30 de setembre 2007

Nihil prius fide


He deixat reposar en excés l'experiència de seure a sopar amb una personalitat tant suggerent com n'Alfons López Tena. Potser fins a cert punt he exasperat a aquells qui esperàven un post d'urgència just arribat a casa. Penso, ingenuament, que el temps m'haurà permés relligar més arguments.

Penso que no hi res més seriós que un Notari. I si aquest notari encapçala allò que ell va anomenar l'independentisme amb trajo i corbata, tot plegat assoleix una extraordinària pàtina de responsabilitat. Va quedar clar, al llarg de la excel·lent vetllada organitzada per l'actiu blocaire Dessmond i amb la participació de més d'una vintena de blocaires actius, blocaires que van iniciar-se aquella nit i acompanyants, que en l'estimulant tasca que es proposen aquells qui encapçalen el Cercle d'Estudis Sobiranistes no s'hi val desviar-se per qualsevol carreró sense sortida que no sigui la independència. M'ha ressonat aquesta determinació aquests dies d'estèrils cremes de reis.

Tenint absolutament present que l'actitut de les instàncies judicials és absolutament desproporcionada i impròpia de països de llarga tradició democràtica - Cal que recordem que d'un president dels Estats Units vam saber tots els detalls de la seva alegre vida íntima o que la versió dels Sex Pistols del God Save the Queen no deixa gaire ben parada Sa Majestat Britànica? -, em sembla absolutament patètica l'adopció com a acte d'afirmació la crema en fotografia del rei dels espanyols. No comprenc com ens aproxima aquesta comèdia a la indepència de Catalunya ni de quina forma s'aixemplen els arguments i les files dels qui no volem més poder que el que neix del nostre poble. En primer lloc la discussió que molts tenim clara no és quin ha de ser el sistema institucional espanyol, sinó quines dependències o no volem que tingui el nostre país. Que Espanya tingui un rei o un president de la república, sincerament, me la porta fluixa. Una república, com un govern socialista amic, no assegura ni de bon tros cap reconeixement nacional de Catalunya. No és aquesta la lluita, sinó és que directament alguns volen convertir-se en pallassos, meres comparses, del cruent circ mediàtic i polític de l'adversari.

La cruesa dels ambients polítics, socials i mediàtics de l'epicentre del poder espanyol va ser amenament descrita per López Tena, que des de la seva posició de vocal del Consejo General del Poder Judicial n'ha obtingut una precisa impresió. Les invencibles i innamobibles castes funcionarials, que controlen i exerceixen el poder des de la comformació de l'estat espanyol a pesar de la correlació de forces parlamentàries existent, són un dels pals a la roda més inflexibles que es troba qualsevol aspiració catalanista. Així va quedar i queda clar, en l'aprovació de l'Estatut i els intents de portar a terme les seves previsions.

Però quedar-se creuat de braços, pensant que tota possibilitat d'assolir un Estat propi és inabastable no és precisament el full de ruta del Cercle d'Estudis Sobiranistes, que preten des del primer moment presentar possibilitats factibles, des de la plena legalitat - citant el Torcuato Fernández Miranda del postfranquisme "de la ley a la ley" - i des de la idea d'atreure als diferents sectors econòmics, socials i emprenedors més amb la utilitat i el sentit pràctic que amb el sentimentalisme. La posibilitat que ofereix l'Estatut d'organitzar consultes populars és el primer repte que tenen sobre la taula.

En temps líquids, com diu Zigmunt Bauman, idees clares i projectes ambicioses fan que molts s'hi acostin amb curiositat. Jo almenys penso estar atent a tot el que es faci al Cercle, i tu?

7 comentaris:

  1. A mi m'interessa i ho segueixo, gràcies Joan

    ResponElimina
  2. Joan,
    feia dies que esperava la teva crònica sobre el sopar.
    I pel que dius al text, t'he de dir que estic absolutament d'acord amb el que defenses.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  3. Hola Joan :)
    Bona crònica...

    Un detallet: Vols dir que va ser en Torcuato el que va dir allò de la "llei..."?

    Jo pensava que ho va dir en Gutiérrez Mellado.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Jo ho vaig entendre així, tampoc n'estava segur, he mirat a wikipedia (transició en versió castellana) i hi he trobat això:


    "Torcuato Fernández Miranda,ex presidente interino del gobierno en 1973, profesor de Derecho Político de Juan Carlos I, partidario de reformar las Leyes Fundamentales del Movimiento mediante sus propias disposiciones para llegar así a la democracia evitando vacíos legales. En palabras del propio Fernández Miranda, se trataba de ir "de la ley a la ley a través de la ley"."

    Gràcies pel teu comentari!

    ResponElimina
  5. Joan,
    Molt subtil això de posar per contrast els gestos més que inútils d'anar cremant imatges. El que realment necessitem són estratègies del tipus López Tena. Amb les altres, comences cremant fotos i t'acabes cremant tu. Perquè no duen absolutament enlloc.
    Salutacions i l'enhorabona per l'entrada!.

    ResponElimina
  6. Gràcies Dessmond! De veres que esperava el teu comentari. Sí, suposo que deuen ser efectes col·laterals de tots els desconcerts que tenim al país. Ara, com bé dius, hem de tenir clar que no porten enlloc.

    ResponElimina
  7. No crec inutil el crema imatges del borbo.
    algun efecte han tingut quan a la primera sortida que ha tingut,s ha posat ell solet en evidencia intentant justificar el seu lloc de treball i la menjadora de tota la tribu de froilans que te.
    Totes les vies juntes en fan una i s ha d anar tirant desde tots els punts crec jo i ella sola caura.
    El que estic segur es que sera d alguna manera diferent a totes les que nosaltres creiem,aquestes coses acaban pasant de la manera menys esperada pero caura,seguur que caura ja esta ben corcada

    ResponElimina