11 d’abril 2007

Si això és un home



"Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades
als que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues:
considereu si això és un home,
qui treballa en el fang
qui no coneix la pau
qui lluita per un tros de pa
qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom
sense forces per recordar
els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l’hivern.
Penseu que això ha passat:
us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
la malaltia us impossibiliti,
els vostres fills us girin la cara.
Si això és un home"

Si això és un home.

Primo Levi (1919-1987)


In memoriam


Fa vint anys moria Primo Levi, però de fet el químic i escriptor torinès havia mort molt abans a Auschwitz. Tot i que en va sortir, tot i el gran llegat que va deixar a la humanitat amb la seva obra, tot i la profunditat i la immensitat d'un llibre com "Si això és un home", tot i la necessitat del seu llegat la ferida de mort de l'extermini ja havia acabat amb ell.

6 comentaris:

  1. Aplaudeixo el teu recordatori Joan a aquest gran home.

    ResponElimina
  2. Gràcies per fer-ne memòria en el compromís de no deixar que passi mai més.

    ResponElimina
  3. És un d'aquells llibres que deixen empremta. Que el testimoni de Levi no quedi en l'oblit.

    ResponElimina
  4. Molt honorat pel vostre agraïment, amics.

    ResponElimina
  5. Hola, Joan.

    M'ha sorprès en una persona tan jove una lectura tan atenta d'aquest llibre que he llegit i rellegit uns quants cops...

    No estic d'acord, però, que ell morís a Auschwitz. Penso que fou dels pocs que se'n salvà, i que se'n salvà precisament per donar testimoniatge de tot aquest horror infame que visqueren tants i tants milers i milions de persones.

    Has llegit tota la trilogia? Te la recomano. Com també et recomano el llibre de Laurence Rees, Auchwitz, la Solució Final. Colpidor, precisament per la manca de reacció de totes les persones, majoritàriament europees, que no només miraren cap a una altra banda, sinó que senyalaren els seus amics jueus per poder-se'n quedar després les pertinences... Què trist, tot plegat.

    Lina Matas
    lmatas@uoc.edu

    ResponElimina
  6. Permet-me matisar el meu comentari, si et plau. Un cop rellegit, m'adono que no és prou clar.

    Òbviament que en sortí viu, del camp d'extermini. Jo em refereixo al llibre que ell precisament escriví a les acaballes de la seva vida: "Els salvats i els vençuts". Parlava d'aquest tipus de salvament. No un salvament físic, sinó un d'espiritual que l'empenyé a voler desitjar resistir per explicar l'infern que vivia allí. A això em refereia. I a fe que ho aconseguí.

    Pel que fa al llibre d'en Rees, me l'acabo de llegir i encara n'estic trasbalsada: quants europeus rebutjaren els seus amics jueus i els empenyeren al turment i a la mort... Quants francesos, quants polonesos, quants russos... I què haguéssim fet nosaltres en unes circumstàncies semblants? L'home és un llop per a l'home. Aquestes experiències ens demostren que en Hobbes tenia tota la raó...

    Lina Matas
    lmatas@uoc.edu

    ResponElimina