13 d’abril 2007

Embriagueu-vos!



"Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virut, com més us plaga. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa,pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran: “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga”."

Charles Baudelaire.

Au!


Imatge: el poeta Charles Baudelaire retratat per Nadar, 1855

4 comentaris:

  1. Per cert, sabies que Budelaire i Wagner van tenir algunes enganxades? :)

    ResponElimina
  2. No ho sabia Maria, però perquè serà que no m'estranya?
    Quins personatges, òstia!

    Per cert, parlant de Wagner, avui he visitat l'exposició "La música del III Reich"... impresionat per la frase que vas descar tu "L'instint de crear és el mateix que el de sobreviure", em quedo també amb la reflexió inicial d'Steiner sobre la inulitat de la literatura, la música o la poesia per evitar la brutalitat (la seva simultanietat, la no contraposició) i les darreres notes finals del Requiem jueu.

    ResponElimina
  3. Hi ha una tendència general a considerar el nazisme com a fruit de la incultura que em posa de molt mala llet. Aquesta és una mena de tradició lligada a la tradició socialista... res més lluny de la realitat. Algú encara dubta del nivell cultural d'aquells qui van recolzar el nazisme però també de la seva barbàrie?

    ResponElimina
  4. Exacte Moré,

    Els dirigents nazis que planificaven l'Holocaust eren els mateixos que s'emocionaven amb la música.

    Tots recordem aquella escena de la Llista de Schindler, per exemple, on dos SS descuteixen sobre la peça que toca un pobre desesperat al piano, sobre si es Bach o Mozart, amb la mateixa tranquilitat amb la que a la seguent escena el mataran.

    ResponElimina