04 d’abril 2007

Vacances pagades

Estic de total vacances, sense màster i sense pràctiques i cada vegada m'aborreix més parlar o escriure de política. Fa mal temps i si algú vol sol durant la Setmana Santa - avui una lleu esperança m'ha fet sortir de casa amb ulleres de sol - cal que s'embarqui cal al Carib.

Em dedico a una vida reposada, casolana i sobretot en règim d'òpera diària. En plena Setmana Santa, estic preparant-me per escriure sobre Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni. A més, m'he escapat a remenar per Robafaves i he sortit amb un Tristany i Isolda del mestre Plácido Domingo.

Segurament m'afecta el temps i a més ahir no va ser el millor dia de la meva vida, però Déu tanca totes les portes deixant una finestreta, o el conducte de l'aire acondicionat, per on fugir.


Ser valencià

Diu el refrany valencianòfog que "valencià i home de bé no pot ser". Senyal que no sóc gaire de bé jo, doncs si per les meves venes hi corre sang de Borriana. Ara, la Generalitat Valenciana de Paco Camps vol foragitar TV3 de Lo Regne precisament en 25 d'abril, 300 anys després d'Almansa - que a tots alcança - o condicionar-ne el manteniment a l'ús per part de la televisió catalana del nom "Comunidad Valenciana" que per molt que s'esforcin no deixa de tenir nom d'Organització Supraestatal Especialitzada o com a molt de Negociat d'Administració Pública. L'esperança que guanyin els del Partit Socialista tampoc vol dir res, molts mals venen ja del Lermisme i ja ho vam dir tot, amb amargor, quan es va aprovar l'Estatut valencià. Qui s'avergonyeix del seu nom, de la seva llengua i el seu orígen està perdut.

A casa meva, con que no tenim cap tipus de vergonya de sentir-nos mig valencians, el meu pare fa "bunyols en figa" com els feia l'avi i com aquest els va aprendre de la seva mare i ens reunim per menjar-nos-els, nèts i besnets d'aquells que a primers del segle XX van venir cap a Mataró d'aquella terra de tarongers de Borriana.

2 comentaris:

  1. Ai Joan, si tots fossin com tu aquests valencians... que feliç em sentiria.

    ResponElimina
  2. Ei Guillem,

    Sóc mig valencià, mig "manyo" i català de cap a peus. Una "mix" de l'antiga corona d'Aragó bastant potent...

    He llegit els elogis immerescuts que em dediques al bloc d'en Moré, i m'has fet enrrojolar... Gràcies, moltíssimes gràcies!

    ResponElimina