16 de juliol 2007

Woody a Barcelona

El poble català és de naturalesa desagraït. Vam atropellar mortalment Gaudí, vam deixar morir com un vell foll Verdaguer i vam fer fora del Barça els cracks del Dream Team per la porta del darrera. Però no només és cap als propis que els catalans som roïns, si no a que a més, quan algú quan algú ens regala alguna cosa, sempre surt la cort celestial a discutir-la, a criticar-la o a suposar que serà una col·losal merda, evidentment sempre comptant quant ens haurà costat o quan n’haurà tret aquest, perquè ja se sap “que mai ningú fa res per no res, nena”. Ara Woody Allen roda a Barcelona una pel·lícula, on presumiblement els protagonistes no seran toreros i "tonadilleres", ni apareixerà un “encierro” en mig del Raval, i ja hem llegit mitja dotzena d’escribans de ració amb tribuna als diaris, comptant i debatent quan ens costarà per barba la filmació, quina en serà la qualitat o posant de tort el director novariorquès... però a veure algú pensa que Nova York és la gran ciutat que és per ciència infusa, o que París ens enamora per res? S’han escrit llibres sobre elles, sobre Londres, sobre Roma, Venècia o Berlín, s’hi han escrit obres de teatre, si han rodat milers de pel·lícules.. I algú creu que no hi ha gent que viu allà on roden exteriors, no hi ha ningú al qui tallen un dia de gravació el seu passeig matinal, no hi ha ningú que visqui en aquestes ciutats? O sigui que algú intenta fer un regal a Barcelona i, maleïda obsessió que tenen alguns amb la geografia, posar-la al mapa cinematogràfic del món, i sempre surt l’Estevet de torn, la vidua amargada a treure la cavalleria del parlar per parlar.


Jo de moment, només dic que m’agradaria haver vist l’Scarlett Johanson, i que jutjaré la pel·lícula quan la facin al cinema. Ni em molesta el rodatge ni em preocupa en excés l’aportació econòmica que s’hagi pogut fer per aquest film en concret. Una altra cosa és que discutim si les administracions han de subvencionar els films, siguin o no siguin bons, però de moment, si donem calés a còmics sense gràcia o intel·lectuals sense ingeni, perquè no li hem de donar a l’artífex d’Annie Hall o o Match Point?

3 comentaris:

  1. Bon comentari: ser una ciutat cinematografica pot ser rentable. A nova york les produccions tenen advantatges fiscals i tot, mai pensaries que les necessiten! Pero be, els veins es queixen, i sovint amb rao, quan trobes que ni tan sols pots entrar a casa teva perque filmen ves a saber que

    ResponElimina
  2. Personalment, estic d'acord amb tu, però només perquè sóc un fanàtic del Mestre Allen. A Allen li donaria Barcelona sencera. Però hem de pensar que aquests "còmics merdosos" que també es dediquen al cinema poden agradar a altres contribuents. De totes maneres, jo crec que l'Administració només ha de donar facilitats en quant a, per exemple, tallar algun carrer o altres afers necessaris. Diners? No veig perquè!

    ResponElimina
  3. Gràcies Roc, Gràcies Guillem

    Evidentment he imprés un to molt provocador a l'article, ja que em vaig revel·lar contra una actitut corrent al nostre país, de voler-nos carregar tot, de la conyeta fàcil tot sovint enquilosada i eminentment "carca" que alguns amb aires d'intel·lectual ens entren pel broc gros. Per això, considero una absurda demagògia comptar els diners públics que ingressa la peli de Woody Allen, si després no et carregues tota l'estructura de subvenció del cinema espanyol o català (ja és molt pensar que n'hi ha).

    Fins aviat

    ResponElimina