16 d’abril 2008

Els millors


Fa poc llegia a l'esplèndid "Seixanta anys d'anar pel món", memòries del mític periodista català Eugeni Xammar, una anècdota que denotava un dels costums endèmics del nostre partit: la confiança únicament en els més fidels alhora de conformar llistes o ocupar càrrecs de responsabilitat, o l'optar per elements exòtics o de dèria del líder en comptes dels més ben preparats, dels més bons en la seva matèria o puguin defensar millor el país.

Explica Xammar que "La República va convocar eleccions per a designar unes Corts Constituents. A Catalunya les candidatures del nou partit d'Esquerra Catalana constituït al voltant del president Macià van obtenir un triomf aclaparador a tot arreu. Per a donar una idea del transtocament de valors general recordarem ací, tot passant, que a la candidatura macianista per Barcelona, hi figurava un militar, el comandant Ramón Franco, germà del general Franco. Un altre militar, el capitán Sediles, va ésser també elegit diputat macianista per Catalunya. I per arrodonir-ho del tot, en una elecció parcial per la ciutat de Barcelona, quan Acció Catalana va presentar, amb l'assentiment tàcit de la Lliga, la candidatura de Pompeu Fabra, l'Esquerra Catalana i el tinent coronel Macià, van presentar, contra el més eminent dels catalans vivents, reconstructor de la llengua catalana, la candidatura d'un altre militar, un capitán Jiménez y Jiménez."

Llavors, donada la fronta empremta de l'exèrcit en el President Macià s'obtà per uns militars, en aquell moment molt progressistes (Franco i Sediles havien estat conspicus conspiradors contra Primo de Ribera i la monarquia), en detriment del lingüísta Pompeu Fabra, un dels catalans més il·lustres i home de profundes idees liberals, republicanes i nacionalistes.

Si un dels vicis del partit han d'ésser erradicats dins d'aquest procés d'avenç i reflexió en el partit ha de ser justament aquest: l'elecció dels primers entre els millors, fogint de fidelitats, de soldats que es quadrin al primer capdill, de seguidors o de fans.

Els homes i dones més preparats, més segurs, més necessaris, més bons gestors i més bons polítics han de ser els que ocupin han de ser els primers al partit, a l'hora de fer llistes, a l'hora d'ocupar càrrecs, a l'hora de representar-nos. Perquè la lleialtat del reconeixement de la vàlua i del mèrit és millor que l'agraïment clientelar.

A més, ja sabem com va acabar Ramón Franco, no?