12 de desembre 2007

Ja no sé si és tant sols cinisme


Ja no sé si és tant sols cinisme. Després dels exabruptes del cínic Joan Ferran, avui han trascendit als mitjans unes opinions, fa dies ja publicades al bloc, d'aquest qui per aquestes terres ja coneixem prou bé.

Tot i que molts fins avui no tenien ni idea de qui era en Manel Mas, tot això no ens bé a molts de nou. Alcalde de Mataró, gràcies a l'entrada al govern espanyol del llavors batlle Joan Majó (!), el tecnócrata i gris Mas va mantenir-se al càrrec, convinant majories absolutes i pactes amb Iniciativa i darrerament amb Esquerra, fins que després d'un any absolutament lànguid va ser retirat mitjançant la col·locació a les llistes al Congrés per mitjà del vell sistema de la patada amunt. Tot feia pensar en una jubilació pacífica, el PP tenia assegurat guanyar les eleccions. La fortuna, o el que fos, va fer que guanyés el PSOE i MM tingués una segona joventut a la seva maduresa. Amb les piles carregades no ha parat d'escriure "cartas de nuestro diputado en Madrid" als mitjans i des de que s'obrí un bloc d'omplir la xarxa amb la seva particular visió política. Pel que fa al seu caràcter, polèmic i sovint sangant i dur, de records n'hi ha a cabassos per la vella Iluro. Encara resona el seu "Que se'n vagin a la merda" després d'una majoria absoluta dirigit als fins llavors socis ecosocialistes. El seu enfrontament, entre insolent i provocador, amb tot el que tenia a veure amb el Mataró Centre, de forma caricaturesca, amb tot allò més aviat catalanista, més allunyat a la seva parròquia, va durar anys. El seu espanyolisme, tampoc és una malaltia de vellesa. Tenia molt clar on s'havia d'anar a fer mítings parlant en castellà, fent allò que tant bé saben fer el seu partit, de separar catalans d'una llengua i d'una altra.

Ara, ens ha sortit amb els fogots que li han provocat les bafarades del seu col·lega Ferran. L'excitació ha estat tremenda, tant que fins i tot li ha caigut la carota de catalanista, si es que mai l'ha portada.

Definitivament, pel PSC el catalanisme no té cap tipus d'importància. El dir-se d'esquerres, de centre-esquerra o socialdemocràta, "más de lo mismo" per fer un acudit fàcil. Així doncs, ja no cal dissimular. El sector catalanista del partit, reduït, vetust, dalt de la torre d'Ivori, algún tipus de responsabilitat tindrà en la seva minorització. El diputat Mas, no cal que s'ho pregunti, mai ho ha estat, com hem dit. Ara, cal ser algú amb molts de nassos, per fer un "striptease" tant patètic, ja que el truc és veu de seguida. Darrera de les paraules de Mas, no hi ha res més que odi, més que cinisme, és ira.

Personalment, sempre he tingut un respecte absolut pels Presidents de la Generalitat. Per tots, els que ho han estat i pels que ho són. Alguns socialistes, no s'han aplicat mai aquesta norma: l'odi cap al President Pujol ha estat en ells tant i tant fort, que fins i tot el despreci cap als mitjans públics de comunicació té el seu orígen en que es crearen durant la Presidència de Jordi Pujol. Si fossin sincerament catalanistes, estimarien tot allò que ha permés construir la nació. Però ja hem dit, no cal. TV3, i Catalunya Ràdio i la resta de mitjans de la Corpo han de ser o bé ignorats o bé privatitzats i expulsats del món públic, donat que ni tallant el cap de tots els seus profesionals - i no només d'Antoni Bassas, Mónica Terribes, Miquel Calçada, Albert Om, etc... - i desmuntant tots i cadascún dels programes i canals, s'aconseguiria extirpar-li la llavor del pujolisme que porta dins, el pecat original, la traça diabòlica.

Hi ha unes línies vermelles, i s'estan travessant sense que els qui s'han d'immutar reaccionin. No pot ser que cada dia siguem espectadors d'aquests folletins, i de la manera tant, altra vegada cal dir-ho, cínica que reacciona el PSC, com aquella Batasuna que davant dela violència "diu no m'agrada, però és veritat que....". El projecte polític pel dia que manin sols, és el que es comença a escapar per boca dels més exaltats, no ho oblideu. O d'on us penseu que van sortir els famosos Ciudadanos?



Ah, i per cert, tinc almenys dos llibres i un viatge per comentar, però l'actualitat, nois, l'actualitat...

4 comentaris:

  1. Doncs ja ho saps, a fer pinya amb l'Uriel i en Carretero per tornar a enviar a aquesta gent a l'oposici�. Si els ciutadans de Catalunya sempre els han donat l'esquena no ser� perqu� s�.

    ResponElimina
  2. Bones Joan. Ja et vaig dir l'altre dia que havia desocbert el teu blog.

    Francament, et felicito perquè l'has dotat d'un contingut brillant!

    Que sàpigues que tens un nou lector habitual!

    Cuida't i ens veiem quan l'atzar així ho decideixi.

    ResponElimina
  3. Hola Joan, estic segur que en el mon de la política donaras molt que parlar.

    Gent com tú és el que fa falta en aquet país perquè ens tornem a engrescar tots els catalanistes esquerrans.

    ResponElimina
  4. Joan,
    No opinaré sobre el que dius. Tu coneixes millor el personatge i no seré jo que descobreixi el que volen dir els socialistes catalans quan es posen el barret catalanista. La seva obssessió no és fer cap revolució. Sinó viure del màrketing electoral, que és molt més rendible. Transformar s'ha convertit en una cosa terriblement feixuga. Gestionar els ghettos és un objectiu de vol de gallina que els satisfa enormement. Ara, fer donar el tomb al país és demanar peres a l'om.
    Joan, quan t'hagis recuperat passa't pel meu blog. T'hi he deixat un regalet que pots o no acceptar.
    Salut.

    ResponElimina