10 d’octubre 2007

Frankfurt 2007: Inici Magistral


Quim Monzó, un dels més grans escriptors que tenim en aquest petit racó de món i literatura, ha explicat un magnífic conte al públic com a obertura i inici de la presència de la literatura catalana a la Fira de Frankfurt sobre un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca i al qui un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt, l’any que la cultura catalana n’és la convidada. Us en trio uns quants paràgrafs però llegiu-lo sencer, siusplau!

[...] No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.

Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.
[...]
Una mica, se sent perplex. Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin; sempre i quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors de pas o els repartidors de butà).

[...]

Podria, per exemple, llegir aquell travallengua que, un dia (en una fenomenal paròdia de discurs militar), va recitar el grandíssim Salvador Dalí, com si fos un poema excels: “Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”. Podria, per exemple, llegir aquell travallengua que, un dia (en una fenomenal paròdia de discurs militar), va recitar el grandíssim Salvador Dalí, com si fos un poema excels:

“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.

I ja està. Després d'aquest magnífic, irreverent, sorprenent i irònic discurs i l'espectacle de Joan Oller, comença la Fira que tanta tinta ha fet correr i tanta veu ha fet gastar. Malgrat tot, anirà molt bé perquè podem estar fotuts, mal girbats, escurats, embrutits, escanyats o emprenyats, però quan volem fer les coses bé, les fem molt bé!

Prou polèmiques i prou històries que sempre, coses que passen, vènen d'aquells que, com va dir l'Ovidi, no vol que es parli, es pensi o s’escrigui en català, i que són la mateixa gent que no vol que es parli, es pensi o s’escrigui. Endavant amb una setmana per mostrar al món que som capaços de fer i de crear.

6 comentaris:

  1. Volem que expliquis què creus que passarà el 20 d'octubre o què votaràs tu!
    Carretero, Bertan? Carod?Puigcercós?Portabella? Volem la teva opinió sobre el tema.

    ResponElimina
  2. Jajaja, Pedro... el que jo vull és el millor per Catalunya, per l'anhel de la independència nacional i pel partit. En aquest ordre, clar.

    Suposo que em diràs que fujo d'estudi... Però penso que cal trobar punts de concòrdia no de desunió, i que en surti un enfortiment i per una vegada, davant de diferents opinions no surtin la meitat per la porta del darrera. Tots tenen coses bones a oferir, a veure si em saben convèncer...

    ResponElimina
  3. Hola Joan,

    Feia temps que no visitava el teu blog, i em sap greu, però a vegades la feina pot més que tot.

    MIra, a mi el que em sorpren és el mateix Quim Monzó que no té cap inconvenient en escriure en castellà, a La Vanguardia, i evidentent, també li interessa publicar en la llengua de Cervantes, per incrementar les seves finances i que més gent el conegui.

    Evidentment, aquest "magnum" esdeveniment, que paguem TOTS els catalanets (d'aqui d'àlla i de més enllà), no crec que beneficïi a la literatura catalana, sinó a les editorials que viuen de la subvenció i a molts escriptors mediocres, ben situats políticament.

    Ahir en un reportatge sobre aquesta fira vaig veure el nom d'en Josep Pla en un plafó. Ara se'n recorden d'en Josep Pla?. NO recorden els seus articles per la revista Destino?. I on son els noms de Manuel de Pedrolo, J.V. Foix, Joan Fuster, etc.?

    Les aparences enganyen i la gent del carrer en prou feines en parla de la literatura catalana. Una dada: dels 20 llibres més venuts a Catalunya, Cap en català. Quina es la raó?. O es que funciona la "llei del silenci"? És a dir, no dir res però cada ú fer la seva.

    TV3 és la menys vista de les teles i l'únic programa amb audiencia, el Polonia. ¿No es un sipmtoma de com se sent la gent que viu i treballa a Catalunya?

    Una salutació ben cordial.

    ResponElimina
  4. Marta,

    Sense cap tipus d'acritud penso que reculls una sèrie de tòpics sense justificar:

    1. No hi ha cap inconvenient en escriure la teva obra literaria en català i per tant inscriure't a la literatura catalana, i alhora colaborar en un mitjà de comunicació barceloní en llengua castellana. És que els articulistes d'obra literaria castellana que escriuen a qualsevol mitjà (sigui el Periodico o l'ABC) escriuen per a l'amor a l'art? No penso que en Quim Monzó sigui ni un hipócrita ni un mercenari, més quan a justament en articles en castellà a LV n'ha dit quatre fresques quan ha convingut. Per mi Monzó és un dels millors escriptors vius, i no només de Catalunya.

    2. Tot val diners, i precisament jo pago de molt mala gana coses que em fan feretat: El Rei d'Espanya i tota la seva família, la patriòtica desfilada militar de demà, dia de la Hispanidad, la selecció espanyola de qualsevol esport, l'exèrcit espanyol, l'Instituto Cervantes, la Copa América, totes les Commemoraciones hagudes y per haver, etc.. Com ja he dit alguna vegada, si no s'han de gastar diners en això, que primer comencin els que més gasten i els que més poder tenen. Si hem de passar de banderes o llengües, que comencin els que fa més anys que en tenen. Evidentment que la Fira de Frankfurt és una fira editorial. I què? M'estimo la meva llengua i la meva cultura, i m'agrada que aquesta sigui viva, i per ser viva s'ha de ser al món.

    3. Cap problema, com ja he dit abans. Josep Pla va produir en castellà, i tots els autors que cites. Ara, a quines époques eren aquestes publicacions i quantes publicacions hi havia en català, i perquè, en aquella época?

    4. El nacionalisme català no té perquè odiar/menysprear una llengua tant bonica i una cultura tant rica. Un dels grans homenots de la nostra història, Joan Coromines, home d'una radical catalanitat, va elaborar una magna gramàtica del castellà. Cap problema, no? Ara, això no és llengua ni literatura catalana, com el català no és llengua i litetatura castellanes. Tot plegat una polèmica absolutament artificial i artificiosa alimentada per gent interessada en que es produexi.

    5. És perillós apelar al que parla la gent al carrer. El concepte "gent" és molt ampli, heterogeni i voluble. Compte. Em malfio per sistema dels qui pretenen parlar del que parla la gent del carrer. Potser seria estrany una nació on la gent parlés compulsivament de literatura, igual que tampoc seria gaire sa que tots parlessim del Gran Hermano o del fill de la Pantoja. La gent parla de literatura a Anglaterra, França o els Estats Units?

    6. Pel que fa als 20 llibres més venuts, generalment els que jo llegeixo no estan entre aquests. Torna a ser un argument falaç, perquè la venta no predisposa la qualitat ni la importància d'un llibre o d'un autor. Aquí i a tot arreu. Perquè si no vaig errat aquests deuen ser Best-sellers històrics sense fonamentar, llibres mediàtics i d'usar i llençar.

    Marta, Frankfurt no és ni una panacea ni un catau de llops, però no es poden jutjar les coses recollint tòpics d'aquí i d'allà, i quan justament s'escriuen les opinions en una llengua que no ho ha tingut ni ho tindrà fàcil, i que per tant ha d'agraïr la molèstia d'aquells que s'hi fixen i no per prohibir-la o impedir d'usar-la.

    Gràcies pel teu comentari!

    ResponElimina
  5. Joan, que ets un dels afortunats que ha estat convidat a la Fira?

    ResponElimina
  6. No Dessmond, però potser m'hauria agradat, ves.

    ResponElimina