27 de novembre 2007

Els amics bascos

Avui es votava al Congrés dels Diputats una simbòlica recusació a la ministra de Foment. Tots sabem que no tenia cap tipus de vinculació pel Govern que aquesta s'aprovés o no. Ara bé, per l'autoestima del nostre país era necessari que es mostrés clarament el nostre desacord amb una ministra que ha donat mostres suficients de la seva incompetència, de la seva desidia, supèrbia i profund centralisme.

Al final els vots dels partits catalans, i és cert l'oportunisme del PP (és el mateix que sovint utilitza per votar juntament amb el PSOE contra assumptes rellevants del nostre país), no han estat suficients per tal que prosperés la iniciativa presentada per Joan Herrera d'IC-V. Ara potser un dels vots negatius més soprenents ha estat el dels diputats del PNB, i l'absència a la votació de les diputades de Na-Bai i EA.

Sovint els catalans patim de "basquitis", aquest fenòmen que ens fa solidaritzar-nos o bé emmirallar-nos, de forma bipolar, amb el País Basc. Tranquils, a tots els catalans nacionalistes, sobiranistes, independentistes ens passa i ens ha passat. Partits inclosos, que tenen molt d'interés en cultivar la fraterna amistat amb els homòlegs d'Euskadi. La difícil situació, i els revolts pels quals ha passat la política basca ens ha fet interessar-nos pel que hi passa. Ara, diria que al revés o no es produeix, o si es produeix no es fa amb la mateixa intensitat, ni amb la blancor dels nostres sentiments. Em recordàven fa poc que Martxelo Otamendi sorprés després de l'extraordinària solidaritat mostrada pels catalans arran del tancament del diari Egunkaria, va aventurar que l'inrevés no s'hauria produit.

Els bascos, gent de tradició i costums ferms, són durs i poc sentimentals, no somniem en grans canvis amb el Govern de Madrid però si cal arriben als escrictament necessaris acords. Res més. Arribat l'acord, que determina per exemple el "cupo", la part de compliment de l'acord per part dels polítics bascos (principalment PNB) es torna sagrada, igual que el suport als pressupostos per part del PSE. Així, si cal no enrrecordar-se de cap "amic català" i agraïr la determinació de la ministra de Foment que ha acordat fer arribar el TGV a Euskadi - que el Govern basc ja tenia previst i determinat i que, presumeixo que devia ser algun tipus de contrapartida a determinat suport polític - s'agraeix, salvant-la de qualsevol crítica amb total contundència. Sense sentimentalismes, sense romanticismes.

Segurament, cal imitar-los en aquest fer propi i no esdevenir germanes de la caritat política. Les amistats als mítings, la contundència als plens

Perquè com diu el mestre Michael Corleone a El Padrí I: "No és res personal, només negocis"

La frase també va per vostè Sra. Ministra Álvarez també, que no tenim res personal contra la seva forma de vestir o dir, i ens alegrem i volem que tingui bona salut. Política, res més.

5 comentaris:

  1. Home, altres coses s'hi feien a ca els bascs! ;)

    ResponElimina
  2. Crec que el PNB i NaBai han actuat amb total coherència: finalment el govern espanyol ha donat suport a la "Y" basca (sospites al marge) i per tant, com a partit d'obediència basca, s'han mostrat favorables a Alvarez. Que haurien fet els partits catalans en cas contrari? Personalment, res a dir. Ja ho dius, els negocis són els negocis, sense sentimentalismes ni apel·lacions a la solidaritat entre pobles.

    ResponElimina
  3. Narcís,

    Segurament el PSOE deu haver fet mans i mànigues, fins i tot donant suports a tot i a dret, per aconseguir els vots favorables, però com haguèssim actuat nosaltres?

    Hem d'aprendre a actuar d'aquesta forma d'actuar, tu em dones suport jo te'l donc, sense cap sentimentalisme ni compromís històric, fora dels temes concrets. Els catalans, com va dir Unamuno, ens perd l'estètica.

    Al cap i a la fi 21 diputats catalans, debien fer petons a la Faraona de Foment.

    ResponElimina
  4. Molt bon post, Safont. Salutacions des d'una altra nacio on els nacionalistes fan el que han de fer: Escocia.

    ResponElimina