15 de juny 2007

De records i un final

La nostàlgia de quan érem nens ens fa citar Nabokov quan deia allò de "L'infantesa és el jardí on no tornarem mai més" i això és el que em va venir al cap al sopar d'exalumnes del GEM en motiu dels 40 anys de l'escola. Velles cares que foren de cada dia i avui són de sempre que retornen com quan encara hi era, records entranyables per a cada racó del col·legi, anècdotes infinites i una certa idealització que et fa oblidar els conflictes de quitxalla viscuts entre les aules i el pati. També, de certa forma, el descobriment de tanta gent que en aquests 40 anys hem passat per les seves classes, tots tant diversos i amb moltes coincidències, i també la constatació que devem formar part d'una manera d'educar-se i crèixer - no només físicament, sinó com a persones - que, com les voltes que dóna el món, canvia, per no dir que és perd.

Segurament érem un nens - of course quan es tracta d'una escola - segurament ara no fariem enfadar aquella profe enrrollada de llatí ni tindrem tant de por al sever profe de castellà, ni ens revel·lariem quan ens fes collir papers el dire, ni tampoc riurem per tot o ens esverariem per res. Segurament les estúpides disputes que viviem com greus conflictes internacionals ens farien envermellir i els "romanços tendres" que vivíem i patiem com històries d'amor i passió ens farien riure.

Per mi, que hi vaig entrar amb 3 anys, va ser tota una sort i un privilegi aprendre les bases de tot el que, suposo, sé i la forma d'aprendre el que encara, i per ventura sigui molt, no sé, fer-m'hi gran en anys, en experiència i en valors i idees i conèixer alguns dels meus millors amics al GEM. Gràcies!

Per cert, ja he acabat el Màster en Dret Públic que estava fent. Guanyo un títol i temps lliure. Per fi.

1 comentari:

  1. Jo també vaig estar molt anys a la mateixa escola (dels 4 als 17) i em sento molt identificada en quasi bé tot el que dius. A diferència de tu, jo fa temps que vaig decidir no tornar-hi a posar als peus encara que es tractés de tornar a veure els antics companys: mals records i no em mola tornar al passat, a un passat que és millor deixar mort en la meva memòria.
    Sort que el màster s'ha acabat. Ja cansava.

    ResponElimina