02 de març 2007

Retalls robats (II)

Plàcida pàlida dorment

El coll llarguíssim, fent equilibris amb la somnolència que l'embarga. La pell molt blanca, pàlida, però amb aquell toc de palidesa atreient, prou interessant per fer girar el cap al lladre, però no especialment bonica potser. Dorm, totalment aïllada del tràfec incesant que s'esdevé al seu voltant. Tot placidesa, personifica el silenci, la tendresa fins i tot. Dorm amb el somriure als llavis, amb la serenor a tocar...

Retall robat al tren de rodalies, en un vespre de data indeterminada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada