16 d’octubre 2007

La extraordinaria placidez d'Orexa


Sovint la gent del Partit Popular diuen que cal deixar estar la història i la memòria de la Guerra, del franquisme i passar pàgina. Potser d'aquí a un temps es podrà fer, tots els "nens i nenes" d'aquells anys seran morts, i ja no ens quedaran records que escoltar o sentir. Segurament, a vegades s'actua a ritmes de moda i oblit immediat i estem en una època de sobreexplotació del tema de la nostra història recent com a filó editorial, fílmic, etc., ara tot poble té dret a explicar, difondre i saber la seva història. Cadascún la seva, i els catalans deu ni dó la història recent que tenim. Tràgica, agònica, a voltes amb brins d'esperança i amb molts i molts clarobscurs. Ara, el que tots tenim clar és que el franquisme és l'aparença que pren el feixisme a l'estat espanyol. Ras i curt. Un règim que mata, que elimina adversaris i persegueix ideologies, cultures i llengues, partint d'un cop d'estat contra la legalitat, és un règim tirànic.

És evident que el Partit Popular no és un partit franquista. Ara, tothom coneix antics franquistes acollits amb els braços oberts a l'antiga Alianza Popular, gèrmen del PP actual, i que aquesta per nutrir-se necessità de gent que sortia de l'antic règim. El benefici del dubte, en relació a que han canviat totalment, el tenen tot. Ara, el que no és raonable és predicar la reconciliació nacional i el tancar el tema, i alhora, reivindicar el règim del 18 de juliol.

Jaime Mayor Oreja, - aquell qui volgué ser Lehendakari en aquella espècie de parella de fet i dret que formava Nicolàs Redondo Terreros d'infausta memòria, aquell qui volgué succeir a Aznar i aquell qui ara s'arrossega pel cementiri d'elefants d'Estrasburg - en una entrevista amb un mitjà de comunicació gallec té la cínica idea, de deixar per un dia la lletania de mirar al futur, i despatxar-se ben agust amb frases com coses com les següents:

No, por muchas razones. ¿Por qué voy a tener que condenar yo el franquismo si hubo muchas familias que lo vivieron con naturalidad y normalidad? En mi tierra vasca hubo unos mitos infinitos. Fue mucho peor la guerra que el franquismo. Algunos dicen que las persecuciones en los pueblos vascos fueron terribles, pero no debieron serlo tanto cuando todos los guardias civiles gallegos pedían ir al País Vasco. Era una situación de extraordinaria placidez. Dejemos las disquisiciones sobre el franquismo a los historiadores.

Algú s'imagina un polític alemany contestant, amb les mateixes paraules, davant la qüestió del terrible règim nazi?

Sempre m'ha corprés extraordinàriament la Shoa, l'extermini de sis milions de jueus europeus. Seria posible que algú pogués negar-se a condemnar el règim que els feu posibles, en base a que "moltes famílies ho visqueren amb naturalitat i normalitat"? És clar que moltes famílies de Berlín o Munich vivien sense gaires problemes mentres els trens es dirigien a Mathaussen, Dachau o Buchenwald, oi tant! I segur que fins i tot de l'orgull alemany, de les carreteres, de la potència del seu exèrcit, se'n podria afirmar la seva "positivitat" per mi indesitjable. I clar que molts membres de les SS o la Gestapo trobarien immillorable que els enviessin a ocupar Polònia, segur que molts disfrutaren executant les víctimes de les Fosses Ardeatines de Roma i que alguns trobaven absolutament "plàcid" perseguir la comunitat jueva de Grècia, per posar alguns exemples. També alguns encara parlen de mites entorn del terror nazi, el mateix President de l'Iran no deixa passar discurs sense ofrendre les víctimes d'aquella persecució, i segur que molts també diuen que no se n'ha de parlar, que ho deixin als historiadors, que segur que algun dirà que tot és una "patranya".

Segur que molts alemanys, pensàven - i fins podem creure que alguns avui pensen - que aquells anys van ser d'una extraordinària placidesa, com la que va gaudir el d'Orexa - alguns, mira per on, no van viure-ho igual, per voler ser, per exemple, catalans o democràtes - però a cap se li permetria, ja no legalment, sinó moralment, ser polític, ser diputat europeu, presentar-se com a model de governant i tenir la gosadia, en el seu moment, de donar carnets de democràtes, vetats, evidentment, a nacionalistes i independentistes. A l'estat espanyol estant tant de tornada de tot, hi ha una tant llarga tradició democràtica, que tot això és posible!

9 comentaris:

  1. TENGO UNA PREGUNTA PARA USTED SR...

    M'agradaria formular una pregunta als assistens degut a la meva ignorancia...

