28 de novembre 2007

La politització de la manifestació

Segurament sentirem a dir que la manifestació de dissabte és "la manifestació de Convergència", o bé "la manifestació d'Esquerra", i que en el fons està polititzada, i que té obscurs objectius espuris. Sigui qui sigui, sobretot que polititzin ells. Dissabte sortirem en família, trobant coneguts a mitja marxa, sense pressa, sense còrrer, de Plaça Catalunya a l'Estació de França. I hi anirem gent que som o votem Esquerra, gent de Convergència, gent d'Iniciativa, de les CUP, o que ha votat indistintament tots els partits o que no n'ha votat ni n'és de cap d'aquests. Tant és.

No politizem nosaltres, no els fem aquest favor. Que polititzin ells. Els que no hi anirant. Els que riuen dels acudits i les gràcies que es fan a costa dels maldecaps de tants ciutadans. Els diputats catalans que besen la Ministra que diu fatxenda que "l'haurem d'aguantar", i els seus companys d'aquí, que tot i dir que també estant "cabrejats" pensen que no es la solució fer manifestacions (caram, si n'han muntat, doncs, i en les que han col·laborat i participat fins al dia d'avui, però). Els que tenen escarafalls per triar Catalunya, i en tot cas sempre defensen i defensaran el partit germà. Diuen defensar els interessos del país, i un llavors es pregunta, quins són aquests, si no merèixen ser també reivindicats al carrer.

També polititzarant tots aquells que ens neguen el pa i la sal, i fins el dret a sortir al carrer si poguessin. Aquests també en saben molts de montar manifestacions. Al contrari que al partit que on milita el President del nostre país, a tots aquests dissabte ningú els trobarà a faltar.

Capítol a banda merèixen els sindicats majoritaris, sempre disposats a treure dels baguls banderes i megàfons per causes d'allò més allunyades al treballador català, i que en canvi no tenen ganes ni motius per defensar els drets de milers de treballadors afectats diàriament per les incidències en el transport públic. Segurament actuen ben bé semblant sindicats del poder, i dels seus interessos.

Au, ja ho sabeu. Dissabte 17 h. Plaça Catalunya. Som una nació i diem PROU!

7 comentaris:

  1. Genial, sobretot el darrer paràgraf!

    Fou un plaer conèixer-te divendres passat. Volia escriure alguna cosa sobre Aida, però vist el que has escrit tu em sembla que ho deixo córrer!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Qaun algú declara que és independentista però no nacionalista arriba a aquestes coses. Arribarà un dia que Catalunya tindrà un president d'ERC que parlarà en castellà? No ho descarto. Irlandització i basquització

    http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071202/53415133769.html

    ResponElimina
  3. Vas trobar a faltar el Psc? Jo francament els hauria trobat a sobrar si haguessin vingut.

    ResponElimina
  4. He trobat afaltar en el teu text que posis EUiA...

    Jo vaig trobar a faltar PSC i lamentablement UGT i sobretot CCOO. Encara que la Inter tampoc la vaig veure.

    ResponElimina
  5. Hola amics,

    Gràcies Maria, de veritat. El plaer $va ser meu. Espero que es pugui tornar a repetir una conversa com la de l'altre dia. Va ser un molt bon vespre.

    Moré,

    L'entrevista no l'he llegit en profunditat (he tornat tard d'un dissabte distret) i tot just he fullejat la Vanguardia. Diria que el titular jo no l'hauria pronunciat mai de la vida.

    Pedro,

    Home diria que els socialistes que es podien trobar a faltar hi eren: Maragall, Rubert de Ventós, Sobrequés. Podien haver vingut els 5 o 6 catalanistes més que queden, principalment dels que estan en actiu i amb poder. Dels altres, no especialment. Ells ja deuen saber, perquè.

    Marc,

    Excusa'm l'oblit d'EUIA, em sap greu!. Pel que fa a UGT i CCOO, ens han ensenyat descaradament el llautó. Quan diguin que defensen els drets dels treballadors, val més que ens posem a riure!

    ResponElimina
  6. En Joaquim Nadal va explicar de manera merdianament clara perquè no hi eren. Quedem entesos.

    ResponElimina
  7. D'això al diccionari, n'hi ha la definició. Una pista: A la C...

    ResponElimina