06 d’octubre 2008

L'octubre de Don Amadeu Hurtado


La deliciosa Quadens Crema, ha editat un petit lliure que està gaudint d'un merescut èxit. El dietari que durant uns mes dugué l'advocat Don Amadeu Hurtado i Miró, quan fou enviat per la Generalitat com a comisionat davant el Tribunal de Garanties Constitucional durant la tramitació del recurs contra la Llei de Contractes de Conreu. Avui encara som a 6 d'octubre, i tots sabem com va acabar el contenciós rabassaire. Com es va arribar a aquella passió desfermada es pot resseguir a les notes de Don Amadeu, un dels autèntics patriarques republicans, ànima de publicacions com La Publicitat i Mirador , descobridor d'en Xammar, amic personal i col·laborador de Francesc Macià, home d'aquella estrella política, efímera i intel·lectual que fou l'Acció Catalana de Nicolau, de Rovira i Virgili, de Bofill i Mates, de Claudi Ametlla, (i on també milità activament el seu amic i deixeble Xammar). Conflicte que visqué amb preocupació Hurtado, un senyor dedicat a la política i el dret, amb un gran patriotisme, però allunyat de tot tipus d'histrionisme i el tràgic foc d'encenalls que tant de fumera va aixecar durant el període republicà.

I això va ser fins a cert punt el 6 d'octubre, un acte d'aquella estètica que Unamuno ens llençava en cara, una estètica separatista... per un acte de salvació pública de la República Espanyola! Perquè, en certa manera, una vegada més, la idea de "canviar Espanya" tornava a gelar el cor de l'esquerra catalana. La República, el règim amic que havia atorgat un migrat Estatut, el govern de Madrid, la gran esperança d'un encaix amb els pobles germans d'Espanya, el somni s'esvaïa per la influència dretana del govern. I la irresponsabilitat dels partits catalans, potinejant en el "redil" madrileny, pressuposava l'ensulciada: La Lliga, amb els (pocs) grans propietaris rurals al darrera, impulsava el gavinet Samper a recòrrer la Llei de Contractes de Conrreu, recurs que comptà amb tot l'impuls de l'anticatalanisme i el patrioterisme més tronat; L'Esquerra, com a resposta,no aposta només pel conflicte jurídic a la sentencia de l'Alt Tribunal de la República, i en un clima que els socialistes espanyols escalfen per tirar-se finalment enrrera, aposta per un enfrontament mal preparat, mal conduït i mal explicat. Barcelona ha de ser la nova capital de la República Federal Espanyola, refugi de les esquerres, espurna de la revolta. Finalment serà un general català, prudent i democràta, Domènec Batet qui es veurà en la tesitura de declarar l'estat de guerra a la capital del país i detenir el seu president.

No sabem que hauria passat si mai s'hagués plantejat un contenciós per una Llei que jurídicament - vist a dia d'avui - el Govern català va aprobar amb ple acord amb la Constitució del 1931, una Llei justa que pretenia millorar la situació al camp, i que vist amb la llunyania ens sorprén que encengués tantes espurnes, ningú sap que hauria passat, ni si mai haguèssim passat de la inocent pirotècnia del 34 a la tragèdia del 36. El que no va ser diferent a d'altres èpoques, més properes, va ser aquest tango impossible d'amor i desamor ballat amb Espanya. Ni llavors, amb tots els mites que es van generar (el Companys heroic que va construir el seu advocat defensor, Ángel Ossorio y Gallardo, l'emotiva declaració de l'Estat Català, ni el retorn vibrant...) ni ara, hem estat capaços de fer el nostre propi camí. Seriós, pragmàtic, brillant, sense estridències, però amb tota la contundència necessària per la llibertat de Catalunya.

Perquè llavors, ja molts pensaren que no calien 6 d'octubres com aquells per demostrar a ningú que s'és catalanista. Sobretot quan es fa per salvar Espanya.

1 comentari: