17 d’octubre 2007

Em dic Joan

Joan, i pels amics Joanet, Juanitu, Johnny o Safont, Safo o Safoni.

Per la resta no em dic Juan, ni John, Jean, Hans o Giovanni (home per amor a Itàlia potser l'acceptaria), ni Ivan, Jon, Xoán o Joao. Joan, tant sols.

20 comentaris:

  1. Joan
    Admeto que el gag és bo i que de cara el que ve (tant per la vida interna d'Erc com per les eleccions), és bo. Però el pitjor és que situa el conflicte en un lloc on no hi és. I que n'amaga d'altres... Però en fi, cada un veu les coses com les veu. Somcomsom.

    ResponElimina
  2. Deia ahir a comentaristes molt diferents, que segurament a vegades es sobreestima la importància d'aquest bloc, en aquest cas tampoc hi havia més intenció que la que es pot despendre fàcilment, a redós del programa de dimarts.

    No sé si el no respectar noms, com no respectar ideologies, fes, nacionalitats, colors, sentiments és un conflicte o no. Segurament és una mostra de primitivitat i d'incultura.

    ResponElimina
  3. D'acord Joan, d'acord Ramon. Senzillament, deixeu que em pugui petar de riure perquè, sincerament senyor Safont, avui s'ha coronat amb el gag jajajajaja

    PS: Fora de la broma, cal fomentar el respecte, la qual cosa no significa que els hi pregonem certa pedagogia. No perdem el temps!

    ResponElimina
  4. Estic d’acord amb en Ramon Bassas, un toc de demagògia populista en portes d’unes eleccions queda molt bé; encara que em sembla que el senyor Carod Rovira dona més importància a altres coses que al fet de dir-se “Josep Lluís” o “José Luís”. Total, a Catalunya ja estem tant retallats que ja no ve de dues lletres del nom.
    Et felicito pel bloc i pel càrrec, quan jo tenia la teva edat també era Conseller Nacional d’ERC, ara soc un de tants desenganyats d’ERC.

    ResponElimina
  5. Narcís,

    Mentres no sigui un problema del 3%...

    Suposo que et refereixes que li deurien dir a casa Javier, no? La veritat que ell deu saber quin és el seu nom (no té perquè coincidir amb el DNI).

    Vitalis,

    Enhorabona per les fantàstiques fotos de Tossa que he pogut veure al teu bloc.

    Jo penso que en Carod tenia l'aventatge que no havia d'anar a buscar res a Espanya. Ni havia d'anar a disculpar-se de res, ni a buscar cap vot.

    I si fos el cas que hagués estat demagog, com li he llegit a l'Enric Vila " quina venjança més dolça i més justa, després de tants anys patint els seus demagogs" (els dels espanyols, of course).

    El càrrec, com tots, és temporal. Em sap greu que et sentis desenganyat, però espero que no et desenganyis del teu poble. Gràcies!

    ResponElimina
  6. No Joan, em referia que per ell ets en Xoan, jeje. (ei, amb tot el respecte del món a en Trias!)

    ResponElimina
  7. Jajajajaja!!

    Al Trias li perdonaria que em digués Xoan... Ara que no em confonguessin amb el Saura.

    Bona, bona!

    ResponElimina
  8. Joan
    Ja veus que els teus comentaris desperten passions... per cert, a veure quan ens veiem i m'expliques els teus primers mesos de la nova feina.

    ResponElimina
  9. Guillem o Guim. Casas de tant en tant, Houses per fer la gràcia. Jeje!

    Però Catalunya és Catalonia?

    ResponElimina
  10. Ei Safont, molt bo el gag. De totes formes, això de "traduïr" els noms propis és una cosa molt comú a Espanya, i particularment a Catalunya. Ja t'imaginaràs la de vegades que he de sentir com es dirigeixen a mi amb un extrany "Miquel". Com bé dius, em dic Miguel. Miguel, i pels amics Miguelón, Miguelito, Miguelillo, Migue, Migué, Míguel, Miki, Guillén... Per la resta no em dic Miquel, ni Mikel, ni Michael, ni Mike, ni Mickael, ni Michel, ni Michele (aquest, com tu, també l'acceptaria pel meu amor a Itàlia). Cuida't noi. Salut!

