13 de gener 2008

La vida privada de Sagarra



Fa temps que tenia a recambra aquest text, no volia deixar de parlar d'aquest gran clàssic, tan absolutament modern. Avui que torno d'una brevíssima estava a l'Empordà, pot ser el moment.

Ja fa unes setmanes, començava a llegir, en un d'aquells vetustos sillons de l'Ateneu Barcelonès Vida Privada, al mateix Ateneu on durant dos mesos d'estiu Josep Maria de Segarra l'escrigué. I de mica en mica en vaig anar quedant fascinat.

A priori, podem pensar que als anys trenta les dones encara vestien amb mirinyac i els senyors passejaven en carro de cavalls. Res d'això fou la Barcelona dels anys 20-30 que genialment retratà Sagarra. Un fresc de personatges, una novel·la coral, on hom es mou gairebé només per dues passions: el diner i el sexe, la bossa i el catre.

En aquesta vibrant novel·la coral, un munt de personatges se'ns endinsen en dormitoris i menjadors, en salons de l'Equestre i cambres dels bordells més descordats, entre llençons de fil i mitges de seda, entre fum de Camel i perfums barats de cortesana, de Sant Gervasi a Robadors, dels anys de Primo de Ribera - el mateix dictador hi fa una breu aparició - fins a la Barcelona elèctrica dels primers díes de la República... Uns personatges i uns escenaris que que coneixia perfectament Segarra. Ell mateix és una mica els dos germans Lloverola - família protagonista, aristocràtica arruinada, com la seva - i ell mateix en a l'altra banda del mirall d'aquest fresc d'una Barcelona que va ser, brillant, enèrgica, tanguista, despreocupada i moderna, de l'Exposició del 29 a la Generalitat, sap distingir qui hi ha darrera de les dames que més rumors desperten i dels homes més "castigadors".

Però a més, si la temàtica, els personatges, l'acció i la ciutat és brillant i enèrgica a Vida Privada, l'ús de la llengua, el lèxic, l'estil de Sagarra beuen d'aquest esperit. Ni romanços ni calendaris, ni complicades estructures i cultismes innecessaris impregnen la llengua d'un dels escriptors més populars de la primera meitat de segle. Al contrari, profund coneixement, frescor, innovació es degusten a les pàgines d'aquesta obra.

La gosadia - el llibre, tot un èxit, fou absolutament polèmic - ja va ser el motor, com els dels Hispano Suiza que recorren Vida Privada, del jove Sagarra, de bona família, d'una vastíssima cultura, ateneísta, viatger, bon vivant, un dels darrers poetes, escriptors i dramaturgs populars, fa ja 75 anys.

7 comentaris:

  1. Safoooooooont! Que Bastíssima vol dir ordinària, matussera, grollera....

    llum

    ResponElimina
  2. Moré,

    D'aquells que m'hauria encantat conèixer!

    Llum,
    Sort que en aquest bloc sempre hi ha qui fa de veu de la correcció, perquè sinó pobre Sagarra! De senyor a pagès per culpa d'una B. Gràcies!

    ResponElimina
  3. jo me l'estic llegint en aquests moments, vaig quasi pel final i m'agradaria dir-te que és una sobirana castanya. En castellà, peñazo. No et puc negar que a vegades té ratxes bones, seria idiota i ignorant dir que Sagarra no escriu bé, però bé, penso que la ciutat de Barcelona la descriu molt millor Mercè Rodoreda a la plaça del diamant o, sobretot a mirall trencat. L'ambient de l'epoca tampoc m'ha atrapat ni frapat, serà que ara som massa postmoderns, no sé tot això t'ho escric perquè tenia necessitat d'expressar-me. Vida privada no li arriba al serrell de la faixa a Anna Karenina de Tolstoi. El que vull dir sobre Vida privada ho cito de l'única veu que ho podria expressar: Josep Pla. Pla lloa l'adjectivació de Vida privada i també lloa el caràcter necessari d'aquesta obra per a la literatura catalana. Pero diu Pla: "Però el defecte de la prosa de Sagarra és el pinyol. És un home que pretén posar a cada frase, i, si no pot ésser, a cada paràgraf, una cosa efectista, brillant i enlluernadora. Aquesta fal·lera permanent fa que la seva prosa cansi i fatigui. Les coses desmesurades i excepcionals no són mai belles; les coses no han de ser ni massa curtes ni massa llargues (Aristòtil)." Estic totalment d'acord amb Pla. Si ho vols llegir tot ho trobaras a http://www.lletres.net/pla/pla-sag.html

    sergi borges
    http://blocs.mesvilaweb.cat/aniol

    ResponElimina
  4. Sergi Borges,

    En primer lloc gràcies pel teu comentari. Tot i que sóc un mer lector, em fa il·lusió debatre una mica sobre literatura. Evidentment no coincidim en l'opinió sobre "Vida Privada", sinó no li hauria dedicat un post. Sobre gustos, i més en literatura, no hi ha res escrit, i sovint les sensacions o la brillantor que trobem en un llibre tenen molts condicionants i aspectes externs al contingut estricte. No m'amagaré que m'interessa molt el període d'entreguerres, els anys 20 i 30, on situa Sagarra els seus personatges. El mateix Sagarra és un personatge fascinant, si t'agrada l'època. El mestre Pla té bastanta raó, però potser jo havia destacat molts detalls que ell mateix apreciava. En tot cas, l'excès d'efectivisme, no es troba només a Vida Privada, ni en Segarra, és vici comú arreu. Tampoc no l'he trobat especialment acusat.
    Si em permets, fas comparacions un xic arriscades: Pel que fa a la Rodoreda es podria comparar només "Mirall Trencat" per l'època o per algun dels personatges, però evidentment tenen esperits irreversiblement oposats. L'intenció de crònica del moment, de descripció burleta i irònica dels seus de Sagarra no es equiparable a la novela eminentment dramàtica de Rodorera, que a més va ser escrita als 70, 40 anys després de la publicació de Vida Privada.
    Comparar-la amb Anna Karènina, ho trobo encara més perillós. No tots els escriptors han de ser Tòlsoi ni totes les seves obres "Annes Karèninas" perquè parodiant el grandíssim autor rus, "totes les històries disortades ho són a la seva manera". Si les meuques de la Barcelona de Sagarra no li arriben a la punta dels enagus a la Sra. Karènina no és perquè ho vulguin i no puguin, sinó perquè directament ni es conèixen.

    Espero que tinguis millor sort amb d'altres lectures, i que si vols les passis a comentar per aquí. Ara estic llegint "Les benígnes", l'has llegit?

    ResponElimina
  5. Bé, no volia comparar-les en el sentit més estricte. Vida privada té ratxes brillants, però hi ha moments que sembla un carrer costerut per on has de pujar molta estona. Per exemple, molt, molt i molt avorrit quan explica les sensacions de l'adolescent que se'n va de putes per primera vegada. Sembla un conte de fades quan de debò és bastant patètic.
    Em sembla que no t'has llegit Anna Karenina perquè no se't passaria pel cap mai de la vida barrejar-la amb les meuques barcelonines que, per cert, Sagarra descriu de meravella.
    Només et volia dir que avui he llegit les tres primeres pàgines d e Les Benignes. Has vist que curiós? I la veritat que promet...

    salut!

    sergi borges
    http://blocs.mesvilaweb.cat/aniol

    ResponElimina
  6. Sergi,

    De cap manera barrejo la Karénina amb les meuques, era una forma de dir justament això que no són comparables, perquè no tenen res a veure!

    Jo les benignes l'estic apunt d'acabar. No diré res, només que viuràs moments d'un avatiment terribles. Vaig estar apunt de tancar-lo, perquè se'm va fer un nus massa gran en un moment determinat, però ara estic content de no haver-ho fet.

    Espero que poguem comentar-la!

    ResponElimina