01 de febrer 2008

Apropant-nos, cada vegada més

Mai, he estat massa teoritzador d'això dels blogs, o blocs en el equívoc títol que utilitzo. Tot va segons la fal·lera que t'agafi. Aquest espai ja té una certa antiguitat, si em perdoneu una certa "solera". Ja sóc tres anys i escaig. Enguany, al mes de setembre, en farà quatre. A dia d'avui, tinc molt poc temps. Vaig pel carrer pensant articles i més articles que no he arribat mai a escriure. La meva agenda "moleskine" és plena d'idees i gargots que mai s'han passat a net. Tant és. Mantenint, almenys, l'esforç de que no passi una setmana sense un nou escrit (contradint les normes més elements del fet blogaire) i intentant fer el màxim de comentaris, crec que mantinc el meu paper a la catosfera.
Precisament, el fet que el meu aniversari coincidís amb les jornades exitoses de Granollers, va fer que no hi pogués assistir. Des d'aquí felicito als qui les van fer possibles. Estic segur que als qui no hi anàrem ens arribarà el ventet que d'allí en sortí.
Ara, avui, però el moment es complementa amb noves utilitats que fan que aquesta intuició que molts teniem de que quan més tecnologia de la informació, quantes més utilitats de les noves formes de comunicació, més aprop dels altres seriem, es compleixen encara més. El facebook, al qual fa un temps que hi vaig entrar, i el twitter, que uso encara sense conèixer massa ben bé com va, però amb l'interés d'un nin amb joguina nova, són avui aquests apropadors. El facebook, on es plasma la nostra complexitat, els nostres móns, anhels, passions i somnis, i el twitter, on diem a qui es vulgui interessar per nosaltres, allà on són i allò que estem pensant.
Ens anirem trobant per aquests bits de Déu. Fins ara!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada