01 de febrer 2008

El record necessari

Darrerament he tingut molts acostaments als grans drames del segle XX a través de llibres com “Les benignes” de Jonathan Litell, o la pel·lícula “El destí de Nunik” protagonitzada per la bella Paz Vega sobre el ja tan llunya genocidi armeni. L’ofec que m’ha produït tant de dolor, m’ha fet ser conscient que en poc més de trenta, quaranta anys, tot un seguit de pobles, de comunitats, de llengües, de religions, de cultures que l’atzar i milers d’anys havien assentat entre Brest i Vladivostok, en una terra i punt determinat, contradient tossudament qualsevol homogènia, van ser horriblement exterminats pels totalitarismes més ferotges del segle XX: el nazisme, l’stalinisme i els feixismes de tota varietat. El genocidi armeni per part del militarisme turc, que avui encara es nega a acceptar aquesta horrible culpa, la condemna a la fam dels ucraïnesos per part d’Stalin, el foc creuat en que es trobarem tants pobles, tantes cultures, tantes petites comunitats durant el Front Est de la II Guerra Mundial, o la Gran Guerra Patriòtica, tants pobles del que fou la Unió Soviètica, l’assassinat de milers de gitanos europeus, de polonesos, de dissidents, de milers de malalts psíquics i físics, d’homosexuals, i evidentment, la Shoa, l’Holocaust.

El poble jueu d’Europa n’és el paradigma. Gairebé 1900 anys d’història, de la diàspora després de la destrucció del segon temple de Jerusalem a les lleis racials de Nüremberg, els jueus d’Alemanya, d’Àustria, de França, d’Holanda, Grècia, Bulgària, etc.. conformaren el paisatge i la vida d’aquests països. La tossuderia de la història, on sovint, com una epidèmia, hi apareixien símptomes d’antisemitisme (la Corona d’Aragó de 1391, la Castella de 1492), va fer dels jueus una de les comunitats més singulars d’Europa. Sense Europa no s’entendria la història d’aquest poble jueu i sense la tradició i cultura jueva no s’entendria Europa. Una història d’Europa, on hi apareixen de revolucionaris a reaccionaris, d’origen jueu.

Diumenge, 27 de gener, aniversari de l’arribava de l’exèrcit soviètic a Auschwitz on encara romanien uns 8.000 presoners, recordàvem, rememoràvem, el dolor que encara provoca l’intent per part de l’odi, de destruir aquesta Europa.

Sovint encara ens preguntem, com va poder ser? Odi, només? No ens serviran gaires respostes. Sobretot les més senzilles. Quan intentem respondre-les, ens ne’n farem de noves. Qui van ser els culpables? Els pobles sencers? Els seus dirigents? Les milícies dirigides per aquests dirigents? Els indiferents que no volien saber o els cínics que sabien i consentien? Potser mai serem capaços d’articular una explicació completa. Arribarem, potser a creure, que va ser fruït de diferents factors, només entrellucats: odi i mentalitat assassina, totalitarisme per sobre de la vida humana, total indiferència cap a la llibertat i la dignitat de la persona, l’obediència cega d’amorals i indiferents, la desaparició per les armes, també, de tot sentiment humà,... i quants ens en deixaríem.

Potser, sovint a Catalunya, a l'estat en general, per no existir una significativa població jueva, per no haver participat a la II Guerra Mundial, fins i tot per llastimosos prejudicis polítics, hem pensat que el record de l’Holocaust i de totes les víctimes del nazisme, no ens era res propi. Quin gran error! Precisament nosaltres, que tants compatriotes vam perdre amb el triangle blau cosit a la roba, perdedors de la Guerra Civil i perdedors d’un poble, al que no podien tornar!

Avui, com el diumenge passat teníem present, tots sabem que cal no oblidar perquè mai torni a succeir. Commemorem, recordem, precisament per no oblidar, per no oblidar l’intent de destrucció de tot el que avui volem ser i hem estat.

5 comentaris:

  1. És curiós com la història és repeteix ... avui, però, canviant d'ordre els protagonistes, ..., l'estat d'Israel fent de butxí i evitant en la seva influència, sobretot als USA, una solució i un acord just al conflicte de Palestina.

    ResponElimina
  2. Sí edu casabella , Israel ha exterminat els palestins... oi? I les 5 guerres llançades pels musulmans, contra Israel no eren per "fotre els jueus al mar" oi? Iran no amenaá israel ni financia el terrrosiem islmista a israel, oi? Ah , és clar m'oblidava... Catalunya vol ser com Palestina , oi? Llàstima que Espanya no sigui Israel... sino ja tindrieu REPRESENTACIÓ A L'ONU i un Estat en quan volguessiu. QUANTS CATALANS TAN RUCS COM TÚ HI HAN?

    ResponElimina
  3. Moré: diria que tenim l'obligació de recordar-ho.

    Edu: cal ser molt prudent alhora de fer comparances, sobretot en aquest cas. Orient Mitjà, viu un conflicte trist, llarg i doloròs, amb més complexitats de les que s'evidencien, i on tots, de moment hi perden. De tota manera no estic, de cap manera, d'acord en comparar Israel amb el nazisme. Recorda, només, que és una excepció democràtica entre la satarpía.

    Posar peròs o condicionants al record de l'Holocaust, senzillament, no toca.

    ResponElimina
  4. Moré: en el seu poc respecte està la seva propia resposta.

    Joan: ningú ha posat cap "però", s'ha de recordar i és cert que nosaltres no ens hem d'oblidar del gran error comès. De totes formes, no només s'ha de parlar d'una cara de la moneda si no també de la creu

    ResponElimina