20 de novembre 2007

Calcio e pasione

Per recomanació del meu amic Ramon Radó llegeixo "Historias del calcio" d'Enric González, qui va ser corresponsal de El País a Roma. González recull els articles on cada dilluns glossava els diumenges de futbol, de Calcio, al país més pasional del mediterrani i on aquest esport només podia ser quelcom més que un esport.



El plaer de descobrir la petita història de jugadors mítics, que representen la societtà, que en són l'esperit: com Paolo "il Bello" Maldini, Franccesco "Francé" Totti, Gennaro "Rino" Gattuso, el sentiment i l'amor al seu club, a l'scuadra, de Di Livio, de Lucarelli, els equips pintorescos i simpàtics com el Chievo de Verona, estadis com Delle Alpi, Giuseppe Meazza San Siro, Stadio Olimpico, la intrahistòria política i sociològica de les aficions: el feixisme lazista que crida "Mussolini, Mussolini!" i el comunisme libornès, que li contesta "Piazzale Loreto!" (plaça milanesa on va ser mort per la multitut el dictador feixista), però també la identificació amb l'empresariat de la Juventus dels Agnelli, amb la burgesia de l'Inter i amb les classes populars el Milan, el crits de la grada, les trames i els dirigents com el sinistre capo Luciano Moggi, Il Cavaliere Berlusconi, el llest Moratti, els personatges peculiars, la mafia de Sicília als equips de l'illa, els tifosi de la història dels equips, com aquell Dante de la Roma que arribava en una petita Vespino i animava a l'afició amb els seus càntics, a voltes melàngics, a voltes feliços, a voltes corrosius, sempre amb passió, sempre amb alguna cosa més que amor.

Per cert, tot i que al final em faci mig del Milan, perquè ha estat el més gran i té una llegenda i una realitat increïble, perquè ho ha guanyat tot i ho pot guanyar tot, amb entrebancs i dificultats, amb joves cracks com Kaká i veterans com el ja anomenat Maldini o Seedorf, grans noms com Pipo Inzaghi, Pirlo o Nesta, i perquè potser és el més semblant al Barça (gran ciutat no capital, equip popular, guanyador, amb història sense ser l'equip del poder..) mireu per haver estat a l'Olímpic, per haver parlat amb els tifosi giallorossi, per haver-los animat, perquè aquell dia jugàven amb l'Inter que tanta ràbia fa, per la màgia quan tots junts cantàvem l'himne que parla d'ella com l'amant de tants i tants enamorats, tinc molta estima per la Roma, un equip irregular, sentimental, amb triomfs i desequilibris... com la seva ciutat, no?


9 comentaris:

  1. Ei Safont. Un crack, l'Enric González. Jo ja fa molt de temps que el segueixo a travès de les pàgines de El País, i és raro que el que escriu no sigui interessant. I és que el Calcio és diferent... Forza Roma!!!

    ResponElimina
  2. Hola, Joan!

    Sí que hi aniré, a veure Aida. Fem un cafè una mica abans?

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Perfecte.

    Si vols, per quedar envia'm un mail a joansafont@hotmail.com

    ResponElimina
  4. Amb la de teca esplèndida que hi ha per Itàlia i et dediques a llegir sobre el Calcio?. Mare de Déu!. Que n'ets de feliç, Joan!:)))

    ResponElimina
  5. Jaja, Dessmond a quina teca et refereixes: pasta o raggazze?

    ResponElimina
  6. De tota mena, escollir és limitar-se.

    ResponElimina
  7. Abans de res FORÇA INTER!!!!!!
    I com diu la meva bufanda del Inter;"nun suomo Milano".
    No estic d acord en que la gent del Milan siguin la gent del poble,jo he conviscut amb les dos aficions i crec que mes aviat al contrari,aquets del Milan son una colla pijos tots.
    El Milan,evidentment a part del dia memorable contra el madrid fa molt de fastic.
    Es la replica madrilenya a Italia.
    Fins fa poc a estat l equip del Govern,l equip de Berrlusconi.
    Durant la seva presidencia han estat els anys mes grans del Milan,la cosa nostra te molt de poder,casualitat?la mateixa que el Masdriz quan ha guanyat copes d europa ha estat sota els mandats de Franco i Ansar.
    La juve ja no juga a delle alpi no?Mai han aconseguit omplir aquell campet i deien que aquest any tornaven al comunale.
    Lamentablement per ells,no son i mai seran l equip de Torino,son l equip d Italia pero molt odiat a la seva ciutat.
    Altres equips que corren per europa amb molta fama i molts exits com Bayern o LIverpool,tambe han tingut ajuts ocults per tindre tants exits,i tambe han estat equips del govern.
    El Bayern continuament es obsequiat amb estadis nous.
    El Liverpool?tema mes obscur que la cosa nostra.
    Va guanyar copes d europa en plena crisis dels Docks,perdues de milers de llocs de treball,destestructuramnet de la societat,crisis social..com aplagar ho aixo?fem los campions i ja no pensaran,a part es l equip Irlandes a Angleterra,un altre govern darrera?A Liverpool la majoria de la gent es del everton,inclus gent que te pubs aprop d Anfield,m han ensenyat el seu movil i coma fondo de pantalla l escut del Everton(el 2on millor equip del mon)per cert 7-1 avui al Sunderland
    En fi,anem a veure la censura avui

    ResponElimina
  8. Amic ddriver! Estic content que per fi hagis pogut comentar.

    A veure, tens raó en bona part del que dius. Tot i que en orígen l'Internazzionale és l'equip que era l'equip de la gent bé de Milà, i el Milan era el de les classes populars, si que es veritat que s'han anat girant les tornes, passant a ser l'Inter, amb Massimo Moratti un president d'idees més progressistes, un equip sense aquesta etiqueta. Ara quan il cavaliere Berlusconni (i que consti que no li estic salvant el cul de cap manera) compra el club aquest estava a la serie B, perquè l'havien sancionat per temes de frau en apostes. Quan triomfa el gran Milan dels 80 amb aquells mítics holandesos: Marco Van Basten, Ruud Gullit i el nostre amic Frank Rijkaard i els italians Costacurta, Baresi, Maldini, Ancelotti, Virdis, etc.. amb l'Arrigo Sacchi d'entrenador, el capo només era milionari, i no va ser primer ministre fins al 94, l'últim any bo del Capello (sucessor d'en Sacchi i continuador del cicle triomfal del Milan). Evidentment durant els darrers temps havia anat prenent-li el caràcter d'equip del govern a la Juve de Torí, on tothom es del Torino, com bé dius tu, i era molt trista la imatge de Delle Alpi sempre mig buit (la gent es fotia de fred).

    Interessant el que dius del Liverpool, alguna cosa n'havia sentit, i la veritat quadra.

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari i sort!!! VISCA El BARÇA! (vinc del partit, i que gran que és el nano de Linyola)

    ResponElimina
  9. Al 94 arriba al poder en Berlusconni,al octubre del 94 jo vaig enganxar la primera vaga general contra en Berlusconni a Firenze,tot el dia tirat per firenze sense res que poder visitar,res que poder menjar,pero abans ja era un capo,i evidentment,la afia aconseguint una bona imatge fent un gran Milan a final dels 80 aconseguia un trapoli perfecte per l asalt al govern que han mantingut fins fa poc.
    Jo no vaig anar a veur el recre,paso de pasar mes fred per la colla de toies aquestes,i el viatge a Lyo l em suspes,fins a vuitens no anem en lloc i primer han de demostrar algo sino,seguirem animant l Everton e inter i amb aixo ja farem.
    Un altre apunt el Milan,no se aixo que dius que al principi era l equip del poble,jo tenia entes que era l equip dels extrangers,per aixo es diu Milan i no Milano

    ResponElimina