21 de setembre 2008

Plaers de ma vida: Viatjar


Amb aquest primer article sobre el viatge, inicio sota el divertit títol de "Plaers de ma vida" les meves col·laboracions a Valors, revista que comença temporada d'allò més completa i renovada, aquest mes amb "els valors en temps de crisi" com a tema central. Moltes gràcies a l'amistat que ha fet possible aquesta col·laboració, i sobretot recomanar-vos - de totes totes - Valors, una lectura nutritiva, pausada, reflexiva i necessària.


L’instint viatger de la humanitat es perd en l’origen dels temps. Herois, valents encuriosits, científics plens de gosadia, cabdills o espies, descobridors de noves terres, monjos en missió o més a prop dels nostres temps, exploradors, corresponsals, viatgers i turistes. D’Ulisses a Heròdot, de Ramon Llull a Marco Polo, de Magalhaes a Cristòfol Colom, de Sant Francesc Xavier a Alí Bey, de Livingstone a Leguineche.

Sortir de casa, amb o sense límit de temps, amb la ment oberta a conèixer i descobrir gents, paratges i cultures mou durant tot l’any infinitat de persones. Però si viatjar ben lluny és plaent, també ho pot ser preparar el viatge: Triar un destí i preparar una ruta, deixant sempre espai per la necessària improvisació, buscar llibres, músiques, textos, fotografies del lloc on volem anar, parlar amb gent que hi ha estat o amb els que coneixen la zona, i finalment, encuriosir-se fins a tal extrem, de que tot el que vegis et faci present el teu viatge.

L’estada es farà curta, potser seran masses experiències, massa brogit, massa possibles records, massa instants per a captar. Seran dies de pensar en la petitesa del teu món, de veure que desconnectar dels grans problemes de la teva humanitat és perfectament possible, - i fins i tot perfectament possible tornar-s’hi a connectar – i de veure com es pot viure sense determinades polèmiques, discussions, debats, opinions o bàndols.

Serà temps de ser un jo diferent, un jo totalment determinat pel nou lloc on et trobes, per una cambra que no és la teva, però que serà la teva llar, per una ciutat de la que no ets ciutadà, però que habitaràs, per un país del qual no tens passaport, però viuràs. Temps per viure tot el que es pugui viure, escriure, tastar menges i beuratges, comprar objectes sense ús aparent o prendre fotografies, com records esgarrapats al fet que aviat tot plegat serà el passat.

I finalment el retorn a casa, fase necessària de tot viatge. Pair tot el que s’ha sentit durant el viatge, fer recompte, ordenar records, explicar a tothom, recompondre el teu petit món abandonat, prendre possessió, de nou, del teu espai vital, i si cal, pensar en el proper viatge.

Viatjar, tot un plaer.

2 comentaris:

  1. quanta rao,quin plaer viatjar!!Em queda un mes a mi encara per marxar grrrrrr

    ResponElimina
  2. I tant, és una plaer del que mai em cansaria!

    ResponElimina