18 d’octubre 2008

La literatura i la música (extended version)


En plena Segona Guerra Mundial, un escriptor i periodista rus d’origen jueu, segueix com a corresponsal de guerra els avenços de l’Exèrcit Roig contra els nazis, en aquell moment victoriosos a tot Europa. Testimoni de la batalla d’Stalingrad, on els soviètics encerclen els alemanyes fins la rendició total, documenta l’extermini dels jueus a Ucraïna i Polònia, participa en l’alliberament del camp de Treblinka i un article seu es usat com a prova als Judicis de Nuremberg, i arriba al Berlín derrotat. De nou a l’URSS, amb el record del dolor, el patiment i la mort, es proposa documentar i oferir al seu testimoni. Ben aviat la seva denúncia del totalitarisme toparà amb el règim comunista. La monumental “Vida i destí”, que recorre els fronts, les reraguardes, els camps de concentració, el gulag com aquest crit contra el totalitarisme (en feia referència Francesc Grané en el número anterior) serà considerada impublicable pel mateix Nikita Jruschov. Vassili Grossman, testimoni dels enemics de la llibertat i la justícia, morirà proscrit, però la seva veu sobreviurà com una de les grans novel•les del segle XX.

A la mateix època, i al mateix país, un músic roman al Leningrad assetjat pels exèrcits nazis. La carestia i l’opressió del setge, li fan brollar les primeres notes de la seva setena Simfonia: Leningrad, en homenatge a la heroica ciutat que resistirà 900 dies. Ell també resisteix: tot i la seva fidelitat a la URSS, el mateix Iosif Stalin l’ha criticat, denunciat i condemnat públicament. El dilema entre seguir l’ortodòxia que pretén el règim dels seus artistes, i la necessitat d’expressar un nou llenguatge que enllaci la rica tradició amb l’avanguarda el perseguirà tota la vida. També la guerra influirà la seva obra. El poema de Yevtushenko sobre l’assassinat en massa dels jueus de Kiev al barranc de Babi Yar, serà la inspiració per la tretzena Simfonia. Dmitri Shostakóvich, colossal compositor, del seu país i dels seus propis sentiments, viurà tota la seva vida entre el fet de ser el músic del règim o un agosarat perseguit.

Desconec totalment si mai es conegueren aquests homes. No sé pas si tingueren qualsevol tipus de relació o si mantingueren cap sentiment d’admiració o indiferència un envers l’altre. El que és innegable és que la lectura de Grossman i la música de Shostakóvich permeten l’aparició d’un fresc inigualable als ulls del lector/oient. Les notes de Leningrad, i les veus dels personatges de Vida i destí, la unió entre testimonis de la destrucció, fan més que evident que els llibres i la música, fan una bona parella.

Per comprendre un fet històric, un sentiment, un esdeveniment, un estat anímic, contraposar la lletra a la nota pot ser d’enorme utilitat. Però, no només per això, sinó que ens pot ser molt agradable com a mer entreteniment, com a forma de fer més plaent el plaer de llegir o de sentir-se envoltat de la música. Buscar una obra literària relacionada amb un estil musical, un autor, un músic o un cantant que ens apassiona, o a l’inrevés un llibre, un poema, un conte, un escriptor que ens agrada per a una bona cançó, pot esdevenir tot un plaer.

Grossman i Shostakóvich, però... amb quines obres podríem relacionar Amy Winehouse o Giuseppe Verdi? I Quim Monzó o Joseph Conrad?

Literatura amb música, tot un plaer.

2 comentaris:

  1. Hola Joan,
    Si t'ha interessat la història d'en Grossman molt possiblement també t'agradarà "Europe at War: no simple vitory" de Norman Davies ( no sé si està traduit). Una visió bastant completa, independent i desmitificadora de la II GM a Europa.

    ResponElimina
  2. Grandiós el que va fer Grossman. La seva novel.la immensa, el surtit de personatges, escenes úniques. Solokov acollonit i el truca Satalin i li dona el copet a l'esquena i ell que és un físic respira fons perquè Stalin l'ha perdonat...saludus

    ResponElimina