25 de març 2008

Josep Benet, agraïment inmens.



Aquest país s'hauria de destacar - i sovint no ho fa - per un agraïment inmens a tot aquells qui en la nit fosca ens van salvar els mots i la dignitat.

Josep Benet, advocat, historiador i polític, que ha mort avui als 87, va ser un d'aquests patriotes, catalans exemplars que ja des del final de la Guerra - en la que va lluitar en al bàndol republicà - es posà a treballar en el redreçament polític, nacional, i fins i tot moral, del país.

Veritable antifranquista, la seva lluita la portà a terme des de l'advocacia, defensant a nombrosos perseguits polítics davant dels tribunals, des de la política, com a personalitat independent i de prestigi dins la clandestinitat, i des de la història, cercant els perquès i posant-los a l'abast de tots, sense defallir.

De profundes conviccions democràtiques, catalanistes i cristianes, fou el senador més votat en el Senat constituent dins de l'Entesa dels Catalans - de la que també va formar part, l'enyorat i també traspassat recentment Paco Candel - i candidat a la Presidència de la Generalitat com a independent encapçalant la llista del PSUC. Decebut amb el final de la Transició, i amb les renúncies i impediments que s'esdevinguere, deixà la política, consagrant-se definitivament a l'estudi de la història.

Qui ens hauria explicat l'exili, detenció i assassinat del President Companys? Qui hauria il·luminat l'actitud de Joan Maragall durant la Setmana Tràgica? Qui hauria mostrat els crims de guerra franquistes, reivindicant la memòria de tantes víctimes del franquisme o qui hauria detallat com ell va fer l'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya? El seu mestratge com a especialista en la història contemporània de Catalunya, i especialment en la Guerra Civil i el franquisme, és indiscutible i fonamental.

La faceta de polemista de Benet, especialment en la seva relació amb el President Tarradellas, i l'estudi crític que feu del personatge (que ja vam destacar en un post anterior), també són brillants. Amic personal del President Pujol, aquest l'ha considerat sempre com un mestre.

Plorat per molts de nosaltres, se'ns en va una referència, un mestre, un ejemple d'integritat, dedicació cívica al país i a la justícia, d'un estudiós fins al darrer moment dedicat a la transmissió de les seves descobertes, i un home al que debem honor i gratitut.

Josep Benet i Morell
1920 - 2008



23 de març 2008

D'una butaca estant (rentrée)

Segur que alguns heu entrat per aquí i no heu trobat el que buscàveu. Alguns fins i tot haureu elaborat teories relacionades amb desfetes polítiques o futbolístiques. No és això. Per "motius econòmics" - evidentment no propis - em van donar aquestes vacances forçades que actualment "gaudeix-ho", i principalment m'he dedicat amb ferotgia a llegir i escoltar molta música.

Potser que ja n'hi ha hagut prou de pausa al blog, i cal fer com si tot anés bé i posar-se a treballar, també per aquí. Però em costa molt.

Aquí d'una butaca estant, amb tot el que necessito, amb el duo final del primer acte de Madama Butterfly de fons, amb una tauleta plena de llibres, alguns començats, hi ha ben poques coses que em facin venir ganes d'escriure. Ni tant sols, tot el que ha passat des del darrer apunt.

I us prometo que ho faré, us parlaré de la meva valoració postelectoral. Que la tinc. Us parlaré dels llibres que he llegit. Que han estat molt bones lectures. Us parlaré del món. Que Déu n'hi dó com gira. I d'ópera, i del que bonament la imaginació em faci nèixer.

Ara, gaudiré del segon acte de la Butterfly i acabaré de llegir el diari, i "L'alba el capvespre o la nit" de la Yasmina Reza.

Fins ara.

06 de març 2008

Roma, Roma, Roma




Ja sé que fa dies que no actualitzo, i a sobre avui ho faig amb aquesta dedicatòria, amb tan mala llet.... Però que hi farem... sóc, avui, una mica més romanista!