12 d’octubre 2007

Obsessió identitària


Obsessió identitària

Exaltació de banderes, símbols,...

Aquelarre nacionalista
Mitificació del passat

Patriotisme ranci
Subasta nacionalista"A veure qui la té més gran"
Nacionalisme excloent
Onanisme nacionalista
Politització de l'esport
Despeses identitàries

Agraïments: Govern de l'Estat, Oposició, Casa Reial,Exèrcit de Terra, Mar i Aire, Partit Socialista Obrer Español, Partit Popular, Consell General del Poder Judicial, Congrés dels Diputats, Senat i mitjants de comunicació: ABC, El Mundo, La Razón i el País. Digitals:Libertat digital.

12 comentaris:

  1. Ja té enllaçat.

    Salut


    David

    ResponElimina
  2. I a tu que t'importa tot això Joan? No doneu més pa a les oques. En el fons els catalans i nacionalistes us agradaria "redimir" Espanya. Aquesta vbisió us matará com a poble. Oblideu-la ja, oblideu-la i feu la vostra via.

    ResponElimina
  3. Gràcies Guillem!

    David, procedeixo a enllaçar-te.


    Suposo Moré que Espanya és com la picor o el lleu mal de cap, que la mare sempre ens deia "no hi pensis i et passarà" però no podiem deixar de gratar-nos.

    I segurament tens raó, però és que tenia ganes de retratar aquells qui veuen busques en ulls aliens amb la biga ben clavada al seu. I no et preocupis, no tinc cap ganes de redimir, més aviat de deixar en evidència alguns, fins i tot de per aquestes contrades. Gràcies!

    Als lectors: Cal fer notar l'alt grau de demagògia del post. Suposo que en tres anys i escaig m'ho puc permetre...

    ResponElimina
  4. T`has deixat els de la manifestació de C's de l'altre dia: un cartell gegant que deia "El nacionalismo mata" al costat d'una dona vestida de bandera espanyola. Contradictoris? sí, però és igual!

    Nosaltres, a la nostra, sense complexos i sense obsessionar-nos amb els símbols!

    Salut!

    ResponElimina
  5. Narcís, moltes gràcies pel suggeriment! La veritat em vaig deixar també els de Montjuic.

    A la nostra és un bon lema.

    ResponElimina
  6. Si senyor! El dia que tinguem seleccions pròpies i tinguem jugadors vestidets amb la samarreta de torn,¿ també serà una despesa identitària? I si algú em fotografia a mi el dia de la Diada vestida amb un xandall de les quatre barres, ¿també serà onanisme identitari,oi? Quan més gran em faig més m'adono el que critiquem a "los otros" també ens és ben aplicable.
    Petons!

    PD: ostres, noi, ni que estigués a sou de C's!

    ResponElimina
  7. Aquesta última anònima té tota la raó Safont. Et pica tot allò que en realitat demanes per a tu. Això si és contradictori. Jo sé el que sóc i el que no vull deixar de ser. Ho saps tu ja? Fes-me'n una disertació, però seguirè creient que no.

    ResponElimina
  8. Quan vaig dissenyar aquest post, no vaig creure oportú acompanyar-lo d'unes pertinents instruccions d'ús. Potser sí que haurien estat necessàries

    1. Cal veure o llegir el post amb absoluta ironia.

    2. Cal veure que totes les expressions que acompanyen les fotografies són extretes del llenguatge dit "no nacionalista" o directament espanyolista de C's, PP i PSOE.

    3. Cal veure, doncs, que tot el post està inspirat en un comentari que Ramon Barnils feia sovint a tots els cosmopolitivistes i internacionalistes que sovint li criticàven el seu independentisme: Vull tenir un estat, una bandera, un himne etc... per després si convé criticar ferotgement himnes, banderes i estats.

    4. Per tant, jo vull un estat i vull una selecció catalana i vull la meva senyera sense que l'acompanyi publicitat d'establiments de venta estancada de tabacs. Llavors ja parlarem de si en fem un gra més, menys o massa.

    5. En tot cas que els espanyols facin el que vulguin, però que no ens critiquin si un cop l'any celebrem la Diada o si volem una selecció esportiva pròpia.

    6. Per exemple, quan molts parlen de politització de l'esport quan el Barça porta una petita senyera darrera el coll de la samarreta, i no veuen altres motius flagrants. O és que hi ha esport sense polititzar?

    7. A més, si algú no se n'ha adonat, intento "rebotar" imatges d'ambdós partits espanyols i espanyolistes, per igual.

    8. Respecte als darrers comentaris:

    Anònim: En primer lloc, gràcies pels petons, espero que siguis una dona. Després, no sóc cap publicitari de ciutadans. Justament ells mai veurien que el seu projecte nacional espanyol i el meu projecte nacional català topen. Definitivament, com deia en Moré, cal deixar que els espanyols fotin el que els roti. Ara, que sobretot ens deixin fer ells. Totes les frases, i ho repeteixo, estan inspirades en la seva retòrica contra el nacionalisme català, i per tant ni les he inventades jo ni tinc perquè compartir-les. Només es tracta d'un rebot, com al tenis.

    Tomàs, exactament, reclamo pel meu país sobirania i constitució pròpia. Res més i res menys. Segurament, a més, tinc més clar que vull ser que què sóc ara.



    Si més no, agraïr la gran quantitat de comentaris. I com dèien aquells "corren mals temps per la lírica".

    ResponElimina
  9. Hola Joan,
    T'envio aquest www.mataroparticipa.blogspot.com per si vols participar al bloc que l'Ajuntament de Mataró ha posat en marxa per recollir l'opinió i propostes de tothom respecte al seu Programa i Pressupost pel 2008. Ah, si vols, ens podem saludar el proper dimecres 17 a les 7 de la tarda a l’Audiència Pública al Centre Cívic de Pla d‘en Boet sobre això mateix, que és obert a tota la ciutadania.

    Gràcies,

    www.charlivistaalegre.blogspot.com
    Carlos

    ResponElimina
  10. Visca la ironia Safont!

    PS: Val més que riem, ara que encara podem ;)!

    ResponElimina
  11. Joan, no t'hi escarrassis a donar instruccions d'ús per a entendre aquest post, no ho entendran igualment.

    ResponElimina