23 d’abril 2007

el meu record de Ièltsin


D'entre els primers records de política internacional que guardo i que se succeiren en ben pocs anys - Caiguda del mur de Berlin, Guerra del Golf Pèrsic, les revoltes dels països de l'Est, etc... - hi ha, quan jo tenia poc més de 7 anys l'aparició estel·lar a la televisió i pujat dalt d'un tanc del qui llavors ostentava el càrrec de President de la República Socialista Soviètica de Rússia, Boris Ièltsin. Gras i de cabell ben blanc, el nou líder es feia càrrec de la situació, evitant un cop d'Estat, mentre el rostre amable de la Perestroika, Mikhaïl Gorbatxov, romania segrestat a la seva "datxa" amb la seva esposa Raisa i la seva nèta per les forces involucionistes.

A partir d'aquest discurs al tanc, s'engrunava el gran gegant soviètic com un castell de cartes, sense control ni mesura i entraven en joc els oliarques exKGB que primer engreixeria i després perseguiria Ièltsin. Després d'humiliar Gorby, prohibir el PCUS, de disoldre la Unió Soviètica, de permetre la independència de les repúbliques que formaven l'URSS i promoure la fallida CEI que les havia d'agrupar i iniciar la primera guerra de Txètxenia, el líder rus se'ns va aparèixer com un home vell, malalt i alcoholitzat - els mals que han acabat amb ell avui - capaç de fer les majors invecilitats davant les càmeres, fent riure fins al mateix Bill Clinton.

El colapse ha arribat a aquest personatge dels noranta, clarobscur com tots els líders des de llavors, Borís Nikolaièvitx Ièltsin, primer president de la Federació Russa i padrí d'un dels governants més inquietants de l'actual espectre internacional, el "Tzar" Vladímir Putin.

2 comentaris:

  1. Magnífic relat senyor Safont!

    Rússia rau en un atzucat perpetu... Quan veuran la llum els russos en la fosca tenebra?

    ResponElimina
  2. Gràcies Maiol!

    La dinàmica històrica de Rússia, aquest país sempre tràgic i amb un punt melancòlic, sempre ha estat un exemple d'allò que se'n diu "sortir del foc i caure a les brases".

    ResponElimina