06 d’octubre 2007

Periodisme fàcil

La Vanguardia s'ha empetitit i ha ampliat les fotos en color. Ha retratat als seus colaboradors i ha canviat la tipografia. Molt bé. Com diuen, no han canviat. Bé això ja ho sabiem, i no em refereixo a l'editorial franquista de fa pocs dies on s'apel·lava sense anomenar-lo al "sano regionalismo". No cal, es desacrediten sols. No cal, en Bolaño no dirà res i el Conde estarà bé amb Zarzuela.

A vegades hi ha notícies que pretenen fer gràcia, no pensar gaire, breu reflexió i passar pàgina. De bon païr. El poden llegir tots i comentar-lo sense ferir-se. Són, en definitiva, d'humor blanc i políticament correctes. A vegades però, un s'hi pot enganxar els dits i deixar en evidència aquell que s'omet. Per una vegada, deixeu-me comentar una notícia sense trascendència.

La signa Lluís Uría, corresponsal a París, i es titula "Las chapas que Aznar no quiso". Ai! un titular que farà gràcia a molts. Mira que n'era l'Asnar aquest eh... Es veu que a França desaparèixen les matricules grogues i el codi numèric regional. Una altre particularitat de "la Grandeur" que s'homogenitza i s'adapta als convencionalismes. Que hi farem, mals temps per ser diferents. La notícia ha estat rebuda amb tristesa per tots aquells els qui agradava de veure d'on venien el cotxes i alhora tenir una petita singularitat del propi lloc. El 66 de la Catalunya Nord, el 64 basc, el 29 bretó. A l'Hexàgon jacobí, uns mers codis a les matrícules s'estimaven com a símbol d'identitat. Tot i l'homogenització, el govern de Nicolas Sarkozy ha proposat que de forma optativa es pugui posar un distintiu regional (simbol, número, etc..) per compensar l'estima per l'antic codi.

Una notícia així no tindria cap trascendència a casa nostra, on vivim bastant d'esquena al veí de dalt, ni cabuda al diari que dirigeix José Antich si no fos per l'agut ingeni del corresponsal que recorda que aquest simbol regional va ser rebutjat per Aznar, quan va ser proposat per part de Catalunya el 2000, amb la frase despectiva de les "chapas". Ah! Però el que s'oblida el periodista, i aquí és on rau la meva crítica, és que Aznar no mana des del 2003 i que quan va guanyar el Sr. Rodríguez Zapatero també ens va promete, ai! com tantíssimes coses, símbols autonòmics a les matrícules. Fer brometa amb Aznar no fa mal a ningú, però deixar en evidència al President del Govern amic, potser si que cou una mica. Explicar com ens aixecat la camisa tantes vegades, com s'han incomplert tants acords i promeses amb excuses de dificultat tècnica i necessitats d'estudis que seran de seguida arxivats, dir clarament que si guanya Zapatero no te perquè guanyar Catalunya, o que almenys ens fotran tant uns com els altres, es valent, és agosarat, és políticament incorrecte i incòmode amb els qui manen arreu.

Però clar, la comoditat és l'abnèsia i la brometa fàcil. Això "es catalanismo" no? Si bwana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada