10 de setembre 2008

D'Israel (III)

Terra Santa no és un nom qualsevol per aquesta terra, sobretot si tenim en compte que és la terra on segellaren la seva aliança Yahvé i el poble jueu, on nasqué, visqué, morí i ressucità Jesús de Natzaret, fill de Déu per tots els cristians, i on el profeta Mahoma ascendí al cel sobre el seu cavall blanc. És evident que els turons i les valls d’aquest país no són gens recomanables per aquells qui desconeixen aquestes dades, o que bé – en aquests temps ignorants – pateixen de religiofòbia. El viatger, amb tot el seu caràcter extremadament respectuós, serè i fins lliurepensador, no pot deixar d’estremir-se amb la passió que per tanta gens desperten tants Sants Llocs.

La història sagrada cristiana, que coneixen els pares, avis, tiets, i que el qui li interessa s’ha d’espavilar pel seu compte a conèixer (conèixer la jueva i la musulmana seria ja digne d’erudicció), és d’una gran utilitat, sobretot si hom fa un circuit turístic adreçat a europeus/hispanoamericans.


Betlem – ciutat pertanyen a l’Autoritat Nacional Palestina – on nasqué Jesús, Natzaret d’on eren els seus pares, es produí l’anunci del seu naixement a Maria i visqué la família de Sant Josep, Canà de Galilea on realitzà el primer miracle durant un casament al que havia estat convidat, el Jordà el rebé el baptisme de mà del seu cosí Joan, Cafarnaum, prop del Llac de Tiberiades, poble de pescadors, fonamental en l’inici de la dita vida pública i on conegué a Simó Pere i la resta d’apòstols, els monts propers al Llac on llança les Benaurances i Jerusalem, on entrà durant la Pasqua, fou entregat per Judes, jutjat, condemnat, mort en la creu, i ressuscitat al tercer dia, segons els Evangelis.

Ara bé, la vida i mort de Jesús de Natzaret, i aquests diferents pobles i llocs relacionats, no han estat estranys a les invasions, lluites, victòries, destruccions i guerres ocorregudes en aquest país. Evidentment, també no li són gens alienes, els cismes, les desunions, les desconfiances i les mil divisions de la cristiandat. Allunyades de Roma, i de les metròpolis orientals, les esglésies i basíliques anaren desapareixen fins que l’impuls franciscà al segle XIX feu aparèixer nous temples (moderns i sense massa gràcia), en alguns d’aquests pobles.


Les Basíliques de la Nativitat a Betlem i del Sant Sepulcre a Jerusalem, ancestrals, impressionants i custodiades per catòlics, ortodoxos grecs i armenis, són les que mantenen la tensió primigènia del cristianisme. El Patriarcat Grec Ortodox de Jerusalem i Palestina evidència sempre que pot la seva majoria entre els cristians israelians, àrabs evidentment. Ara bé, la complexa relació entre el Catolicisme, l’Ortodòxia, les Esglésies Orientals i tots els altres grups cristians, es perfectament visible a la ciutat Santa: Hom pot trobar esglésies o sacerdots russos, etíops, coptes egipcis, armenis, etc.. Amb la complicació de l’existència de, per exemple, grups en comunió amb Roma (esglésies uniates) i grups amb patriarcat propi dins d’un mateix país, on fins i tot poden ser una minoria!


El mosaic és d’una complexitat tal, que només es pot solucionar als carrerons dels barris àrabs de la Ciutat Vella de Jerusalem, on els finíssims comerciants són capaços d’aconseguir la plena efervescència de l’ecumenisme i el diàleg intereligiós, oferint-te sense que tinguis temps a reaccionar, kipot o menoras, creus de Jerusalem, icones o qualsevol objecte religiós que desitgis el client.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada