05 de desembre 2007

El més pur cinisme (I)

CINISME m., neol. Qualitat de cínic; desvergonya, impudícia; cast. cinismo. Ahont es cinisme de paraules sia tan estès y manifest com entre noltros, Ignor. 1. Diccionari Català-Valencià-Balear, versió digital.

Ja vaig alertar que en parlaria. Després de pensar-hi, crec que és el que més em fastigueja de la política, el que més m'allunya de la il·lusió que m'hi va fer col·laborar. El cinisme.

En començo a parlar, en tindré més ocasions, lamentablement.

Aquesta desvergonya, aquesta impudícia de la que parla l'Alcober-Moll, l'hem anat veient avui amb les del tot impresentables paraules del diputat socialista Joan Ferran i Serafini, feridor de mort de la política com a art, com a servei i com a deure. No tinc cap ganes de reproduir les seves paraules. A qualsevol d'aquests que munten boicots i escriuen cada día contra el país als mitjans se'ls fa la boca aigua davant dels tòpics de l'espanyolisme més tronat que destil·la. Llocs comuns:
TV3 i Catalunya Ràdio furibundament nacionalistes, "gurús" radiofònics que prediquen odi a Espanya, mapa del temps, les provincies, la paraula España, el país real, bla, bla, bla.

Potser el més terrible d'aquesta tirallonga de declaracions esfilaguersades entre la comissió de control de la Corpo, on es cridà "al quarto de banderes" a Joan Majó, per aquests mateixos càrrecs, és que tot sembla indicar, i el diari del règim, és que a sota si amaga una amenaça. S'ha començat a senyalar programes i periodistes, s'ha començat a indicar una tolerància zero amb qualsevol dignitat de país, quan hagi de passar per davant el "ad maiorem Zapatero gloria" . Ho anirem veient, però almenys els meus admirats Corleone quan advertien, no semblaven rabalers descordats, passats d'alcohol i de mal dormir.

El que més em sobta és que totes aquestes paraules tan gruixudes i greus no hagin sigut contestades immediatament pel Col·legi de Periodistes i els mitjans i professionals en general. A més d'una ofensa directa a tots aquells periodistes i realitzadors que cada dia aconsegueixen fer un producte de qualitat i apreciat per les audiències, un producte que el país reconeix com a seu, parli la llengua que parli i sigui real o virtual, són un desig implícit de control i utilització partidista dels mitjans. Quan sento una declaració o actuació d'un determinat polític del partit socialista, intento imaginar quina hauria estat la reacció pública si aquesta hagués estat feta per un dels populars. És molt útil.

No m'agrada gens que gent així tingui qualsevol tipus de poder. Són aprenents dels pitjors vicis del totalitarisme. Aquests i qualsevol que hi hagi enlloc. El que em fa més ràbia es constatar-ne les propies responsabilitats. Que quedi ben clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada