20 de gener 2008

Un dels nostres


Si a banda de Gallardón, aquesta la setmana política té un nom, aquest és Manuel Pizarro Moreno, "uno de los vuestros desde hace tiempo" segons ha declarat en ple miting, avui que ja és militant i numero 2 del PP per Madrid. Gràcies per aclarir-ho senyor Pizarro, ara ja sabem de quin senyor era tan bon vassall.

De Pizarro en aquest bloc se n'ha parlat abastament. Blandint constitucions contra la Opa de Gas Natural, afirmant per major passió de "l'Espanya Eterna" que ell "no será nunca empleado de la Caixa" i participant des del seu bon càrrec de President d'Endesa, a la disbauxa anticatala, es va convertir en l'heroï de la "yihad hispànica".

"És de bien nacidos, ser agradecidos" i Pizarro ha demostrat que ho és molt: Agraït al partit que el va col·locar a la presidència d'Endesa, i el va fer guanyar més de 13 milions d'euros arran del seu cessament (9 d'indemnització més aproximadament 4 de venta d'accions de la companyia). Una relació perfecta de "quid pro quo".

Alguns diran que va fer molt bé com a President de la companyia energètica intentant aconseguir més diners pels seus accionistes. Res a dir, sempre que no es convertís aquest intent en una clara maniobra política - el primer dia ja llançava tot de malediccions a l'intent de Gas Natural, que constrastent amb la placidesa de l'intent també "non nat" d'E-On. La recerca per Europa d'algú que evités que l'empresa "se fuese del territorio nacional" com va traïr el succonscient a la presidenta Aguirre, va ser la seva gran gesta, al crit de "Antes alemana que catalana", contradint tots aquells seus amics que afirmen amb un rictus nerviós que "les empreses no tenen pàtria".
Desconfieu dels qui us vinguin amb aquestes paraules, doncs sempre perdran l'horemus per la primera empresa espanyola que trobin, generalment sempre seran els qui malparlent d'himnes, banderes i pàtries que no són les seves, segons abans de cantar "xundes, xundes" i fer onejar "rojigualdes".

Especial gràcia m'ha fet que se'l presentés com a liberal. Bé, en el seu fur intern hom pot ser quàquer o budista si aquest és el seu desig, però un senyor que el primer que va fer va ser treure's unes oposicions - comportament de llarg tradició a les Espanyes - per seguidament anar ocupant càrrecs petits a l'Administració quan tenia algún padrí que el col·loqués, i quan no fent d'agent de canvi i bolsa o de director d'una entitat d'estalvis (essent directiu d'empresa sense risc, no pas empresari!) fins a la seva victòria final particular, no és massa mèrit fer-se dir liberal. Liberal, segons el meu entendre, és sense traves i sense privilegis de l'estat.

Finalment, aquest fill de Procurador en Cortes i nét de Governador Civil de Teruel sota "l'ancient régime" ens ha demanat que li donem les gràcies: amb ell al capdavant, Endesa ha invertit a Catalunya més que ningú, "y con el dinero de otras comunidades, además!". Ostres! Gràcies noi, de tot cor, sort que l'elèctrica té la major part de clients a casa nostra, perquè sinó encara hauriem de demanar perdó perquè no ens robessin.

Ara, potser els que haurien de morir-se de vergonya són els diputats del Parlament a qui l'ínclit Pizarro va avergonyir... Sembla mentida que malgastem energia en parlar i a l'hora de mossegar siguem tant mesells!

En definitiva, com deia aquell pasquí de fa molts anys referit al general, "us presentem" al senyor Manuel Pizarro Moreno.

5 comentaris:

  1. Joan, potser ja saps la bona notícia sobre un dels nostres admirats, però sinó, passa pel meu bloc, jeje! (Mantindrem l'emoció per si no ho sabessis...)

    ResponElimina
  2. Penso que tens raó en pràcticament tot, però penso que el senyor Pizarro, junt amb els seus caps, té uns objectius claríssims que executa a la perfecció. No ens aniria malament tenir per aquí també algun Pizarro.

    ResponElimina
  3. Guillem,

    Com ja et vaig dir al teu bloc, aquest si que és un dels nostres! tinc moltes ganes de veure'l.

    Rosa o LRDS,

    Gràcies per mostrar la teva coincidència, tens raó caldria la determinació o potser el desvergonyiment que tenen gent com Pizarro.

    Gràcies, a tots dos.

    ResponElimina
  4. Pizarro és el test que mai superaria cap democràcia sana.
    Els catalans ens ho hauríem de pensar dues vegades això de pensar que no anar a votar és una opció real. Quants Pizarros necessitem per arribar-ho a descobrir?.

    ResponElimina
  5. Dessmond,

    Tens tota la raó. Mentres alguns viuen en la postura estètica de "no vaig a votar, que guay que sóc, no?" (encara es deu dir això de guay?, aix cada dia més vell!) els altres, els grossos, aquell notari de poble, setciències que vol parlar campechanament, i el frívol que no sap dir que no a ningú, per acabar dient mentides pietoses, ja van llibreta en mà per anotar-nos el nom, com has dit al teu bloc, com peixos panteixant.

    Amb tota la crítica possible, amb tota la ràbia que ens faci, no votar no vol dir res, o sí perdre una vegada més, força.

    ResponElimina