22 d’abril 2007

"Sarko" i "Ségo" desitjant el votant de Bayrou

Amb una altíssima participació (84,75 %) s'ha celebrat la 1a volta de les presidencials francesas, mentre per aquí baix nosaltres estem preparant Sant Jordi. Els "citoyens" de vella dama en problemes, atrotinada però que encara vol ser algú al món, aquesta veïna Franca, han anat a les urnes sense il·lusió, sense anhel de victòria, però amb un desig brutal de sortir-se'n, de fer un tomb, un gest per combatre el desencís.
Retornant a una certa normalitat, trencada fa 5 anys, han passat a la segona volta el candidat de l'Unió pel Moviment Popular, Nicolas Sarkozy (30,45% dels vots amb el 72% escrutat), i la candidata del Partit Socialista Francès, Ségoléne Royal (24,53 dels vots amb igual percent d'escrutini)... però si a partir d'ara Monsieur "Sarko" i Madame "Ségo" volen vèncer d'aquí a 15 dies han d'anar a la recerca de l'important triomf moral del 19% que ha conseguit el candidat revelació François Bayrou, de la Unió per la Democràcia Francesa.

Retirats els vells "elefants" dels grans partits, acabades les galanteries i petons a la mà de Chirac, la poesia bonapartista de Villepin, les calbes juppenianes i fabiusianes, les canes jospinianes, raffarinistes i villepenianes de Primer Ministre, foragitats els melancòlics socialistes de l'Estat, establert al seu 10% el vell Le Pen i retornats al seu lloc totes les mòmies troskistes, sembla que comença una nova "República" que ha d'encapçalar l'ambició de "Sarko" o l'atractiu de "Ségo", atents i amatents a aquest nou centre suprapartidista, alternatiu i, fins i tot, outsider de Bayrou.

El candidat Sarkozy tindrà al seu favor un paquet de vots del Front Nacional i la candidata Royal el suport d'allò que se'n va dir l'esquerra plural, però serà aquest paquet centrista el qui triarà el nou President de la República Francesa, el qui haurà de treure-la del desconcert i l'atzucac. Els dubtes, un cop s'hagi fet efectiva la tria entre "Tots junts ho hem de fer possible" i "La França Presidenta" , es trobaran en com s'articula aquesta tercera via allunyada de l'excesiva virulencia verbal de Sarko i l'ambiguitat frivolitzant de Sego?

I, que la Srta. Maria Vila em perdoni si encara no he parlat de "L'Holandès errant"... ho faré aviat, hi penso... tot i que perdès el mòbil durant la representació...

2 comentaris:

  1. Vaig veure ahir Ségo en la seva primera compareixença després de les eleccions i era pitjor que el Montilla. Cap gest, tot pla. Fatal... Malgrat això, he de dir que ara aflora en mi una estranya sensació de compassió quan penso en la candidata socialista (dec tenir l'ànima d'esquerres, Marededéu!) Suposo que en parlaré un dia d'aquests...

    Pel que fa a l'Holandès, sàpiga, Sr. Safont, que ho tinc present i espero amb ànsia una petita crítica. Espero que hagis pogut solucionar això del mòbil!

    ResponElimina
  2. Maria,

    Si no se'm mor cap personatge ni hi han eleccions, ben aviat tindrem la crítica. El mòbil, res, un de nou.. El merder és haver de tornar a buscar tots els telèfons que hi tenia apuntats...

    Pel que fa a la teva compassió per "Ségo" en vull llegir l'esperit, ben aviat. Jo per contra vaig veure la intervenció de "Sarko" i no nego que és un animal política, amb una ambició enorme, però potser va pecar d'un cert messianisme.

    Una abraçada

    ResponElimina