27 de juny 2007

Bye Tony, Bye


"El rei ha mort, visca el rei!" Marxa Tony Blair i ja tenim nou premier britànic, Gordon Brown, el seu company al capdavant del New Labour i fins avui Ministre d'Economia. Tindrem temps de parlar-ne, però cal acomiadar com cal Tony Blair.


Amb la taca a l'expedient - ben recordada diàriament per la premsa al nostre país - de la seva participació i suport a la Guerra d'Irak, res no podrà tapar el seu paper clau en la renovació del discurs socialdemòcrata i en el lideratge que ha exercit amb fermesa, brillantor, convicció i grans dots de seductor. Anthony Charles Lynton "Tony" Blair pren les regnes del Partit Laborista, en una etapa crítica, després de la repentina mort de John Smith, i essent representant de Sedgefield a la Casa dels Comuns es converteix en el líder laborista més jove de la història del partit. Ja al capdavant del Labour aposta per la seva redefinició i renovació i l'any 1996 aconsegueix aprovar la seva proposta de reforma del partit d'acord amb el que s'en digué "La Tercera Via", seguint les idees d'Anthony Giddens , neix el New Labour. I aquestes idees que eclosionen liberalisme i socialisme - desregulació, descentralització, rigoristat econòmica, europeïsme, seguretat - es converteixen en el seu guió, quan l'any 1997 obté un triomf històric enfront del candidat tory i Primer Ministre John Mayor. A partir d'aquí Blair serà reelegint dues vegades, i fins al dia d'avui serà 10 anys Primer Ministre, aconseguint fites històriques com la reforma econòmica i la reducció de la taxa d'atur, l'aprofundiment democratit en alguns de les arcaiques institucions britàniques, la descentralització política, la "Devolution", del País de Gal·les i Escòcia, l'Acord de Divendres Sant i la pau a Irlanda del Nord o l'impuls del paper de la Gran Bretanya a Europa. En un moment històric caracteritzat per la globalització i l'augment de la violència al món, és precisament és en aquest darrer escenari on el seu paper és fa més complicat, com a aliat històric i natural dels Estats Units promou i encapçala juntament amb George Bush, l'aliança que envaeix i ataca l'any 2003 l'Irak amb uns fonaments avui dia encara discutibles i amb una realitat complicada i sense sortida aparent pel país àrab. El seu seguidisme innecessari i ingenu, la seva manca d'idees i la seva poca brillantor - justament un dels seus punts forts en tantes altres coses - en la política exterior, juntament amb d'altres atzucacs com la manca de solució per a la mala qualitat dels serveis públics, són les taques negres del fins avui Premier. Sempre he cregut, que la distància, fa veure la dimensió de la història dels personatges i els fets, i penso que el seu gran valor com a lider europeu, com a renovador de la socialdemocràcia, com polític de gran dimensió serà, a partir d'avui valorada com mereix algú com Tony Blair.


Temes relacionats:

En parlava fa 2 anys i arran del torn de presidència britànica de la UE, jo mateix.

Sobre l'històrica pau a Irlanda del Nord, tot elogiant la política, aquest mateix any.

I sobre el que tornava a Iraq.

10 comentaris:

  1. Precisament jo opino el contrari de les taques negres: No enten que faci seguidisme dels USA , si no que és precisament conseqüent i la particiapció a Iraq és lloable. No són taque snegres, són punts de divergència amb la cobarda Europa.

    ResponElimina
  2. Els Labour no avançaran tant Joan... D'una B a una altra ;)!

    Havera si el caràcter més sobri i tenaç de Brown pot despertar més passions en relació a Europa...

    Salut!

    ResponElimina
  3. Jo em quedo amb el seu "The end" i el posterior aplaudiment incondicionat. Per mi, Blair, ha sabut posar un parell de collons on ha calgut.

    ResponElimina
  4. Per cert m'ha agradat molt que pengessis el discurs de Casals i encara no t'ho havia dit! ;)

    ResponElimina
  5. Visqui Blair, i Déu beneeixi David Cameron.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots!

    Tot i que tinguem divergències, Moré?

    Maiol, estarem a atents a Gordon Brown. Pel que es comenta el nou valor laborista no comença amb "B". És David Miliband, ministre d'Exteriors.

    Guillem, molt agraït pels teus comentaris elogiosos.

    Maria, i que en fem del bon jan d'en Gordon? Per cert, saps que a David Cameron l'anomenen "Tory Blair"?

    Fins aviat!

    ResponElimina
  7. Clar que sí joan, encara que tinguem divergències.

    ResponElimina
  8. Sanfont de Mataró,
    reclamo post explicativo del mariconeo vario y plumífero que encontraste en el villa de madrid.
    nos vemos, chato
    Lesbia de BCN

    ResponElimina
  9. soy juan palomez, yo me la guiso y tú me la comes.

    XDDDDDD. Boníssim!!!

    Lèsbia

    ResponElimina
  10. Blair ha estat un inepte i un cretí. Ha estat horrible per al seu país, i ja era hora que marxés. Els britànics ho agraeixen.

    ResponElimina