    ResponElimina
  11. Precisament vaig pensar en tu, enmig de tota aquesta història. Pensava que algú podia dir que aquí també hi ha gent que tradueix noms al català. Mal fet, evidenment.

    Com bé dius tu, et dius (més precisa la forma valenciana "et diuen") Miguel, i tots els noms divertits o amigables que facin falta, però no Miquel o Mike. La llibertat de dir-se i sentir-se és un principi fonamental.

    Fins aviat, que poc ens veiem ara!

    ResponElimina
  12. Guillem,

    Ai! pel que és Catalunya podriem començar...

    Jajaja, gràcies pel comentari Guim.

    ResponElimina
  13. Ramon,

    Ara et toca a tu per l'ordre invers aquest que he practicat per respondre els darrers comentaris.

    La feina m'ocupa molta estona però temps n'hi ha per xerrar. Quan vulguis.

    I déu ni dó si, les passions!

    Gràcies!

    ResponElimina
  14. Safont,

    admets "xu'an" com a nom per dirigir-me a tu?

    Molt bó el post (la musa està en plena forma) i com sempre despertes passions.

    Subscric el comentari del noi que diu que a casa nostra tenim tendència a catalintzar. Poso la maneta al foc que el Senyor Carod ha catalanitzat més d'un nom.

    He parlat amb ma mare i ara diu que a en Carod li van faltar les formes... En resum, que no pots anar per la vida del pal "porque yo lo valgo".

    Petons.

    ResponElimina
  15. Al final ens diem com ens cridaren sempre els nostres pares i amics... així de senzill i clar. Com ens coneixen dins el nostre Poble

    ResponElimina
  16. Ramon, per què els socialistes sempre dieu que en Carod fa populisme, electoralisme, etc? Si algú és especialista en fer això sou els sociates. Tu vas veure el programa? Si no reconeixes que en Carod va estar brillant, és que tens un problema. Tu, no jo. Bé, mentida, perquè el teu nom, en la pronúncia, no es tradueix, però el meu sí, i n'estic ben tip. Per cert, llegiu aquest post http://foros.mac-club.net/viewtopic.php?pid=42383 d'un conegut meu de Cáceres. Si tots els espanyols (i alguns catalans...) tinguessin aquest respecte, un altre gall cantaria, i no caldria esperar a que ho fes a dir tres vegades que no.

    ResponElimina
  17. De veritat que de tota la intervenció d'en Carod només us interessa aquesta rectificació del nom? Quantes idees va desprendre, quantes coses va dir que ningú ha sabut rebatre. Coses que són més clares que l'aigua, però que el món benestant sociata i convergent es neguen a anar dient. Per cert, Ramon, avui sereu al Sant Jordi? I si hi sou, després què votareu a Madrid? Necessitem partits coherents, per què sou tan incoherents en tot allò que feu? I per cert, Ramon, tu vols un Estat federal, o exactament què vols? L'Estat que proposava en Bono? Perquè sembla ser que tu ets del sector que l'hagués votat.

    Apa, efectuosament.

    PD: Això de no tenir bloc m'està reprimint massa. Perdona, Joan, per usar el teu bloc per a dir-ne unes quantes. És que n'hi ha que ja els tenim ben inflats.

    ResponElimina
  18. Xavier,

    Ui. Jo no el criticava per electoralista (a mi em sembla un adjectiu absurd...), tan sols crec que va ser molt oportú. En tot cas, el que subjau és un discurs molt coherent però damunt un conflicte que jo, almenys, no crec que sigui el que realment 'funda' les diferències polítiques. I una solució (la independència o com se'n digui) que no resol cap problema dels que (jo, és clar) crec que s'han de resoldre. Però vaja, ja sé que cadascú interpreta la realitat a la seva manera.

    Crec que hi va haver companys a l'acte del sant Jordi. Com bé saps, van ser una ministra socialista i una consellera socialista les que van arribar a un acord al respecte. Vaja.

    Bé, jo si que crec en un estat federal, és a dir, no rupturista sinó integrador. I no sóc del Bono, no. Però... no vols dir que erres d'enemic?

    (collons, torna al bloc, que veig que les repressions no et senten bé...)

    ResponElimina
  19. Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
    Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!

    ResponElimina