    Si algú ha tingut el plaer de veure el ja famós programa de TVE.. he trobat escandalós el paper del sr. Duran i "Lerida".. aquest senyor ha tingut una intervenció no propia d'un declarat "nacionalista". Al escoltar les paraules del etern aspirant del ministeri d'Exterior.. m'ha donat l'imperssió de rebre un discurs típic del sr. Piqué. Tan aprop estan les línies polítiques del PPC i de CIU?? el sr. Mas, Felip Puig, Oriol Pujolet junior i etc.. poden anar de la mà d'una tendencia política com aquesta?? Si no és així nose a que esperen per trencar la cooalició ja que no té sentit. Em nego a creure que veient el discurs d'uns i dels altres puguin anar conjuntament a Madrid, i si és així que no comptin amb molts vots nacionalistes perque si en Duran ha de defensar els nostres interesos per les Espanyes... anem "apanyats"...

    Salut!!

    ResponElimina
  2. Hola JOan,

    Vols que parlem dels membres de Terra lliure que acull ERC?.

    El que estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra.

    El franquisme es un periode històric que va existir, QUE NO S'HA DE TORNAR A REPETIR, pero no pot quedar relegat a l'oblid, com tampoc ho pot ser-ho la república, el 1714, o quan "tots els peixos de la Mediterrània duien a les seves escates les quatre barres catalanes", que va dir Ramon LLull, sino recordo malament. i precisament, aquest periode i posteriors, mira per on, no el recordem mai.

    Deia Miguel de Cervantes (suposo que en puc fer esment, oi) que "La historia es testimonio del pasado, ejemplo para el presente y advertencia de lo porvenir". Malahuradament no em fem cas.

    Una salutació, i, excusar-se amb els règim nazi, em sembla un argument massa utilitzat, tot i que NO HEM D'OBBLIDAR EL QUE VA PASSAR.

    Salutacions i fins a la propera

    ResponElimina
  3. Potser és massa utilitzat l'argument, però aquest senyor i molts com ell tenen sempre apunt la paraula "nazi" per referir-se a qualsevol que no combrega amb la seva idea d'Espanya. Per aquest senyor jo sóc un nazi, és a dir un criminal genocida.

    ResponElimina
  4. No home Joan, no ets cap nazi. El que no t'adones és que ets algú que vol imposar la seva ideologia (obsessió identitària diria jo, diguem agossarat) sigui com sigui (sense violència física es clar). Digue-li com vulguis.

    ResponElimina
  5. Tomás,

    Gràcies. Del que sóc conscient, i espero, és que els meus objectius polítics s'albirin o s'acompleixin, i en tot cas que el meu partit o ideologia ostenti el poder. Res que no faci qualsevol partit o qualsevol, diguem-ne, polític. Tu també no?

    Fora d'això, diria que m'agrada més convencer, o seduir (sobretot si es tracta de noies), que no pas imposar, i no sóc d'utilitzar violència ni física ni verbal.

    Avís per a nagevants: No sobrevalorin el valor d'un bloc, i menys el poder o capacitat del seu autor.

    ResponElimina
  6. Hola Joan.
    Estic d'acord amb tu quan afirmes que el Partit Popular no és un partit franquista. No obstant si que són eñs hereus naturals del franquisme. Les seves files estant plagades de franquistes que, evidentment, no han condemnat mai el franquisme, és a dir: els milers d'assassinats comesos des de l'any 36 fins el 75, l'anul·lació de totes les llibertats polítiques, sindicals, culturals i d'associació. La prohibició de fer res en llengua catalana o euskara. Les contínues tortures a milers de persones. Tot això i més, els actuals membres del PP no tan sols no ho han condemnat, sinó que ho han aprovat. Fixa't, doncs, com actuen actualment. Però, Joan, fixa't-hi bé, i veuràs com són calcats als antic franquistes, encara que ara vagin disfressats de demòcrates. No ho són. Són autentics feixistes.

    ResponElimina
  7. Anònim,

    Com deia al meu escrit Alianza Popular va acollir una bona colla de franquistes destacats i el President-Fundador d'aquesta i del PP és Manuel Fraba Iribarne, prou conegut.

    El partit en si no té un ideari franquista ni una pràxis política franquista, tot i com, denunciava l'article que em comentes, es nega a condemnar el franquisme, amb tota mena de circumloquis lírics. El pitjor no és això, el pitjor és que algú fins i tot s'atreveix a parlar amb nostàlgia mal dissimulada de tant negre època.

    A més tinguem en compte que aquests senyors promouen, aproven i soliciten il·legalitzacions de partits en base a manca de comdennes.

    ResponElimina
  8. Per què sempre aquesta mena de perdó que donem al PP? Ens fa por reconèixer la realitat, ens fa por saber que el franquisme té tan seguiment. El PP és un partit franquista, i punt. No hi ha més volta de full. Mireu la que van armar quan van treure una estàtua de Madrid, ara amb la Llei de la Memòria Història, i d'exemples a milers més. Declaracions com la d'aquest individu, i que continuï com si res ostentant càrrecs de poder dins el partit, ho diuen tot.

    ResponElimina
  9. Ja! Els jovenets del PP dient al Joan Safont que vol imposar la seva ideologia. Precisament ells ho diuen. Heus aquí el seu concepte de pluralitat i democràcia.

    ResponElimina