17 de febrer 2008

Kosovo, avui


Hem assistit en directe a la declaració d'independència d'un nou estat d'Europa que s'obrirà camí els propers dies i mesos. Amb el suport dels Estats Units i la Unió Europea, aquesta antiga provincia sèrbia, és avui un nou país, amb un status especial, unes certes característiques pròpies (no disposa d'exèrcit, policia o jutges, de moment). Però un nou estat, si més, en aquesta espècie de nova "primavera dels pobles".

És un cas no comparable a Catalunya ni al País Basc. Ara, penso que tot procés sobiranista a Europa cal tenir-lo en compte. Per això, ens repeteixen, a cada moment, que els dos casos són tan diferents.

Kosovo és paradigmàtic per molts motius. Un d'ells, perquè és un estat independent, però no ha tingut mai caràcter de nació. Havia estat una provincia autònoma de Sèrbia, fins i tot aquesta hi neix a Kosovo, i tenia possiblement un caràcter ampliament albanès. Això és molt important. Fins ara els procesos independentistes requerien un caràcter nacional del nou estat, de nació colonitzada fins a cert punt. A partir d'avui, les portes de la independència són més obertes per a les nacions, doncs

Penso que la independència de Kosovo és la fi dels grans estats artificials. Fins a cert punt, el seu naixement és el fracàs d''un intent de mantenir unides comunitats antagòniques. Ara bé, cap unió pot ser per la força i tots els que recordem els fets del 1999, l'intent de neteja ètnica per part del Sèrbia amb els terribles vagons de tren que portaven als albanokosovars cap a enlloc, entenen i donem suport a aquest dia feliç per tants i tants kosovars.

Aquests dies s'han fet famoses les declaracions de Vladimir Putin. El president rus, un autèntic governant despòtic i autoritari tot sigui dit, ha retret a la Unió Europea que permeti la independència de Kosovo, quan hi ha d'altres nacions que volen ser independents com Catalunya o Euskadi. Putin no és un col·legial. Havia estat cap del KGB, i aquest si que sap perfectament que és Espanya i que és Catalunya.

I Espanya es troba davant les seves vergonyes. Avui, mentre els kosovars agiten les banderes dels Estats Units i d'Europa, l'estat en el que estem, també membre d'aquesta Unió, es resisteix a reconeixer aquest nou status quo. Espanya no és Sèrbia, però sembla que encara tingui nostàlgia del gran país dels Eslaus del Sud. Al 1999 Anguita protestava contra la operació de l'OTAN que va aturar a Milosevic. Les rèmores comunistes valien per al "Califa" més que el final d'un infern racista. Davant les vergonyes de dir que l'autodeterminació només és permesa en antigues colònies, que Catalunya no és Montenegro, ni Kosovo, com tampoc era ni Lituània, ni Letònia ni Estònia, ni Eslovènia, avui es troba, de nou, a la cua d'Europa.

Espanya no va tenir cap tipus de rellevança política internacional durant el segle XX. Cap influència ni paper. Res. Avui retorna a aquesta situació, acompanyant a Xipre o Rumania en els estats que no saluden al nou estat. Ells s'ho faran. Kosovo potser no és el nostre mirall, però cada vegada que un nou estat diu que i com vol ser, lliurement, el món és més lliure.

La lectura solemne, al Parlament, amb tots els diputats d'empeus, de la declaració d'independència, on s'ha assegurat el desig d'un futur en pau i llibertat de tots els kosovars, tant d'orígen albanés com serbi, ha estat una imatge emotiva.

Avui en aquest dia d'alegria als carrers de Pristina, recordo amb molta simpatia la figura d'Ibrahim Rugova, líder i símbol nacional, primer President de Kosovo, a qui la malaltia se'l va endur abans de veure el seu país lliure.

13 comentaris:

  1. Penso com tu. http://www.cat-israel.org/2008/02/israel-no-ser-dels-primers-pasos.html

    ResponElimina
  2. et recomano http://www.marcvidal.cat/marcvidal/2008/02/des-de-mitrovic.html, és una interessant manera de veure el que comentas

    ResponElimina
  3. És que fins i tot els comunistes que diuen defensar el dret a l'autodeterminació estan en contra de la desintegració de l'antiga Iugoslàvia. Diuen que en l'Estat Titista era un paradís del treballador on tothom era feliç i que els imperialistes neoliberals i feixistes ianquis s'ho han carregat tot pels interessos econòmics que tenen per la regió. Està bé recordar això de tant en tant, sobretot abans que els nacionalistes pactin amb aquests sota aquest pretext.

