18 de març 2007

Lucia


No hi ha cap òpera més romàntica que aquesta Lucia de Lammermoor, que aquesta dama escocesa que parla i embogeix en italià.

Gaetano Donizetti el seu autor, va prendre com a matèria prima la novel·la de Sir Walter Scott, "The Bride of Lammermoor" una història de lluites de clans rivals a finals del segle XVII, ben plena de tots els ingredients del romanticisme literari i musical: castells enrunats, fosques nits, inòspits cementiris, grans lluites, tragèdies familiars, bogeries, sang... I el resultat, com sabreu, és una obra grandiosa. Una meravella belcantista que emociona en molts moments, però sobretot en la famosíssima "Ària de la bogeria" que conté dos bemolls sobreaguts, una de les notes més altes per a soprano, i que és tota una secuència infinita, una filigrana, de plor, de passió, d'arrevatament.

Diuen a Mataró que el nostre Mossèn Blanch, autor de la "Missa de Glòria" que s'interpreta cada 27 de juliol en honor de les Santes Juliana i Semproniana, era un debot del belcantisme de Donizetti i Bellini i que alguns dels fragments de la seva obra estan inspirats en alguna de les òperes dels dos compositors italians, especialment en els grans moments de cor i el famós sextet del segon acte de la Lucia. Se non è vero è ben trovato, és clar.

Aquesta temporada al Liceu, hem pogut veure-la amb Patrizia Ciofi i Giuseppe Filianoti en els papers de Lucia i Enrico, respectivament. A la foto, Maria Callas com a Lucia en una producció de 1954 a del Teatro alla Scala de Milano.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada