26 de desembre 2007

El Nadal m'agrada

Durant aquests dies m'arriben veus que rebutgen el Nadal, que diuen que són festes consumistes, hipòcrites, buides o sense sentit. Tot plegat amb un gest, ja masses vegades vist, amb uns prejudicis ja tant impostats, que no han fet mai cap forat en mi. Aquests que tenen tantes coses a retreure al Nadal, són els mateixos que s'apuntaran a qualsevol tipus de moguda, per més absurda que sigui. A mi m'agrada el Nadal. M'agrada trobar a coneguts i amics, i desitjar-los un xic de felicitat. M'agrada fer alguns presents. M'apassiona fer el pessebre, com l'hem fet sempre. Gaudeixo de rebre la família a casa, a pesar de les converses més o menys tòpiques o més o menys noves, gaudeixo de les meravelles que la mare prepara pel dinar de Nadal. Em deixo portar pels sentiments, per la nostàlgia, per la tendresa i pel record dels qui ja no hi són. Trobo magnífic que durant un dia, un díes, una setmana, el que sigui, arreu siguem un xic més feliços, pensem un xic més en la pau, en la generositat, en la joia.

Però aquest any, d'esquitllada he sentit un altre sectarisme, oposat a l'anterior, però complementari. És aquell que afirma que només els catòlics rigorosos i practicants poden celebrar les festes de Nadal. Donat que, la resta del món, no té res a celebrar. Aquesta visió maniquea i hereva d'una visió de la religió que es creu la única verdadera i considera infidels tots els altres credos i posicions espirituals, em fa posar pell de gallina. Justament celebrem les festes, creients i no creients, i persones amb tants dubtes com jo, cristians culturals potser, per apostar junts per aquests sentiments de tendresa, per aquesta joia que origina en la nostra tradició el naixement de Jesús, que si és Messies per uns, és per sobre de tot, el creador de missatges i benaurances sense els quals no es pot entendre la nostra visió del món.

No m'agraden gens els reduccionistes, els qui no coneixen matisos, els sectaris, els portadors de la veritat absoluta, els qui ens volen salvar la vida tallant-nos el cap... prou! A casa, celebrem el Nadal, creients i no creients, catòlics i agnòstics, seient a taula, amb el millor somriure, amb la major predisposició per ser almenys un dia, com ja hem dit, més feliços i més joiosos. A pesar de sectaris, a pesar de tots aquests.

4 comentaris:

  1. Joan,

    molt bones festes també a tu.

    Desitjant que en el 2008 vegis la llum i et passis a Convergència.

    una abraçada

    ResponElimina
  2. Jajajajaja Chamb, que el 2008 sigui ben profitós per nosaltres, noies maques i independència!

    ResponElimina
  3. A mi també, Joan.

    Els teus escrits sempre en són de presents.

    I jo tampoc he revalidat el càrrec eprquè és per dos anys i si a l'agost marxo...

    Queda pendent algun cafè, doncs!

    Un petó!

    ResponElimina
  4. La Mainada ens fa viure molt mes el Nadal (montar l'arbre i el pesebre, el tio donant-li menjar cada dia perque cagui moltes coses, anar a portar la carta dels reis als patges, el poema de Nadal, anar a esperar els reis....)Visca el Nadal.
    Bon Any Nou per a tots

    ResponElimina