
I want to know if love is wild
girl I want to know if love is real

Beyond the Palace hemi-powered drones scream down the boulevard
The girls comb their hair in rearview mirrors
And the boys try to look so hard
The amusement park rises bold and stark
Kids are huddled on the beach in a mist
I wanna die with you Wendy on the streets tonight
In an everlasting kiss

The highway's jammed with broken heroes on a last chance power drive
Everybody's out on the run tonight
but there's no place left to hide
Together Wendy we'll live with the sadness
I'll love you with all the madness in my soul
Someday girl I don't know when
we're gonna get to that place
Where we really want to go
and we'll walk in the sun
But till then tramps like us
baby we were born to run



Bruce Springsteen, 1975 de "Born to Run"


Molts, molts díes de bon matí la necessito. Des d'aquí tota la meva gratitud al Boss.

26 de març 2007

llarga vida a la política


Veure al reverend Ian Paisley i a Gerry Adams junts a la mateixa taula, somrients, ja fora gairebé una imatge digna d'entrar a la història.

Que a més la fotografia reculli l'acord al que han arribat per formar un govern compartit entre els partits que lideren, l'unionista DUP i el republicà Sinn Féin, és a més un motiu d'il·lusió pels que creiem en el diàleg com a via de solució dels conflictes i alhora una mostra de la complexitat d'aquestes mateixes solucions.

D'acord amb els resultats dels darrers comicis i el contingut dels acords signats avui a Stormont, l'ancià Paisley es convertirà en nou premier d'Irlanda del Nord i Martin McGuiness, qui va ser comandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) i avui segon del Sinn Féin, en serà viceprimer.

Anys de dolor, de violència, d'enfrontament, de mort i ferides doloroses deixen pas a la la dificultat de la política, la complexitat, els estires i arronses, els ultimàtums i les tovalloles a mig llençar...

Tant de bo ho veiem arreu..

23 de març 2007


Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.


Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.


Doncs això, que tinguem, tots, sort a partir d'ara...

20 de març 2007

D'Israel




Bar Refaeli, model, imatge de la "Primavera" dels grans magatzems i diuen que nòvia (o no) de Leonardo di Caprio...

I que us pensàveu? Que tot és política a Israel?





18 de març 2007

Lucia


No hi ha cap òpera més romàntica que aquesta Lucia de Lammermoor, que aquesta dama escocesa que parla i embogeix en italià.

Gaetano Donizetti el seu autor, va prendre com a matèria prima la novel·la de Sir Walter Scott, "The Bride of Lammermoor" una història de lluites de clans rivals a finals del segle XVII, ben plena de tots els ingredients del romanticisme literari i musical: castells enrunats, fosques nits, inòspits cementiris, grans lluites, tragèdies familiars, bogeries, sang... I el resultat, com sabreu, és una obra grandiosa. Una meravella belcantista que emociona en molts moments, però sobretot en la famosíssima "Ària de la bogeria" que conté dos bemolls sobreaguts, una de les notes més altes per a soprano, i que és tota una secuència infinita, una filigrana, de plor, de passió, d'arrevatament.

Diuen a Mataró que el nostre Mossèn Blanch, autor de la "Missa de Glòria" que s'interpreta cada 27 de juliol en honor de les Santes Juliana i Semproniana, era un debot del belcantisme de Donizetti i Bellini i que alguns dels fragments de la seva obra estan inspirats en alguna de les òperes dels dos compositors italians, especialment en els grans moments de cor i el famós sextet del segon acte de la Lucia. Se non è vero è ben trovato, és clar.

Aquesta temporada al Liceu, hem pogut veure-la amb Patrizia Ciofi i Giuseppe Filianoti en els papers de Lucia i Enrico, respectivament. A la foto, Maria Callas com a Lucia en una producció de 1954 a del Teatro alla Scala de Milano.

11 de març 2007

Moral de tallat

No és casual que una de les begudes més consumides en aquest país sigui el tallat. Aquesta basòfia nacional representa tota una catàstrofe moral. És l'amagar el regust de la mala qualitat, tapar el poc valor, la misèria del nostre cafè, la manca de bona matèria prima. És la poca valentia de prendre's el cafè sense cap fre, sense cap sucedani, amb tot el vigor, amb tota la força. És el record del suc de garrofa i la llet en pols de postguerra, l'allunyar-se del mediterrani noucentista de les grans cafeteries, de les tertúlies, dels grans homes. És el color de gos com fuig en un gotet de duralex, de bar brut, de burilles a terra, de parlar a crits, de tele encesa. És la nostra moral d'esporuguits, de disfressa de la qualitat amb mediocritat, d'exaltar la misèria, de somriure davant l'anar fent, de no assumir el batec de no dormir, de no viure intentsament i amb tot el sabor.

Contra el tallat, queda clar. Espero que els tallatòfils em perdonaran. Només un exercici a la manera d'en Sostres.

Retalls robats (III)

Flors

Van tots junts caminant per la Rambla i ell arrenca a còrrer. S'adelanta per sorprendre a les dues dones amb un pom de flors per cadascuna. La mare i la dona, que les reben amb llàgrimes als ulls. Han passat una mala època, greus problemes que han fet trontollar els seus fonaments, han estat posats a prova però es mantenen junts. No tenen cap valor les flors, ni tant sols seré capaç de recordar-les, però era incommensurable l'emoció i l'amor que queien amb les llàgrimes d'aquella família, el sincer amor que els havia permés superar-ho tot, tirar endavant, contra tots els contratemps. Una lliçó d'amor, i perquè no una satisfacció romàntica.


Robatori de fa molt de temps. Recordat i mai transcrit fins avui.

06 de març 2007

Take this waltz



This waltz, this waltz, this waltz,


this waltzwith its very own breath


of brandy and death,


dragging its tail in the sea.

Cadenciosa com el fum dels cigars, xiuxiuejant-se, gairebé, com tirabuixons acompasats.. 1.2.3.. 1,2,3... Lorca pels terrats de Viena, Cohen girant i girant amb les més belles ballarines.. 1,2,3.. 1,2,3.. violints rampants que parlen el millor anglès que sona a poesia amb accent de Granada i Nord Amèrica... 1,2,3.. 1,2,3

Meravellós, al tornar cap al tard de Barcelona, escoltar-la per casualitat.

02 de març 2007

Retalls robats (II)

Plàcida pàlida dorment

El coll llarguíssim, fent equilibris amb la somnolència que l'embarga. La pell molt blanca, pàlida, però amb aquell toc de palidesa atreient, prou interessant per fer girar el cap al lladre, però no especialment bonica potser. Dorm, totalment aïllada del tràfec incesant que s'esdevé al seu voltant. Tot placidesa, personifica el silenci, la tendresa fins i tot. Dorm amb el somriure als llavis, amb la serenor a tocar...

Retall robat al tren de rodalies, en un vespre de data indeterminada.