05 de juliol 2008

Jo, no


Demà votaré NO a la moció de censura contra el President Joan Laporta i la seva junta. Ho faré conscient i convençut.

Sóc nascut el 1984, la temporada 84-85 és la de la primera Lliga de la presidència Núñez. Feia 6 anys que l'espòs de Maria Lluïsa Navarro era el màxim dirigent del Club. i s'havien guanyat només títols menors.

Vaig criar-me futbolísticament amb el Dream Team, l'equip de somni que dirigia el mestre Johan Cruiff. Vam ser els millors, vam ser admirats i envejats, fent un gran futbol i sobretot veient com onze nanos sortien a divertir-se. Llavors era petit i pensava que el Barça sempre guanyava i el Madrid, l'etern rival, sempre era humiliat. Vindrien anys d'adolescència on aquest conte infantil em seria totalmente destrossat.

Foren anys difícils, en que cada estiu somniavem amb que el fitxatge d'aquest o de l'altre, ens permetria coronar-nos altre cop com el millor equip del món. Res, vam guanyar alguna lliga, vam guanyar alguna Copa del Rei. Però no van ser els millors anys. Anys de plom. Vam perdre fins i tot el partit del Centenari, contra l'Atletico de Madrid, si no recordo malament. I continuarem sent del Barça.

Després va venir l'època més nefasta i vergonyant. La presidència de Gaspart, l'histrío, i del seu substitut interí, Enric Reyna. Res. Cap títol, cap celebració, cap motiu d'orgull. Cap moció de censura, tampoc, van acabar marxant ells solets, "per enderroc". Calia molta fe per continuar sent del Barça, sobretot si eres jove i tens ganes de celebrar alguna cosa.

I finalment, va tornar una època d'aire fresc i de renovat orgull barcelonista, amb l'entrada d'en Joan Laporta i els seus companys de Junta. Vam jugar oníricament, vam guanyar tot el que ens proposàvem i vam tornar a crear simpaties arreu. Però sobretot hi ha un fet que em va renovar el meu barcelonisme: el catalanisme desacomplexat i actiu que han mostrat sempre, i la aposta cívica, solidària i humana.

Hi ha hagut molts errors: deixar que l'equip fos dominat per jugadors panxacontents i ganduls, prepotència (Al loro), generació de resentiments i enemics (exmembres de Junta i amics), nepotisme (Echevarría) i d'altres espectacle que tots coneixem. Però tot això no justifica, llençar als peus dels cavalls dirigents, que després de molts anys, no ens han avergonyit en excès, no han demostrat la seva nul·la capacitat intel·lectual i no han barrejat els seus negocis i l'equip. Tot s'ha de dir.

Però com ja he dit, si el balanç positiu de Laporta només ho fos en el terreny esportiu segurament ni escriuria tot això, però si això li afegin el trencament amb una forma poruga de ser la principal entitat esportiva del país i "el més que un club" que tant ens agrada dir-nos, una forma provinciana de no tenir pàtria, de no tenir cor i ser "d'una ciutat que porta el nom del nostre club" tant sols, penso que no cal pensar-s'ho gaire.

Ara, tothom s'ha llençat desaforadament a fer llenya de la Junta actual i d'en Joan Laporta. Ser contrari a aquell qui fa anys tothom admirava i donava copets a l'esquena, és cool, és chic, és la moda. Barra lliure a periodistes que amb el trencament amb "l'ancien régime" del que estaven a sou, van perdre la renta mensual pel seu cul, nuñistes de tota la vida, poders fàctics porucs, mitjans de comunicació que perden l'oremmus per la selección i pel Rei d'Espanya, espanyolistes tronats, rentistes que vivien del club com Josep Maria Minguella i altres lladres, exmembres de la Junta més delirant de la història del Club que es posen al servei de l'Iznogud, i al davant d'aquest uns personatges sinistres, que quan el Club estava al més alt nivell mundial ja volien fer fora la Junta i el seu President.

Perquè darrera de tot plegat hi ha un Iznogud, un exvisir que vol ser Califa en lloc del Califa. Un personatge sobre el que s'ha creat una llegenda, sovint injustificada, i que ara té tot el perill de cremar-se viu. Un personatge que no sabem quina pàtria estima, si és que en té.

Jo votaré No a la moció de censura. Votaré no perquè encara em sembla que en Joan Laporta és un president vàlid pel Barça, perquè si el Barça va ser el millor equip del món aconseguint dues lligues i una Champions va ser cosa seva, també, perquè vull que el meu club el dirigeixi un catalanista, perquè penso que la seva aposta per ser un club ciutadà, solidari i amb les arrels fermes al país encara és bona, perquè no vull que torni la caspa i la vergonya, perquè no em crec que en Sandruscu no sigui darrera de tot això, perquè van ser la Junta que va proscriure la violència i el neonazisme del Camp Nou, perquè si segons qui em diu que votará a favor, tinc l'obligació de fer el contrari, perquè sempre m'ha agradat dur la contrària a segons quins poders, ....

Perquè al final tot això del futbol és una questió sentimental, i en Joan Laporta va ser el President que em va retornar la il·lusió i l'orgull de ser d'alguna cosa més que un club de futbol.

Per això jo, No.

5 comentaris:

  1. Jo votaré a favor de la moció. i com jo, molts dels prop de 5000 socis abonats al Palau Blaugrana, indret on en Jan és persona non grata.A diferència de vosaltres, la majoria, jo aposto per un Barça més que un Club (de futbol). Aquesta Junta, i la gran majoria de socis del club, només teniu ulls pel futbol, i mai teniu en compte la resta d'esports i seccions del club, vé, només per treure pit i fer-se la foto quan cau algun títol. Jo vull tornar a recuperar l'esperit del Nuñisme, de convertir als primers equips de totes les seccions professionals del club, en les millors d'europa i del món. La junta d'en Jan, no ha apostat mai per les seccions, i quan sembla fer-ho, o fan tant malament com poden (ara fitxen Navarro a preu d'or, i per mes inri, se li perdona el traspàs que havia de pagar per anar a l'NBA, negoci rodó).
    Prova de tot això, és que quan parleu de l'època Gaspart, us oblideu d'una cosa... els meus estimats Saras, Dejan (que va sortir per la porta del darrera del club gràcies a aquesta Junta),Fucka, Navarro,Pesic, van escriure la pàgina més brillant de la història del Club, i van firmar la triple corona (lliga, copa, eurolliga). En Jan, en més de 5 anys, només pot sumar una trista copa al palmarès de la secció de bàsquet.
    És cert que amb en Jan, s'ha guanyat una champions i 2 lligues, però menys cert és, que amb en Jan, el pitjor Madrid dels últims temps, ha sumat 2 lligues al seu palmarès, i la darrera, amb una extranya però insultant diferència. Això és el que em fa pena, que per manca de capacitat de gestió i control, una de les millors plantilles de la nostra història ha regalat 2 títols a l'etern rival.
    Visca el barça, i visca Catalunya Lliure

    ResponElimina
  2. Anem per pams, primer el Sr. Giralt, i el seu amo, han plantejat la moció de censura exclusivament pels fracasos futbolístics. En cap moment pel tema bàsquet o d'altres seccions. Em sembla molt bé el teu argument (l'enèssim), però recorda quins són els motius oficials. Altra cosa, és que tot serveixi per assolir el poder.

    Perquè, quantes lligues va guanyar el Madrid amb en Núnez i en Gaspart a la Presidència del Barça? I quantes Champions? Recordo la séptima, la octava i la novena... I també era culpa del President del Barça?

    Bé, totes les opcions són respectables, però no feu passar bou per bèstia grossa.

    Visca el Barça i visca Catalunya Lliure, sí.

    ResponElimina
  3. Joan, no barregis les coses... la moció es presenta en desacord amb la Junta actual, deixem el passat, ni tinc cap interès en què tornin els que ens van governar amb anterioritat, ni cap interès amb el Sr. Giralt, ni Sandro Rossell ni amb cap altre personatge de l'entorn. Només vull persones sensates en aquest Club, i per això no cal que demonitzeu a ningú. Voler introduïr el concepte de catalanitat per defensar el Laportisme, crec que demostra els dèbils arguments que tenen per defensar la gestió d'una Junta Directiva d'un Club esportiu. i jo voto si a la moció, amb independència dels motius exposats pel Sr. GIralt, perquè com a soci aboant al Palau, estic molt dolgut amb la Junta. Ens van destrossar un equip campió d'Europa. Què hauria passat si després de les dues lligues i la Champions, el barça es ven Eto'o, Rijkaard, Ronnie, Deco, Messi... això van fer amb el bàsquet (Saras, Pesic, Dejan) i no va passar res.
    Sobre les lligues regalades... home, tingue'm memòria, aquestes dues lligues les hem regalat a l'etern rival per una manca de valentia en el moment d'exigir esforç, disciplina. Els seguidors i socis no ens vam merèixer perdre d'aquesta manera. Una altre cosa fora que a nivell esportiu, el Madrid hagués demostrat ser molt millor, i hagués guanyat.
    Per últim, no puc tolerar que posis en dubte, ni realitzis cap judici de valor envers el meu nacionalisme i sobiranisme, i tot en base a una moció, en la que es valora la gestió d'un club, que sempre ha demostrat, en els seus més de cent anys d'història la seva catalanitat. No cal que ens vingui en Laporta donant lliçons de catalanitat. Porto molts anys lluitant per la meva bandera, pel meu país, i treballant en defensa de la nostra cultura, llengua i tradicions, per tal de poder assolir algun dia, construïnt amb esforç el camí cap a la plena sobirania del poble de Catalunya, i així ho continuaré fent, des de la meva condició de ciutadà, i des del meu partit, CDC.

    ResponElimina
  4. Font i Gasulla, donem la batalla dialèctica per conclosa. Tot i les coses dites, et convido a que passis per aquí de tant en tant. Segurament, hi haurà coses que et sorprendra'n, i no faràs un mal judici, col·lega.

    ResponElimina
  5. Joan Safont, el Laporta, encantador de serps us ha enganyat... us ha fet identificar-lo amb nacionalisme i heu picat l'am. Ara el que heu aconseguit els qui us creieu a aquest individu... és una nova derrota del nacionalisme, donat que malgrat no sortir la moció, el projecte laporta ha estat derrotat i amb ell totes les mòmies del nacionalisme com Ballarin i el patètic acte de l'altra dia.

    ResponElimina