15 de juliol 2007

La Marseillaise

Si bé ahir vaig commemorar, en aquest bloc, el 14 Juilliet, amb escepticisme i una certa ironia amb el retrat del genial Fouché, avui vull recordar l'himne francès amb la millor de les seves interpretacions:
En plena II Guerra Mundial Casablanca és la porta de la presó o l'esperança de milers de fugitius de l'opressió nazi, i Rick's Bar és el niu on tots busquen una sortida, tant cap a Amèrica com per poder soportar el desterrament. Al local d'aquest apàtrida de Nova York, que ha perdut la fe després de lluitar a Etiopia i a les Brigades Internacionals a la Guerra Civil, s'hi troben els qui volen fuguir amb aquells qui els volen tallar qualsevol esperança. Alemanys, col·laboracionistes francesos, europeus fugitius i membres de la Resistència es troben en l'única llum de la nit de Casablanca. Victor Lazlo, líder txec de la Resistència contra el nazisme, apareix al Rick's juntament amb la seva dona Ilsa, antic amor de Rick. I és al bar on resorgueix altrament la dignitat d'aquells qui soporten sobre seu la terrible bota del nazisme. Quan els oficials nazis entonen cançons patriòtiques, Lazlo ordena, amb tota la dignitat, a l'orquestra del local que entoni "La Marseillaise" -amb l'aprovació d'un Rick que recorda que algun dia és juga la vida per la llibertat- i l'himne resorgeix amb força des de dins del cor de tots els oprimits, de tots fugitius, de tots els perseguits, fent callar els brams nazis. I així "La Marseillaise", aquell cant dels soldats revolucionaris escrita per Roguet de Lisle la nit del 26 d'abril de 1792, torna a ser l'himne de tots els qui anhelen la llibertat, de tots els assedegats de justícia, de tots els qui somnien en un món lliure.

Casablanca. EEUU 1942. Dirigida per Michael Curtiz, i interpretada per Humphrey Bogart, Ingrid Bergman i Paul Henreid

3 comentaris:

  1. No hi podria estar més d'acord. Per molts anys homes lliures, que sigui per sempre B"H

    ResponElimina
  2. Espectacular la Marseillaise. Espectacular el document de Casablanca!!

    ResponElimina
  3. Joan, espectacular aquest post!
    Per cert, relacionat amb l'escena, aquest cap de setmana vaig estar acabant un dels millor llibres que he llegit fins a la data sobre la Segona Guerra Mundial (i en van uns quants!), així que com que sé que ets un lector empedernit aqui va la meva recomanació: "The African Trilogy", d'Allan Moorhead. Bàsicament és tot el periple durant 3 anys d'un periodista australià que segueix les tropes aliades per tot els camps de batalla de l'Àfrica i l'Orient Mitjà, un episodi de la guerra sovint ignorat en comparació amb els que vindrien després a Europa, però sense els quals aquests darrers no haurien estat possibles. Costa una mica de trobar (fins i tot a Amazon van tenir algun problema per subministrar-lo), pero val molt la pena!

    ResponElimina