15 de desembre 2008

El món és tan formós!

Un magnífic dia d'hivern amb sol, diferents hores amb magnífics amics, l'escalfor familiar, el pessebre ja acabat i les olors de tants records. Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida?
Què més podria demanar? I tinc tantes coses per fer, i tanta il·lusió per fer-les! Porto díes amb un munt de somriures, amb un munt de llocs, amb un munt de trobades... i la setmana que comença molts sou els que heu rebut la meva insistència de quedar, de veure'ns, de parlar, de riure. I ho farem, com n'estic de segur! I els qui no heu quedat encara amb mi, amb els qui encara potser ni conec tranquils, perquè hi haurà un temps per cada cosa, i una cosa per cada temps.
Dissabte que ve, començo les sessions de quimioteràpia, i el món és tan formós Senyor!
Continuo donant gràcies, un gràcies inmens, pels missatges d'ànims, per les vostres paraules, pel vostre al·lè... Gràcies!