25 de març 2008

Josep Benet, agraïment inmens.



Aquest país s'hauria de destacar - i sovint no ho fa - per un agraïment inmens a tot aquells qui en la nit fosca ens van salvar els mots i la dignitat.

Josep Benet, advocat, historiador i polític, que ha mort avui als 87, va ser un d'aquests patriotes, catalans exemplars que ja des del final de la Guerra - en la que va lluitar en al bàndol republicà - es posà a treballar en el redreçament polític, nacional, i fins i tot moral, del país.

Veritable antifranquista, la seva lluita la portà a terme des de l'advocacia, defensant a nombrosos perseguits polítics davant dels tribunals, des de la política, com a personalitat independent i de prestigi dins la clandestinitat, i des de la història, cercant els perquès i posant-los a l'abast de tots, sense defallir.

De profundes conviccions democràtiques, catalanistes i cristianes, fou el senador més votat en el Senat constituent dins de l'Entesa dels Catalans - de la que també va formar part, l'enyorat i també traspassat recentment Paco Candel - i candidat a la Presidència de la Generalitat com a independent encapçalant la llista del PSUC. Decebut amb el final de la Transició, i amb les renúncies i impediments que s'esdevinguere, deixà la política, consagrant-se definitivament a l'estudi de la història.

Qui ens hauria explicat l'exili, detenció i assassinat del President Companys? Qui hauria il·luminat l'actitud de Joan Maragall durant la Setmana Tràgica? Qui hauria mostrat els crims de guerra franquistes, reivindicant la memòria de tantes víctimes del franquisme o qui hauria detallat com ell va fer l'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya? El seu mestratge com a especialista en la història contemporània de Catalunya, i especialment en la Guerra Civil i el franquisme, és indiscutible i fonamental.

La faceta de polemista de Benet, especialment en la seva relació amb el President Tarradellas, i l'estudi crític que feu del personatge (que ja vam destacar en un post anterior), també són brillants. Amic personal del President Pujol, aquest l'ha considerat sempre com un mestre.

Plorat per molts de nosaltres, se'ns en va una referència, un mestre, un ejemple d'integritat, dedicació cívica al país i a la justícia, d'un estudiós fins al darrer moment dedicat a la transmissió de les seves descobertes, i un home al que debem honor i gratitut.

Josep Benet i Morell
1920 - 2008



5 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Joan.

    Tots ens hem de sentir obligats a mantenir viu el seu record, i a fer conèixer les seves moltíssimes obres.

    Totes les persones sóm iguals, però algunes, molt poques, com en Benet, fan en una vida el que milions de persones, en conjunt, no farem en les nostres.

    Segur que està al cel, ajudant-nos.

    Cordialment,
    Andreu

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb l'homenatge que fas a Josep Benet en el que m'hi afageixo.

    Físicament ha marxat, però resta viu amb nosaltres.

    Descansi en pau.

    ResponElimina
  3. Gràcies a vosaltres per afegir-vos a aquest records. Gràcies a tots.

    ResponElimina
  4. Joan,
    He recomanat el teu post al que li vaig dedicar jo.

    ResponElimina