16 de desembre 2007

La vida privada de Sagarra


Fa temps que tenia a recambra aquest text, no volia deixar de parlar d'aquest gran clàssic, tan absolutament modern. Avui que torno d'una brevíssima estava a l'Empordà, pot ser el moment.
Ja fa unes setmanes, començava a llegir, en un d'aquells vetustos sillons de l'Ateneu Barcelonès Vida Privada, al mateix Ateneu on durant dos mesos d'estiu Josep Maria de Segarra l'escrigué. I de mica en mica en vaig anar quedant fascinat.

A priori, podem pensar que als anys trenta les dones encara vestien amb mirinyac i els senyors passejaven en carro de cavalls. Res d'això fou la Barcelona dels anys 20-30 que genialment retratà Sagarra. Un fresc de personatges, una novel·la coral, on hom es gairebé només per dues passions: el diner i el sexe, la bossa i el catre.

En aquesta vibrant novel·la coral, un munt de personatges se'ns endinsen en dormitoris i menjadors, en salons de l'Equestre i cambres dels bordells més descordats, entre llençons de fil i mitges de seda, entre fum de Camel i perfums barats de cortesana, de Sant Gervasi a Robadors, dels anys de Primo de Ribera - el mateix dictador hi fa una breu aparició - fins a la Barcelona elèctrica dels primers díes de la República... Uns personatges i uns escenaris que que coneixia perfectament Segarra. Ell mateix és una mica els dos germans Lloverola - família protagonista, aristocràtica arruinada, com la seva - i ell mateix en a l'altra banda del mirall d'aquest fresc d'una Barcelona que va ser, brillant, enèrgica, tanguista, despreocupada i moderna, de l'Exposició del 29 a la Generalitat, sap distingir qui hi hadarrera de les dames que més rumors desperten i dels homes més "castigadors".

Però a més, si la temàtica, els personatges, l'acció i la ciutat és brillant i enèrgica a Vida Privada, l'ús de la llengua, el lèxic, l'estil de Sagarra beuen d'aquest esperit. Ni romanços ni calendaris, ni complicades estructures i cultismes innecessaris impregnen la llengua d'un dels escriptors més populars de la primera meitat de segle. Al contrari, profund coneixement, frescor, innovació es degusten a les pàgines d'aquesta obra.

La gosadia - el llibre, tot un èxit, fou absolutament polèmic - ja va ser el motor, com els dels Hispano Suiza que recorren Vida Privada, del jove Sagarra, de bona família, d'una bastíssima cultura, ateneísta, viatger, bon vivant, un dels darrers poetes, escriptors i dramaturgs populars, fa ja 75 anys.

1 comentari:

  1. Joan!

    Encara que no havia deixat mai cap missatge fins ara, sovint, des del blog de la Vanessa faig un salt per veure quina una n'expliques de bona...

    Sé que fa dies vas deixar les postalsdenadal per passar a altres temes però avui, casualment avui, he fet cap a "Els pastorets de Mataró"...

    He de reconèixer que jo, que m'estimo els de Berga amb devoció fervorosa sóc poc donada a anar a conèixer altres realitats però l'excursió ha valgut realment la pena.

    I sobretot l'hospitalitat amb la qual hem sigut rebuts entre bambolines, fantàstic!

    ResponElimina