28 d’agost 2007

Quan de res serveixen els gols

Quan de res serveixen els gols, només queda la tristesa. Ja de res serveixen les trompetes ni els crits. Quan el dolor creua el camp, ja no poden fer efecte les celebracions. Era futbolista. Jugava en aquest Sevilla que lluita per la glòria de l'esport rei, s'havia format al seu club de sempre i havia aconseguit el més gran, classificar el seu equip per a una final de UEFA amb un magnífic gol. Era un triomfador, havia arribat alt i somniava en arribar més amunt aquest any. Era molt jove, tenia 22 anys, i aviat faria els 23. Era de la meva quinta, com en dèien abans. La seva dona esperava una criatura que naixerà ben aviat, sense conèixer al seu pare. La terrible imprevisibilitat de la mort se l'ha endut. Com a amant del futbol, com a fidel barcelonista, però sobretot com a persona, m'afegeixo al condol per Antonio Puerta.


Antonio Puerta
1984-2007
Descansi en pau a l'olimp de l'esport

7 comentaris:

  1. Costa tant d'entendre la mort , i més la d'un noi jove que esperava un fill que no el coneixerà. No és cap consol, però segons la nostra tradició ens morim quan hem acabat de fer el que ens tocava fer en la vida... Potser aquest magnífic jugador i diuen , millor persona, és haver portat aquest fill al món. No ho se... Per altra banda m'hauria agrdat que el Barça hagués suspès el Gamper -sempre s'ha dit que el gamper és uan festa- Avui si més no , no és dia de festa.

    ResponElimina
  2. Moré,

    És molt difícil, sí. També la decisió sobre que fer amb el partit del Gamper: després de molt pensar-hi, sóc del parer que jugar-lo és el millor homenatge a un enamorat del futbol, com era Antonio Puerta. Jugar-lo, sense estridències festives, i que tot aquest públic familiar (al Gamper solen anar-hi moltes famílies i penyistes que no assisteixen sovint a l'estadi) pugui fer seu aquest homenatge.

    ResponElimina
  3. Crec que la mort és un dels grans misteris per resoldre.
    Que li arribi a una persona als 22 anys és una tragèdia. Si és casat, amb la perspectiva de ser pare, no sé com definir exactament aquesta tragèdia.
    Ara, em sorprén la volada d'aquest cas. Em sembla exagerat el ressó que ha tingut, pel fet de ser futbolista. Ahir va obrir el Telenoticies i vaig quedar parat.

    ResponElimina
  4. Desgraciadament la mort subita no es tan rara en els esports. Pero al mig d'un partit televisat... la noticia va sortir a la BBC tambe.

    ResponElimina
  5. Hola Joan,

    La mort sobtada es frapant, impactant i inexplicable. La situació del noi veritablement fa que un reflexioni sobre el seu paper a la vida i la sort de continuar vivint.

    Es d'agrair el teu gest de parlar d'aquest tema, i mostrar el teu condol, al que mi afageixo.

    Salutacions

    ResponElimina
  6. El que trobo llastimós es que ara el diari MARCA s'hagi convertit en un noticiari de morts sobtades. De moment ja en porten 5 amb les de Puerta. Que descansi en pau aquest pobre noi que només tenia dos anys més que jo (cosa que et fa plantejar molts aspectes de la vida) però qu no se'n tregui suc.

    Jo crec que el Gamper s'havia de jugar.

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Espero que aviat poguem comentar fets menys luctuosos.

    Una abraçada

    ResponElimina