    S'hi poden fer moltes voltes a aquest tema, però que la inmensa majoria de la població hi estigui a favor hauria de fer callar tothom. Per moltes diferències que hi pugui haver amb Catalunya, cal que tenguem en compte que hi ha una semblança prou important, que fa que el cas de Kosovo es mereixi especial atenció: és la primera vegada que s'independitza un territori d'un Estat que el considera part integral del seu territori indivisible i amb el seu govern en contra. Fins ara a Europa s'havien independitzat subjectes federals que, sobre el paper, en tenien dret.

    ResponElimina
  4. A tots gràcies!

    Ara per ordre:

    Moré, desconeixia totalment aquest debat que has comentat al bloc. En alguna pàgina vaig veure que Israel reconeixeria Kosovo. Tant de bo ho faci.
    Comentes al cat-israel, el passat d'aquelles terres. Però alguna no té les mans tacades de sang? A la II GM, els ustachas d'Ante Palevic croates i els bosnis de les SS, fa ben poc els serbis de Milosevic, els serbobosnis de Radovan Karadzic, etc..

    Bon article Mónica, gràcies pel teu comentari, i benvingusa.

    Edu,

    Em faràs envermellir!

    Joan,

    Tot aquests comentaris cauen pel seu propi pes. Si som independentistes, no crec que poguem distinguir entre "independències de dretes" i "independències d'esquerres". Els soviètics estaven per l'alliberament nacional dels pobles, i per això van reconquerir Letònia, Estònia, Lituània, van guerrejar amb Finlàndia i van partir-se Polònia amb l'Alemanya Nazi. Avui els Estats Units han afavorit més l'alliberament nacional dels nous països que els russos. Ens ho podem mirar del dret o del revés, però les coses són així. I algú pensa que algún estat fa res "gratis et amore"?

    El que destaques al segon paràgraf és senzillament fonamental. Aquest és el gran precedent que senta Kosovo, i cal tenir-ho molt en compte. Moltes gràcies pel teu comentari, i ja saps on sóc.

    ResponElimina
  5. molt bon post Joan!

    Suposo que em recordaràs, sóc l'Eduard, el xicot de l'Helena (l'amiga de l'Alba), jeje, ens vam coneixer l'estiu passat el seu aniversari!

    Felicitats amb el bloc i segueix així!

    Visca Kosovo Lliure!

    ResponElimina
  6. I ja veuràs com hem renovat la web, ja fa mesos, no sé si ho hauràs vist... http://www.aixotoca.cat

    ResponElimina
  7. Joan Safont, ten per ben segur que si que es reconeixerà. israel i bona part del món jueu es va abocar a ajudar després de la guerra. Fins hi tot a reconstruir mesquites... de fet avui al Jerusalem Post un funcionari ja deixava clar que , malgrat tot el que es tardi formalment a acceptar-ho, Bòsnia és ja un Estat. En quant al debat, l'he volgut posar donat que totes les coses no són lineals, però també per a que la gent entengui que els fills no són responsables dels eerors dels pares.

    ResponElimina
  8. Ah , per cert vejeu fins on arriba l'estupidesa d'alguns quan veuen els USA . Maravellós article dels nacional-populistes i comunistes de kaos

    http://www.kaosenlared.net/noticia/52555/kosovo-como-panama-e-israel

    ResponElimina
  9. Jo coneixia aquest altre article. És digne d'un Nobel de literatura:

    http://www.gara.net/paperezkoa/20071127/50418/es/Kosovo-cuestion-nacional

    ResponElimina
  10. Joan Safont... prenent-ho a conya un article és "guatemala" i l'altra "guatepeor"... quina mena de gent.

    ResponElimina
  11. Els que hauriem d'espavilar som els catalans. Seguim fent el ridicul a Espanya, mentre Montenegro, Kosovo i els demes ens passen la ma per la cara...

    ResponElimina