23 d’octubre 2007

Pasquis

He parlat del Pasqual Maragall polític i President del país. D'encerts i de patinades, dels errors i les decepcions del seu govern i el seu comiat, però avui toca persona més enllà del personatge.

Pasqual Maragall ha anunciat que pateix un mal d'Alzheimer incipient. Per anunciar-ho no perd ni el seu to ni la seva propia forma de fer i de dir. Se'l veu il·lusionat davant l'adversitat per superar-la, i un no vol pensar en el trist futur que li espera.

La valentia al fer pública la dolència, que cruel i malèvola li pretendrà robar records i memòria, deixa perplexa a una societat de perfectes, on malaltia i vellesa n'estan totalment exclosos, on tothom aspira a l'eterna joventut i al més profund dels hedonismes. Fins que es produeix el desvetllament d'aquest món ideal, quan algú del món dels importants, dels famosos, quan un personatge explica davant de tots i de tothom, que aquest món és imperfecte i que hi ha moltes causes per lluitar, però quan aquesta és la pròpia vida i la pròpia salut, no n'hi ha cap més.

Però Maragall no és mort, cal dir-ho. A pesar del xoc, i de les reaccions de molts dels seus col·legues, Maragall continua i continuarà fent i parlant de política. El caràcter de President de Catalunya no es perd mai, i l'imprevisible "Pasquis" cal tenir clar que, a banda de la seva empenta contra la malaltia, farà ressonar la seva opinió, de la seva peculiar forma és clar, tant si té a veure amb el Partit Democràta que fa temps que alvira o amb el nostre etern debat nacional.

Els catalans, tant els que l'han votat com els que no ho hem fet mai, - com ell ironitzava amb un terrible to amarg - el recordarem i en guardarem memòria. En el terreny personal, segurament serem més conscients d'un patiment i un dolor que afecta a molts, i que res fa preveure que ens en poguem deslliurar, i solidaritzant-nos amb ell, intentarem ser més aprop dels qui pateixen.


Endavant Pasquis!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada