08 de setembre 2008

D'Israel (I)

Avui repassava la meva petita col·lecció de llibres sobre Israel i el Pròxim Orient, i me n’adonava que hi ha pocs que no hagin caigut en temptació d’escriure alguna obra sobre aquest país i aquesta regió. Llistar els noms dels autors és repassar bona part de la història de la literatura, la política i la història, d’aquest país, d’aquell país i de mig món: De Sartre a Pla, de Baltasar Porcel a Dominique Lapierre, d’Slomo Ben Ami a Shimon Peres, de Vicenç Villatoro a Saul Bellow. Una altra constatació és que la majoria de textos incloen al seu títol “Israel” o “Palestina” o bé, com la majoria, “Israel-Palestina”. No ben bé qüestionat per aquesta prodigiosa creativitat universal i tampoc amb un fervent desig emulatori de tan savies obres, més aviat seduït per aquest petit país tant anomenat, vaig encaminar passes i dies de vacances, Mediterrà enllà.

És molt comú i retòric, que el viatger que arriba a l'aeroport Ben Gurion de Tel Aviv, el sorprengui la seguretat, la polícia o l’exèrcit. Benvolgut lector, al viatger li feren totes les preguntes de rigor – respostes amb el mateix rigor – a l’aeroport de Barcelona, i ben arribat a Israel el primer impacte fou l’escrupolós respecte al règim lingüístic triple en tota retol·lació oficial. Hebreu, àrab i anglès comparteixen, i en aquest ordre cartells, indicacions i senyals.


Arribar a Jerusalem, ser a Jerusalem, és principi i final del curt viatge del cronista. El fet, de dir-se a un mateix, “sóc a Jerusalem”, ja estremeix l’ànima més flemàtica. Primer descobriment de la Ciutat Santa: la complicada història de la capital de l’estat d’Israel, es llegeix sobre els mapa i a peu de carrer, i si hom demana a un taxista que el porti al centre, no el portarà pas a la Ciutat Antiga, a la Porta de Jaffa ni a la de Damasc, sinó a la bulliciós passeig de Ben Yehuda, on passavolants, joves i alguns turistes es fonen en una rambla que cap al tard a la tarda, es torna d’allò més agradable. I és que la Ciutat Antiga, on es troben el Mur de les Lamentacions, l’Explanada de les Mesquites i el Sant Sepulcre, va pertànyer des del 48 fins al 67 a Jordània, i la Jerusalem jueva florí entre la frontera jordano-israeliana i els turons de l'oest de la ciutat. Però que hom no tingui cap idea d’uniformització.. perquè algú creu que una ciutat com Jerusalem pot ser tant uniforme i monocolor com un suburbi?


3 comentaris:

  1. si que ha d`impresionar dir soc a jerusalem

    ResponElimina
  2. No sabia res de la teva vesícula... spero que ja estiguis ben recuperat. refua shelemá

    ResponElimina
  3. Ddriver, I tant! Per cert, curiosos els taxistes de Terra Santa. Els àrabs i els jueus.

    Moré,
    Sí, per sort va ser ben tornat del viatge, però fem tots els esforços per recuperar-me plenament. Moltes gràcies!

    ResponElimina